Edguy - Age Of The Joker (2011)
 |
Temes
1. Robin Hood 08:26
2. Nobody's Hero 04:33
3. Rock Of Cashel 06:20
4. Pandora's Box 06:47
5. Breathe 05:05
6. Two Out Of Seven 04:29
7. Faces In The Darkness 05:24
8. The Arcane Guild 05:00
9. Fire On The Downline 05:48
10. Behind The Gates To Midnight World 08:58
11. Every Night Without You 04:52
Formació
Veus: Tobias Sammet
Guitarra: Jens Ludwig
Guitarra: Dirk Sauer
Baix: Tobias Exxel
Bateria: Felix Bohnke
Crítica
Després de diversos anys de silenci, i amb Tobias Sammet embrancat en una gira amb Avantasia, per fi arriba l'esperat nou àlbum dels alemanys Edguy. Camí dels 20 anys d'existència, els germans han crescut sent una de les bandes més prometedores del panorama europeu. Han sabut guanyar-se un estatus de banda important a base de treball, bons àlbums, un line-up molt poc variable i clar aquesta, el talent de Tobias, el que ha fet que la banda hagi sabut evolucionar. Aquells precoços i innocents Edguy de Savage Poetry (1995) i Kingdom of Madness (1997) van deixar pas als Edguy de les seves millors obres; Mandrake (2001) i Hellfire Club (2004) fins arribar a Tinnitus Sanctus (2008) on la banda va demostrar haver madurat prou. Amb Age of the Joker els germans tornen a demostrar un altre punt de maduresa, un altre pas en l'evolució musical de la banda.
Age of the Joker és un disc molt íntim, molt personal. Temes en general bastant llargs, amb molts canvis i buscant una frescor compositiva en cada cançó.
L'àlbum l'obre el single Robin Hood. Un tema extens amb un bon tornada que pot recordar a Avantasia. A Rock of Cashel trobem influències del rock clàssic, parts folklòriques i on torna a destacar la tornada. Two Out of Seven és un tema en ona rockera on destaquen uns fantàstics teclats al Van Halen. En Faces in the Darkness tenim un tema robust i modern que traspassa estils, amb un dels millors tornades de l'àlbum. L'àlbum el tanca Every Night Without You, una bona balada a l'estil hard rock dels vuitanta del qual sabem que Tobias és un gran fan.
Age of the Joker ens mostra a uns Edguy mes madurs. Apostant fort per les melodies i sense por a l'hora de mostrar les seves influències.
Molta varietat en tots els temes i un afany per no repetir digne d'elogiar.
Si és cert que el disc peca de no tenir algun tema que sobresurti del conjunt. No hi ha cançons mes comercials o temes estrella que sobresurtin de la resta i això pot repercutir en la gent. I la durada d'alguns temes pot arribar a ser excessiva.
Disc per escoltar detingudament i que és possible que no agradi a seguidors de la banda, encara que potser atraurà altres.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2019.
Les més llegides de 2017.
Les darreres del mateix país:
