Excalibur - Humo Negro (2017)
 |
Heavy Metal
Fighter Rec.
2017
Temes
1. Excalibur
2. El Indigente
3. Fuera de Lugar
4. Rock and Roll
5. Levantate
6. Europa
7. Fiesta Motera
8. Humo Negro
9. Fuego
Formació
Veu: Paco Mira
Guitarra: Juan Rico
Teclats: Vicen Beneite
Bateria: Javi Martínez
Baix: Jesús Folgado
Guitarra: Carlos “Indio”
Crítica
Des de la ciutat d'Elda (Alacant) ens arriba el nou treball dels veterans Excalibur, una banda que des de 1984 desenvolupen un particular havy Rock ple de personalitat i actitud. En aquesta ocasió ens presenten el seu tercer LP, un treball titulat Fum Negre que ve a ser la continuació de dos Lp anteriors, que com recordem van ser editats en l'any 1988 i 1995, demostrant ser una banda que encara longeva en el temps, més de trenta anys de carrera, no ha sabut treure-li profit a tanta trajectòria, almenys en el pla discogràfic.
Amb Fum Negre, Excalibur pretén treure aquesta espina, demostrant-nos que l'espera, ha estat merescuda.
L'àlbum comença amb la cançó titulada "Excalibur". Una intro èpica ens endinsa en un tema on la tasca de Vicen Beneite en els teclats és supèrbia. Al minut un del tema, la cançó endureix la seva melodia per mostrar-nos una melodia ràpida i dinàmica de Power Metall de manual. Una cançó que alterna passatges pausats amb fragments ràpids, sempre acompanyats per uns teclats atmosfèrics són la marca que defineixen aquest tema. Destaca el sol de guitarra sobre el tercer minut del tema. El segueix "El Indigente", cançó on els teclats segueixen sent els grans protagonistes. La base rítmica mostra solidesa en una cançó on el tempo es manté rígid, creant densitat a una cançó que ens recorda a l'Heavy Metall gestat a Europa a principis de la dècada dels 90. Un tema que aporta poca novetat al gènere i que sembla repetir clixés anteriorment escoltats.
"Fuera de Lugar" és el tercer tall de l'àlbum. Un tema on destaca la tasca de Carles "Indio" i de Juan Ric en les guitarres. Un tema pausat però ple de passió i actitud. Una cançó que destil·la xuleria. Una cançó molt propera a l'Hard Rock creat en la dècada dels 80 a Espanya. Una cançó interessant. Els segueix "Rock And Roll", el quart tema d'aquest àlbum, una cançó que no enganya, i és que com el seu nom indica, és tota una oda a aquesta música que per a molts és la nostra forma de vida, la nostra bandera. Una cançó divertida i fresca imprescindible segur en cadascun dels seus directes.
"Levántate" és el cinquè tall del disc, el mig temps indispensable que no podia faltar en un disc com aquest. La cançó pausada plena d'harmonia imprescindible. Una cançó que parla de mantenir-te en peu davant les dificultats. Una cançó on destaca la tasca de Javi Martínez a la bateria. Personalment, una de les cançons que més m'han agradat d'aquest treball, tot i que potser, no sigui la més representativa de l'àlbum. El segueix "Europa", un tema enèrgic que narra la vida d'aquestes persones que la vida els empeny a fugir de les seves llars per buscar-se una vida digna a Europa i que tantes vegades desemboca a una vida plena d'injustícia i desigualtat. Una cançó amb una tornada ple de ràbia idoni per a cada un dels seus directes.
El setè tall de l'àlbum es titula "Fiesta Motera". Una altra oda a la vida a la carretera, a la vida nocturna i al rock and roll, un tema que beu del Blues Rock i que fa olor de carretera secundària i a nits sense dormir. "Humo Negro" és el tall que dóna títol a l'àlbum. El tema més breu del disc, una cançó plena d'harmonies i d'estranya estructura manté la identitat de la banda, però reconec que he necessitat diverses escoltes per fer-me amb ell.
L'àlbum el tanca "Fuego". Cançó on els teclats tornen a ser els protagonistes absoluts de la melodia. Una base rítmica dura acompanya l'oient al llarg de tot el tema, i és que sembla que Excalibur s'han guardat el millor per al final del disc. Un tema ple de ràbia i actitud. Un fermall final perfecte per tancar aquest treball.
Han passat molts anys des dels anteriors treballs discogràfics d'Excalibur, potser massa. No obstant això aquesta banda ha sabut mantenir-se flotant durant tot aquest temps mostrant-fidels al seu estil i al seu identitat. Una cosa que en si mateix, pot ser tant positiu com negatiu. Fum Negre és un treball coherent, ple d'identitat i d'actitud, però que sembla ancorat en un moment determinat, sense presentar cap tipus de novetat al gènere. Ideal si ets seguidor de bandes espanyoles de Heavy Rock de la dècada dels 80 i del Power Metall cantat en castellà. Si no és el teu cas, et recomanaria altres discos.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!