SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Avalanch Gineta Rock (La Gineta)

Black Seal + Worth The Cavern Rock Club (Terrassa)

Born in Exile + Blavk Orb + Yakanyà + Devorate the Universe + Acts of God + La Banda de l'Agonia + Nuclear Winter Mercat Vell (Mollet)

Sylvania + Sákata + Black Fridays Live (Madrid)

Four Noses Monasterio (Barcelona)

Enemy Inside + Left4ever Utopia (Zaragoza)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Edhellen - Sombra y Anhelo (2011)

Edhellen - Sombra y Anhelo
Edhellen
Edhellen logo
España

Sombra y Anhelo

Symphonic Power Metal
Autoproducido
2011


Temes

1 Preludio 1:49
2 La Senda Celeste 5:01
3 Cuento Olvidado 3:41
4 Buscando Un Sol 5:21
5 Eterna La Noche 4:13
6 Sombra En El Oceano 5:10
7 Interludio 1:21
8 Reflejos 4:41
9 Entre Cielo y Mar 5:12
10 Tras Las Llamas 5:25
11 Todos Los Sueños 5:22

Formació

Veus: Álvaro Karvac
Guitarra: Edu Guerrero
Guitarra: Víctor Méndez
Baix: Andrés Pastor
Bateria: Miguel de Segura
Teclats: Ferrán Riesgo

Crítica

Gran disc debut d'aquesta jove banda que prové d'Alacant. Després de diversos canvis en la formació i d'un bon EP Camí a la llum que ja prometia, debuten amb aquest disc i estrenen també parts vocals de la gola d'Álvaro.
La veritat és que si l'EP no estava malament, el disc el supera i li dóna mil voltes. Compositivament han millorat una barbaritat i la masterització i arranjaments del disc són d'una qualitat molt alta. Massa per a un disc debut, cosa que fa pensar que tindran molt a dir en el panorama nacional!

Per aquells que no coneguin a Edhellen, el primer que recorden és a alguna altra banda nacional de moltíssima qualitat com podria ser Opera Magna o fins i tot uns Red Wine o Furia Animal, amb els quals comparteixen ciutat. És a dir unes composicions de power metall ràpid, amb riffs potents, molta orquestració i multitud d'arranjaments que contrasten la potència amb la melodia donant-li un toc realment bo i que entra fàcilment. Sempre he dit, que el més probable si un disc entra fàcilment, és que cansi ràpid. El gran mèrit d'aquests nois, és que a més de fer entrar ràpid el disc, amb la quantitat de matisos i arranjaments existents, no és un disc que cansi, com passa amb molts altres. Tenen suficient varietat musical com per trobar racons nous en totes les cançons a cada escolta.

Entrant en matèria, el disc compta amb una introducció orquestrada, Preludio, cosa que no hauria de sorprendre a ningú, i que ja dóna una pista del tipus de banda que són. A meitat del disc introdueixen també Interludio, per donar un descans a l'oient i re-començar a donar canya.
Finalment arrenca la segona pista La senda celeste, tema que ens mostra qui són aquesta gent i que pot ser representatiu del disc, ja que es tracta d'un tema ràpid, amb canvis de tempo, canvis de ritme, una tornada enganxosa, molts arranjaments, orquestració contínua, però ben harmonitzada, sense arribar a carregar ni fer perdre gens de força. Tècnicament, ens trobem amb un alt nivell d'execució, combinant guitarres i teclats a l'hora de realitzar els sols, i una veu molt vàlida per l'estil ja que combina l'timbre càlid al mateix temps que agut deixant entreveure registres que poden anar des de tons que recorden les bandes ja esmentades al principi de la crònica, però amb un toc que en algun fragment pot recordar lleugerament al característic timbre de Víctor García, salvant les distàncies, no de qualitat, sinó de semblança.

M'agradaria esmentar alguns temes que sobresurtin, però em resulta difícil deixar d'esmentar cap doncs la veritat, i aquests té molt mèrit, és que el disc és molt rodó i no sobresurt cap per sobre d'un altre, però ho escric com a punt positiu, ja que tots són bons, així doncs, per ressaltar algun tema em remeto al tracklist del disc.
També compten amb una balada, Entre cel i mar, que completa tot el que s'espera d'un bon disc de power simfònic quant a temes es refereix.
A manera de curiositat i ja per acabar, els dos últims temes, Tras Las Llamas i Todos Los Sueños els entenc com un bloc una mica diferent: tenen un toc de "agressivitat", ja sonen una mica més durs, més potents, com si fossin compostos o gravats en un altre moment, ja que les guitarres sonen més dures, els riffs s'acompanyen de menys orquestració i les línies compositives es troben en un power metall més clàssic, sense tanta importància de l'orquestració. La qualitat d'aquests, no és diferent, és igual d'alta, però tanca el disc deixant l'oient completament dalt i esperant que aquesta gent triomfi i surtin de gira per veure'ls descarregar en directe a la teva ciutat!

Víc Salda
31/08/2011

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.