Vhäldemar - Old King´s Visions (2017)
 |
Power / Heavy Metal
Fighter Rec.
2017
Temes
1. 1366 (Old King's Visions Pt. V)
2. I Will Stand Forever
3. Intro
4. Howling at the Moon
5. Gorgar (Helloween cover)
Formació
Veu: Carlos Escudero
Guitarra: Pedro J. Monge
Baix: Adolfo Wb
Bateria : Gonzalo "Gontzal" García
Teclats: Jonkol Tera
Crítica
Vhäldemar després d'una dilatada trajectòria ens presenta un breu treball de títol Old King 's Visions, un EP de curta durada capaç de recollir tota la identitat musical d'aquesta banda de Heavy Metal.
L'EP arrenca amb 1366 (Old King 's Visions Pt. V), quatre minuts que desborden energia i potència. Un riff trasbalsat de Pedro J. Monge donen pas a les veus de Carlos Escudero, una veu en plena forma. Un tema que mostra l'estat de forma d'una banda on cada instrument té la seva parcel·la de protagonisme. Superb, la millor manera possible de començar aquest EP.
El segueix I Will Stand Forever, cançó on Vhäldemar dóna un gir en el seu estil, presentant-nos un tema que ens recorda al Hard Rock de la dècada dels 80. Un riff de guitarra rude de mans de Pedro J. Monge ens recorda inevitablement a Mick Mars, i les millors composicions exportades des del Sunset Strip.
La tercera pista d'Old King Visions és un petit passatge de poc més de mig minut de durada. Una pista on el teclat de Jonkol Tera ens introdueix en el següent tema. Howling at the Moon, el tema per excel·lència d'aquest treball, una pista que ens transporta a treballs anteriors de Vhäldema. Un tema de Power Metall ple d'actitud, energia i virtuosisme per a una cançó que aquesta cuidada al detall. Pedro J. Monge destaca en les guitarres acompanyant un Gonzalo "Gontzal" García desbocat després dels pegats. Una cançó que no defrauda. Tancant aquest EP Vhäldemar ens regala Gorgar, una versió de la banda alemanya Helloween. Una versió que no enganya, digna versió que respecta a l'original sense que per això Vhäldemar perdin energia ni ràbia.
Vhäldemar ens porta amb Old King Visions un EP carregat d'energia i actitud demostrant un nivell compositiu per sobre de la mitjana, aportant al gènere una qualitat rara que tristament, cada vegada es veu menys. No obstant això, és un EP que se'ns fa curt, tres temes propis, un petit interludi i una versió. Un EP que no deixa de ser un petit "aperitiu" del que Vhäldemar és capaç de mostrar.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!