Der Weg Einer Freiheit - Finisterre (2017)
 |
Black Metal
Season Of Mist
2017
Temes
1. Aufbruch
2. Ein letzter Tanz
3. Skepsis Part I
4. Skepsis Part II
5. Finisterre
Formació
Guitarra/Veu: Nikita Kamprad:
Bateria: Tobias Schuler
Guitarra: Sascha Rissling
Baix: Nico Ziska
Crítica
Der Weg Einer Freiheit és una d'aquestes bandes que des del primer disc ja donen de què parlar. Tots els seus llançaments han estat altament lloats dins el black metall modern i, després del seu gran èxit "Stellar", ens disposem a fer la crítica de Finisterre, disc que sortirà el 25 d'agost. Dit això, procedim a l'anàlisi del disc.
Després d'un tranquil diàleg seguit d'un calmat i trist riff, comença la massacre. Blast beats a mansalva juntament amb riffs ràpids i desesperants acompanyats per una poderosa veu. En tot moment, la tralla comporta una forta emotivitat i una melodia en una major o menor mesura, variant segons el moment. La tornada és encara més emotiu i molt més desesperant que tot el vist anteriorment. Sorprèn la manera en què sobtadament canvien de la tralla més bèstia a parts relaxades en un simple parpelleig, i la incorporació de noves veus netes li dóna un toc genial i innovador. Fins i tot quan el tema ja està acabant d'una manera tranquil·la, els blast beats i els riffs desesperants tornen a prendre les regnes per acabar el tema amb força.
Passem de la tralla a una introducció molt tranquil·la a força de guitarra. Quan semblava que el tema anava a continuar així fins al final, apareixen la resta d'instruments i la veu. Passem de canvis sobtats entre tralla i melodia a portar les dues al mateix temps d'una forma curiosa, original i en perfecta sintonia. Blast beats amb riffs melòdics de fons que aporten un toc molt fresc i original al tema mantenint sempre el toc personal i característic d'aquest grup. Poc després, la melodia pren el comandament i ens trobem un riff rescatat de Letzte Sonne, un dels temes de Stellar, que posteriorment acaba amb la part més emotiva del tema amb diferència i que un cop més pretén transmetre la màxima decadència de la humanitat .
El següent tema està dividit en dues parts. La primera part és purament instrumental. Un xou de tralla de bateria amb riffs que es mantenen en la línia i, després un de tants canvis sobtats, el tema es torna tranquil i meditatiu acabant gloriosament amb un nostàlgic riff a tremolo agut amb totes les forces amb belles melodies de guitarra de fons . Transmetre sentiments a força de riffs utilitzant entonacions extremadament agudes és una cosa que sempre han sabut dur a terme.
La segona part és més activa i a ella es reincorpora de nou la veu. Aquest tema té el mateix nivell de qualitat que els anteriors i és el més lineal. A diferència d'altres temes, en aquest tema no hi ha canvis significatius, ja que l'únic canvi al final del mateix el converteix de ràpid i furiós a brutalment pesat i contundent, mantenint així el nivell de força (a diferència de la resta de canvis que hem pogut apreciar en el disc, que sempre passaven d'un extrem de tralla a un extrem de calma).
Finalment, el disc es torna sinistre i amb un toc més clàssic. Els tons greus predominen durant la primera part. Posteriorment incorporen riffs més aguts mitjançant una transició progressiva cap a ells sense perdre en cap moment el fil ni el context del tema. El disc no ha donat ni un sol descans pel que fa a emotivitat i profunds riffs es refereix i, en aquest tema, a més, s'incorporen riffs del mateix estil amb un so més greu. Tot d'una, després de tot un profund i ardu camí de tralla i desesperació, arribem a la part més tranquil·la del disc, on tota l'esperança restant s'ha perdut. Per sorpresa i poc a poc s'incorpora un violí, que torna el tema encara més sinistre. Abans d'acabar d'esvair el tema amb instruments clàssics, una contundent i eixordadora bateria acompanya la dolça melodia de violí al final d'aquesta gloriosa obra.
Un cop més, Der Weg Einer Freiheit ha portat la seva música més enllà del que s'esperava. S'han tornat a superar i han portat tot allò que tenien prèviament a un nivell superior, amb un canvi d'enfocament a una música més negativa i depressiva i amb la incorporació de nous elements que han encaixat a la perfecció. Finisterre és amb diferència el millor àlbum del grup fins a la data, compost per estructures més complexes, emocions més extremes i un so més natural i no súper produït. Una experiència que et porta al més profund de les ments dels seus compositors i a tot allò que senten i personalment volen transmetre d'una forma directa i poderosa. Afortunadament, el proper 30 de setembre a Barcelona i l'1 d'octubre a Madrid tindrem l'oportunitat de viure aquesta increïble experiència amb la seva impactant i imparable directe. No perdeu l'oportunitat de veure a una de les millors bandes de black metall melòdic sorgides en aquests darrers 8 anys.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!