Guilles - Harvest of Grey Days (2017)
 |
Death / Modern Thrash Metal
Maldito Records
2017
Temes
1. Latent
2. Born in a Black Void
3. Clock
4. Bewildered Predator
5. Lines and Scars
6. Dehumanized
7. Disobedient
8. Enraged
9. Message
10. Lost
11. Cloud
12. Hopeless
13. Alive
Formació
Baix: Panther
Guitarra: Nando
Veu: Adrián
Veu i Guitarra: Mind
Bateria: Daniel Ayala
Crítica
El metall extrem aquesta de sort a Espanya últimament, podem presumir de tenir una escena consolidada de bandes que dediquen tota la seva creativitat al vessant més extrema del metall amb una qualitat digna de menció i respecte. Tal és el cas dels castellonencs Guilles, una formació veterana que des de l'any 2000 vénen executant un death and roll d'una qualitat superba. Una banda que ha sabut combinar a la perfecció el thrash més agressiu amb elements del sludge i del death metall a través d'un treball coherent i ben estructurat.
"Latent" és la intro del abum, una pista de música electrònica ben construïda, plena de matisos que de manera pausada t'introdueix en el següent tema, "Born in a Black Void" un tema potent i intens, ple de canvis de tempo, creant una atmosfera densa. No defrauda. El segueix "Clock, una nova Intro de no més de vint-i-segons de durada que pretenen crear un ambient tens a l'oient, però que sembla fer perdre agilitat a un disc que hauria de ser d'una agilitat desbocada.
El quart tall es titula "Bewildered Predator", i amb ell la banda pretén remuntar l'àlbum, quant a intensitat es refereix. Un tema on torna a predominar els canvis de tempo combinant elements més agressius amb altres més melòdics bevent directament de sons heretats del metalcore. El segueix "Lines and Scars" on la distorsió a dojo és la gran protagonista en un tema que bé podria estar classificat com Groove metall amb cert tuf a In Flames. Una cançó molt ben construït, per a mi, del millor del disc.
"Dehumanized" és el tema en el qual la banda recupera la Thrash Metall com a bandera, amb una tasca superba en les guitarres, la base rítmica sembla faltar-li un poc d'aire al llarg del tema. Tot el contrari al que escoltem a "Disobedient" un tema dens on la bateria desfoga l'energia reprimida, fent un exercici acadèmic de doble bombo digne de menció. Una cançó on la banda beu de les influències del black i del death metall de manera evident, i nosaltres, ben agraïts que estem.
"Enraged" és el vuitè tall de l'àlbum, una cançó que ens recorda a bandes com a Sodom a través d'una combinació de gèneres que la banda ha sabut fer seus de manera molt digna. Amb "Lost" la qualitat del disc torna a augmentar de manera considerable, uns rffs de guitarra plens de ràbia i passió, una tasca vocal de gran qualitat i intensitat i un sol de guitarra molt tècnic fan d'aquest tema un dels indispensables de tot l'àlbum, segur que no falta en els seus directes.
Gairebé acabant l'àlbum ens arriba "Hopeless", una cançó atmosfèric on la banda coqueteja amb el Sludge Metall construint un mur sonor dens i ple de ràbia. "Alive" és la cançó encarregada de posar fi a aquest disc. Una cançó agressiva i violenta, que no perd el nord ni el senyal d'identitat del so que aquesta banda ha construït.
En conclusió "Harvest of Grey Days" és un disc que compleix de manera notable. Una banda que disc rere disc executa un so ben cuidat amb un senyal d'identitat pròpia. Un disc que mereix ser escoltat.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!