Eden - Caminante del tiempo (2011)
 |
Heavy Metal
Santo Grial
2011
Temes
01.- Siento que el tiempo se va 4:56
02.- Libre 5:19
03.- El caminante del tiempo 4:34
04.- Melancolía 1:21
05.- Junto a ti 4:27
06.- Renacer 5:29
07.- En el camino 5:07
08.- Mi voz 5:13
09.- Trovador 3:58
10.- Descansa en paz 5:46
Formació
Veus: Oscar Nieto
Guitarra: Javi Díaz
Guitarra: Alex del Río
Bateria: Iván Sevillano
Baix: Cristian Iglesias
Teclats: Vicente Fernández
Crítica
Eden, banda asturiana formada l'any 2000 a partir de les cendres dels primers Warcry, ha anat creixent de la mà de la seva guitarra fundador, Javier Díaz. Després de diversos canvis en la formació al llarg d'aquest temps, la banda treu els seus dos primers discos en els anys 2005 i 2008, que també s'editen a Mèxic amb cert èxit i en l'actualitat, ens delecten amb aquest que ens ocupa: El caminant del temps.
Un toc deliciós de metall clàssic, amb molts tocs power, i un so actual. L'afinació de guitarra és una mica més greu i una distorsió contundent i concorde als temps que corren. El disc a la seva primera escolta resulta senzill d'escoltar ja el primer que et porta, és anar a veure el llibret, molt treballat per cert, per veure qui és el nou cantant, ja que té un timbre de veu molt semblant a Juan Lozano, vocalista en el primer disc d'Avalanch i que després formaria part de Bretxa. Es tracta d'Oscar Nieto, que li dóna un excel · lent aire a la melodia, sense grans filigranes, però amb solidesa i molta solvència i s'adapta perfectament a l'estil de la música engrandint el conjunt.
El disc arrenca amb Siente que el temps se'n va, un tall molt heavy, que comença amb un senzill riff i va adquirint cada vegada, més velocitat i més tralla, deixant clar què és el que trobaràs en l'àlbum.
No defrauda per res Libre, amb unes guitarres contundents i greus, però que donen pas, com en general en tot el disc, a una tornada que enganxa i et trobaràs, sense saber com taral · lejant al passejar pel carrer.
El caminante del tiempo, dóna nom al disc, i és un altre tema ràpid, molt power, on alternen les estrofes amb tocs d'heavy clàssic, només amb el baix i la bateria per enganxar després la potència guitarrera i tornada molt enganxós. Val la pena remarcar alguns temes, encara que realment el disc és molt rodó i complet i no hi ha cap tema que flojee o que entri en discordança: Junto a ti, és un altre tema molt power, clàssic i enganxós (adjectiu que com veieu, es repeteix ), el mateix que puc dir de Renacer.
En el camino, és potser un tema més lent i més pesat, quant a força, on s'alterna la veu amb un petit gutural, que fa la rèplica; detall que cada vegada està més de moda, però realment queda molt bé.
Mi voz és un altre tema, que com en tot el disc, no abandona el doble bombo, però usat amb mesura i no sense solta ni volta.
Trobador, és potser el tema més festiu i que dóna pas a la finalització del disc amb Descansa en pau, uns dels millors temes del LP.
El disc ha estat enregistrat a l'estudi Triple A, i ha comptat amb col · laboracions importants, com Manuel Ramil en els teclats a Melancolía i en la producció juntament amb Alberto Ardines.
En definitiva, el metall asturià, tot té molt a dir, i Eden mereix prendre la paraula!
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!