SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Avalanch Gineta Rock (La Gineta)

Black Seal + Worth The Cavern Rock Club (Terrassa)

Born in Exile + Blavk Orb + Yakanyà + Devorate the Universe + Acts of God + La Banda de l'Agonia + Nuclear Winter Mercat Vell (Mollet)

Sylvania + Sákata + Black Fridays Live (Madrid)

Four Noses Monasterio (Barcelona)

Enemy Inside + Left4ever Utopia (Zaragoza)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Eclipse - Monumentum (2017)

Eclipse - Monumentum
Eclipse logo
Suecia

Monumentum

Hard Rock / Heavy Metal
Frontiers Music srl
2017


Temes

Vertigo
Never Look Back
Killing Me
The Downfall Of Eden
Hurt
Jaded
Born To Lead
For Better Or For Worse
No Way Back
Night Comes Crawling
Black Rain
The Downfall Of Eden (accoustic)

Formació

Veus, guitarra i Baix: Erik Mårtensson
Guitarra: Magnus Henriksson
Baix i bateria: Magnus Ulfstedt
Bateria: Philip Crusner

Crítica

Després de la tempesta ve la calma. Després d'una ressenya complicada em ve de gust també alguna cosa una mica més pla, assequible i senzill d'escoltar.
Aquesta banda sueca, no em cauen els anells per reconèixer-ho, és un descobriment que em van fer els meus companys de Diari d'un Metalhead, de tant parlar de la banda, de facilitar la seva gira i de flipar en els seus bolos. Així que la curiositat em va poder i els vaig donar una oportunitat amb el seu últim treball d'aquest mateix any anomenat Momentum i que he de dir que m'ha deixat molt flipat.

Així com Suècia s'associa a bandes de metall melòdic fins i tot de death metal melòdic, ha arribat una nova generació que inclou a HEAT, The Poodles i també a aquests impressionants Eclipse que s'erigeixen en protagonistes d'un hard rock / AOR clàssic però amb tocs moderns i un so molt actual. Ningú diria que aquest disc té 15 anys, tot i que les composicions, bé podrien ser-ho.

Val a dir que el primer disc de la banda data de l'any 2001, així que tampoc parlem d'uns jovenets inquiets que acabin d'irrompre en el panorama, encara que sí que han fet el salt internacional aconseguint un merescut èxit.

Obren amb "Vertigo", tema potent directe, guitarrer amb sons molt clàssics però al mateix temps, una afinació greu. La veu del carismàtic Erik Mårtensson recorda en alguns moments en matisos a Nils Patrick (Astral Doors, Civil War, ...) però menys acusada i s'erigeix ​​en la gran protagonista al costat de les guitarres.

Parlem d'una banda directa, potent que els seus directes han de ser i mai millor dit vertiginosos. Seguim amb el single que pots veure sobre aquestes línies que és "Never Look Back". La banda ha sabut trobar un equilibri perfecte entre una mica de força i potència, riffs fàcils d'entrar i sobretot melodies MOLT enganxoses que no s'escapen fàcilment de la teva ment.

El tercer tall és "Killing Em". Em resulta fascinant veure com acords sense filigranes i composicions zero progressives, resulten tan efectives. La bateria i el baix tenen una presència espectacular tot i no resultar prodigis tècnics, però ressalten de manera poderosa. Així doncs podríem dir que estem davant d'un disc de singles, que és el que es coneix com un disc perfecte (es diu en alguns cercles que potser el Dangerous o el Bad de Michael Jackson en un altre àmbit musical).

I em reafirmo en això tema després tema. La veritat és que és un àlbum que he escoltat en múltiples ocasions en diferents facetes: Conduint, fent esport, concentrat treballant, ... i resulta perfecte sempre, en qualsevol circumstància! "The Downfall of Eden" és una mostra més d'això. Guitarrer, directe, efectiu sense floritures i molt enganxós. O és que pots escoltar aquest disc quatre o cinc vegades i no cantar almenys les tornades? No. No pots.

La durada dels temes i del treball en si és ideal també ja que és la mesura perfecta per no fer-se pesat i voler més però amb un nivell de satisfacció alt. "Hurt" és un tema una mica diferent jugant el paper de balada o tema lent a l'una que potent. O és que una bona balada no ha de ser així?

Part final del treball amb anècdota. La primera frase de "Jaded" crec que va a saltar Seguretat Social cantant "Noieta". Per sort, no és més que una mala passada que juga la meva ment cada vegada, però el tema és un mig temps directe de pur AOR on la veu d'Erik s'adapta a les guitarres seves i de Magnus. ¿Sols? Bé, si. N'hi ha. No són un excés de virtuosisme però s'estableixen a cada tema a la perfecció, ja que no és un disc que necessiti virtuosisme, probablement no li aniria bé. Efectivitat seria la paraula i això té un mèrit majúscul!

"Born to Lead" és potser d'aquests temes més clàssics que juguen amb aturades de guitarra oferint el protagonisme a la secció rítmica per tornar a destacar després. La tornada és senzillament espectacular "You better run ...", mare meva. Clàssics d'ahir, avui i demà, sens dubte, que acaba de publicar !!

Pocs temes no destacables en aquest treball. La veritat és que la banda va començar a despuntar internacionalment i després (i no abans) es treuen aquest disc de sota el braç. Arriben per quedar-se i és que dels temes menys cridaners com podria ser a gust personal aquest "For Better Or For Worse", no deixen de ser brillants i podria ser reeixit single sense problema.

Tapping per iniciar "No Way Back", propietari d'un altre tornada de puny en alt. Com és un concert d'aquesta gent? Una pujada continu, no? A cada tema el públic coreja, canta i ha de dir: Oh! Aquesta! Bé!

Arribem a l'ocàs amb "Night Comes Crawling" que arrenca amb foscos sons que donen pas a una altra estructura clàssica d'hard rock. Bateria amb bombo marcant, mentre la guitarra queda penjada i linealitat en el pont i tornada. Com una cosa tan clàssic pot sonar tan actual, fresc i ben? Una fórmula difícil d'aconseguir!

Abans d'arribar a un últim regal com seria la versió acústica de "The Downfall of Eden", ens arriba "Black Rain" per oferir una de les peces més completes del disc. Per tancar amb el pavelló ben alt.

Com a curiositat de tancament, comentar que dins dels canvis que ha patit la formació en els seus 18 anys d'història, els músics han anat rotant per diferents instruments passant el baix per la bateria, el mateix Erik també pel baix, a més de la guitarra . En fi. Anècdota poc important però que parla de la musicalitat que desprenen aquests ja no tan joves del nord d'Europa, que ens han regalat un disc per a la posteritat.

Víc Salda
06/07/2017

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.