SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Night Heart La Nave (Canals)

SOTO + Big Clyde + JD Miller Urban Rock Concept (Vitoria)

Avalanch + Regresion Bikini (Barcelona)

Secret Rule Festo Die Hydria Gibraleon (Huelva)

Sutagar + Rat.zinger + Narco + Desakato + Exceso Poble Espanyol (Barcelona)

Zenobia + Regresion Stage Live (Bilbao)

Ankor + Astray Valley + Arcanus Bóveda (Barcelona)

Ravenblood + Scape Land + Crummy Hall (Málaga)

Retales + Ravenblood + Embers Pride Gruta 77 (Madrid)

Orion Child + Crusade of Bards + Crash Kidz Khitai (Madrid)

Lacrimas Profundere + Insight After Doomsday Silikona (Madrid)

Tales of Gaia + Illusion + Haunted Gods Monasterio (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Zenobia + Regresion Prince (Granada)

Crystal Viper + Kilmara Nazca (Madrid)

Orion Child Babel (Alicante)

Iron Savior + Dragonhammer + Aquelarre Bóveda (Barcelona)

Night Heart Sala The Times (Toledo)

Zenobia + Regresion Shoko (Madrid)

Secret Sphere - The Nature of Time (2017)

Secret Sphere - The Nature of Time
Secret Sphere logo
Italia

The Nature of Time

Progressive Power Metal
Frontiers Music srl
2017


Temes

Chapter I - Genesis
- Intermission
- The Calling

Chapter II - The Seven Virtues
- Love
- Courage
- Kindness
- Honesty
- Faith
- Reliance
- Commitment

Chapter III - The New Dawn
- The Awakening

Chapter IV - The Way
- The New Beginning

Formació

Guitarres: Aldo Lonobile
Bateria: Marco Lazzarini
Baix: Andrea Buratto
Veus, guitarres i teclats: Michelle Luppi
Teclats: Gabriele Ciaccia

Crítica

Allà en l'any 1998, quan comprava CDs setmanalment amb el meu company i amic Sergi i em vaig erigir en posseïdor del "Mistress of the Shadowlight", tampoc m'hagués resultat una sorpresa si m'expliquen que gairebé vint anys després, gaudiria com un nan del directe de la banda (de nou) i que traurien un nou treball que és completament del meu gust, grat i fins i tot admiració.

Això sí, d'aquesta època poc queda de la banda: El carismàtic i incombustible Aldo Lonobile (aquest cop amb pèl curt i un aire més senyorial en lloc del gòtic jove del moment) i Andrea Burato, baixista que ha aconseguit guanyar-se un paper de gran dins de l'escena italiana amb aquest projecte i algun altre (Eternal Idol, ...).

Té uns pocs mesos ja aquest treball i ho he escoltat fins a la sacietat. No crec que molta gent li hagi donat més canya al reproductor i és que em fascina. La banda no és majoritària però sí que he aconseguit "debatre" amb algunes persones al respecte i m'he trobat amb sensacions completament dispars. Secret Sphere es va donar a conèixer com una banda de power metall simfònic quan tota l'onada italiana estava aconseguint el seu moment més àlgid i dolç. La banda ha evolucionat, ha canviat alguns membres i ha incorporat joves promeses d'una banda i un dels millors cantants del món (sí, així de contundent sóc i sense cap tipus de rubor) com és Michelle Luppi, qui a més és un músic excel·lent en tots els aspectes i conceptes. Potser per aquesta faceta power metalera, és que molta gent potser esperava un disc molt veloç i amb molta orquestració. En canvi, els italians han tret a la llum un disc conceptual, ple de mitjos temps, amb parts molt dures, orquestracions més aviat melancòliques i tempos més moderats i variats. No arriben al progressiu, però el freguen. Es nota una maduresa senzillament esplèndida. No sé si és perquè jo també estic arribant al meu maduresa o què nassos és, però em sembla un disc senzillament que em posa els pèls de punta una escolta si, i una altra també.

L'àlbum és conceptual i porten vistos la llum almenys tres videoclips a manera de petits curts que narren la història d'una dona la qual té un accident entra en coma i veu passar la vida davant seu. ¡Mentre escric i re-escolto, torno a tenir la pell de gallina, ja que la banda va anunciar un disc molt íntim i molt personal per tractar temes més transcendentals de la vida i la mort, i dono fe que ho han aconseguit!

Acostumo generalment a desgranar les cançons tema després tema, però és que em sento en l'obligació de no revelar ni fer spoiler del que passa al llarg del disc, i fer un tema a tema, em obligaria a fastiguejar alguna sorpresa. Per què dic això? Doncs perquè han aconseguit transmetre musicalment exactament les emocions que estan succeint i de les que almenys jo sóc capaç de sentir en primera persona, ia més fer-ho amb un estil musical que és empremta de la banda, encara que com dic, ja no fan servir pràcticament el power metall o més aviat, no abusen, sinó que fan servir al servei de quan un tema ho requereixi.

Compte, no vull dir que la banda hagi canviat radicalment, ni molt menys. Hi ha dobles bombos, hi ha guitarres amb un palm mute brutalment veloç, però usat d'una manera més madura. Insisteixo, crec que aquest és almenys pel que fa a sentiments un dels discos que més m'han calat, no aquest any, sinó en moltíssim temps, i supera àmpliament als últims treballs amb els quals els italians ens havien delectat (i molt) .

Em sento com si hagués deixat la ressenya una mica buida, però no puc més que convidar-te a descobrir més profundament aquest excel·lent treball, d'una banda que, si no coneixes, ha evolucionat des d'un power metall simfònic a alguna cosa que va molt més enllà, sense oblidar aquestes arrels. I estaré encantat de debatre amb tu sobre això, ja que em puc autodenominar apassionat d'aquests italians que sense excessiva glòria (o almenys no la merescuda), però mai amb pena, porten pràcticament 20 anys regalant-nos autèntiques joies.

Víc Salda
22/08/2017

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.