Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Suscríbete aquí!

Decennium

Power / Thrash Metal
Napalm Records
2017

Temes

1. Stargazer 05:08
2. Undying 05:12
3. In the Walls 04:52
4. The Tale of Deathface Ginny 04:55
5. Castles in the Snow 05:09
6. Kingslayer 05:56
7. The Faceless Hero 04:16
8. Neverending 05:46
9. Hollow 04:49
10. Awakened from Nothing 05:32

Formació

Veu: Sabrina Valentine
Guitarra: Kevin Byrd
Guitarra: Camden Cruz
Baix: Aaron Sluss
Bateria: Keith Byrd

Realment m'encanta descobrir bandes noves, però em segueix cabrejant perdrem els primers discos quan em topo amb alguna veterana en l'estudi. Aquest és el cas de Seven Kingdoms, una de moltes nes que veus un dia per youtube i dius me l'he de apuntar per no perdre-li el fil, però se t'escapa. I passa el que passa que després et penedeixes. Pel que he pogut llegir, porten trets tres discos bastant impressionants. Tocarà recuperar el temps perdut, però de moment us deixo les meves impressions sobre el seu quart treball, Decennium. Així és ... una dècada celebren aquests americans de Florida.

En un moment en què els estils creuen continents i estan globalitzats és una mica absurd dir que ens sorprenem perquè una banda americana practica power europeu o que una banda d'un poble perdut de la província que més us agradi practiqui black metall pagà de la ostia. La qüestió que aquests yankees són uns cracks dins el power. Així de simple, i podíem deixar la review afegint que et facis amb el disc si o si, que no et vas a penedir. Però clar, si dic la paraula power, ja començaran els més caspós a dir que si amb com Rhapsody ... metal alemany, que és com se l'anomenava a l'power abans que s'inventessin la fotuda estigmatitzada etiqueta matadragonesconcorcelesaladosespadaenmanoconlaarmadurareluciente.

Si a sobre li posem una mica de ritmes thrasheados ja seria la ostia, doncs això. Instrumentalment no hi ha tall d'aquest disc que no em enganxi. Des de les sis cordes, fins a la base rítmica. No inventen res, i com a sòl dir review després review, ni punyetera falta que fa. Em declaro fan del senyor Keith Byrd, tota una màquina a la percussió. És una d'aquelles bandes a les que podries treure la veu i delectar-te amb la part instrumental. Però si li afegim la més que notable Sabrina Valentine, la cosa encara es posa més interessant si cap.

Sota aquesta portada ... discreta, futurista, però discreta, no és del millor de la seva carrera, s'amaga un dels discos més frescos que he escoltat en aquest any. I és que no hi ha pista que sigui mediocre o de baixa intensitat. Gairebé no hi ha palla o temes que sobrin, són cinquanta minuts d'intensitat i potència. Entre els temes més destacats "Stargazer" obre el disc amb una intro molt al que Helloween dels vells temps, un tema ple de força i canvis de ritme que en lloc de trencar el tema t'atrapen entre respir i respir amb una tornada senzill però efectiu. La veu de Sabrina al principi em va costar una mica ... la notava una mica forçada, però a mida de la escoltes i escoltes té aquest punt intens i són caràcter que s'aprecia en un / una cantant, que no sigui una veu més, que tingui una cosa pròpia i reconeixible.

Tant "Undying" com "In The Walls" que han estat rescatats de l'EP que va precedir al disc a finals del passat any, són dos talls, ràpids i potents, pur metal alemany fregant el speed. "Kingslayer" del qual han gravat un videoclip és un dels temes més remarcables de la producció. No se que més se li pot demanar a un tema, potència, velocitat, bones línies vocals ... gardela.

Eh aquí el tema que més m'atrau del disc, i no és el més intens, el més potent, el més ràpid ... però té aquests detalls compositius que enganxen, tremend des del primer fins a l'últim. Tema addictiu i on Sabrina treu una veu una mica esquinçada que m'encanta. el millor del disc per a un servidor. La resta del disc no es queda enrere, des de la melòdica "Castles In The Snow", fins a la més contundent "Hollow" passant per "Awakened From Nothing" ... és un disc molt complet i sense punts flacs.

Gran sorpresa, per desconeixement i per no haver-me endinsat abans en aquesta gran banda, que sens dubte ha de agradar a tot fan del power metall, especialment si t'agradava el que es coïa a Europa central durant els noranta, llavors ...! Gaudiràs com un nan!

Sergi Arise "Hell"
16/08/2017

Arxiu de
novetats