Running Death - DressAge (2017)
 |
Thrash Metal
Punishment 18 Records
2017
Temes
1.Courageous Minds
2.Dressage
3. Delusive Silence
4. Heroes of the Hour
5. Duty of Beauty
6. Numbers
7. Beneath the Surface
8. Anthem of Madness
9. Safety Second
10. Refuse to Kill
Formació
Veu i guitarra: Simon Bihlmayer
Guitarra: Daniel Baar
Baix: Andrej Ramich
Bateria: Jakob Weikmann
Crítica
Thrash metall de gran qualitat és el que ens porta Running Death des d'Alemanya. Després dels discos Raging Nightmare, Call of Extinction i Overdrive, els bavaresos vénen disposats a provocar-1 esquinç cervical a força de guitarres afilades i redobles de bateria que semblen voler foradar teu cervell. Un Thrash Metall elegant i ple de detalls és el que anem a trobar-nos en aquest àlbum. Un disc idoni per als amants del Thrash Metall de la vella escola.
El disc arrenca amb Courageous Minds un tema amb certa aroma als mítics Annihilator, amb una tornada enganxosa i melòdic molt ben construït. Un tema fresc i dinàmic on les guitarres de Daniel Baar exerceixen una tasca supèrbia. Un disc que arrenca molt bé. El segueix Dressage, un tema ple de canvis de tempo, una cosa que s'evidencia en les harmonies vocals, una cançó que recorda als primers treballs de Megadeth sense perdre l'essència pròpia d'aquesta banda. Destaca la tasca de Simon Bihlmayer en un treball vocal que ens fa portar a la memòria a Lemmy.
Delusive Silence és el tercer tall de l'àlbum. Cançó en la qual la banda executa un Thrash Metall de la vella escola accelerat, bevent directament del Speed ??Metall gairebé sense despentinar-se. L'ombra de Megadeth segueix planant sobre els alemanys, cosa que es percep en la tasca de la base rítmica acompanyada per la veu de Bihlmayer. Una cançó molt recomanable. El segueix Heroes of the Hourcon, un tema en el qual la banda fa honor al Power Metall gestat al seu país. Una cançó que comença de manera similar a com ho farien bandes com Running Wild. Un tema de més de cinc minuts de durada que es va accelerant a poc a poc teixint una atmosfera fosca i densa que t'atrapa en cada escolta.
En Duty of Beauty, el cinquè tall de l'àlbum, ens transportem a l'era del Countdown to Extinction i al Bay Area per extensió. Una cançó on els germans no dissimulen les seves influències, ni falta que fa. Un tema molt ben construït i ple d'actitud on destaca el sol de guitarra, vertiginosos i ple de passió. Numbers és un tema una mica més pausat, però amb la passió que els caracteritza. La base rítmica segueix demostrant estar a l'altura de la situació en una cançó on la bateria sigui probablement el protagonista d'aquesta peça.
El setè tall de l'àlbum es titula Beneath the Surfacees, un tema atmosfèric i fosc, dens, on Simon Bihlmayer esquinça cada paraula que canta, acompanyat per una guitarra solistes que aporta llum a un tema amb identitat pròpia. El segueix Anthem of Madness un tema més rocker que l'escoltat fins ara. Hard Rock totalment instrumental amb molta classe i estil sense perdre gens de xuleria. Una cançó que sincerament m'ha agradat molt tot i el diferent que resulta en comparació a la resta de l'àlbum.
El novè tall de l'àlbum es titula Safety Second la cançó més llarga de l'àlbum, tema que arrenca teixint una atmosfera acústica que sembla navegar entre Annihilator i Alice in Chains. Una cançó senzilla però amb molt de caràcter i actitud. L'àlbum el tanca Refuse to Kill altre tema que ens recorda inevitablement a Megadeth sense perdre la identitat pròpia de Running Death.
Running Death ens porta Dressage, un àlbum ple de caràcter que inevitablement ens recorda a bandes mítiques del Thrash Metall gestades a la Bay Area, però els germans han sabut mantenir la seva identitat per sobre de modes o estils sabent compondre un àlbum enganxós. Un àlbum molt recomanable per a seguidors del gènere.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!