SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Zenobia Porta Caeli (Valladolid)

Zenobia Porta Caeli (Valladolid)

Zenobia + Knights of Blood Azkena (Bilbao)

Zenobia Master Club (Vigo)

Easy Rider TBA (Donosti)

Bridge to Nowhere + Morbbiden Pub Darkness (Sedaví (Valencia))

Artillery + Reaktion TBA (Barcelona)

Bonded + Injector Utopía (Zaragoza)

Eternal Idol + Knights of Blood Silikona (Madrid)

Zenobia Garaje Beat Club (Murcia)

Ross the Boss + Asomvel + Dark Embrace Caracol (Madrid)

Dr. Crüe + Arma-T Bóveda (Barcelona)

Rebellion Paberse Club (Sedaví (Valencia))

Praying Mantis + Óxido Groove (Portugalete)

Praying Mantis Groove (Portugalete)

Jorge Salán X (Sevilla)

Zenobia Caracol (Madrid)

Iron Savior + Airborn Paberse Club (Sedaví (Valencia))

Infamia - Fuera de Control (2017)

Infamia - Fuera de Control
Infamia logo
España

Fuera de Control

Power / Heavy Metal
Autoproducido
2017


Temes

1.– Fuera de Control
2.– Justicia Perdida
3.– Los Olvidados
4.– Tu Nombre
5.- El Espejo
6.– Como el Aire
7.– Huyendo de Dios
8.– El Soñador
9.– El Mundo contra Mí
10 – La Red

Formació

Veu: Fredy
Guitarra: Mario
Guitarra: Txus
Baix: Fran
Bateria i cors: Alberto

Crítica

Aquesta banda Rioja ens regala i al seu cinquè treball. No està gens malament per ser un elenc de joves músics que no tenen res a envejar a les formacions que omplen les primeres "posicions" dins d'un imaginari rànquing.

Ja en el 2012 amb el seu treball "Neophobia", van donar un salt més que important, després ell va arribar "Sense Respir", donant continuïtat i ara a finals del 2017 no queda una altra que avançar amb "Fora de Control".
Anem a per ell!

El primer que crida l'atenció és una potent portada en la qual es pot desprendre molt missatge. Una cosa que sens dubte preguntarem a la banda en una propera entrevista! I és que Infàmia s'ha caracteritzat per unes lletres actuals, sense embuts, de crítica social i humana. Valen la pena per si mateixes!

Arrenquem amb un so potent, continuista tot i que potser la banda ha baixat algunes revolucions en el que seria el seu power metall característic, per oferir alternatives més variades, potents igualment i amb tocs d'electrònica que ja li confereixen aquest segell característic al so. Modernitat, velocitat, força i potència i una empastament brillant fan que el segell propi brilli amb magnificència, cavall guanyador, sens dubte!
Dèiem que el tema que dóna nom del treball obre el disc, tractant una temàtica com és el consumisme. Brillant inici amb un dels millors temes del disc.

L'electrònica cobra protagonisme en "Justícia Perduda". Tornada enganxós i ens trobem riffs salvatges amb molta força i potència per parlar amb molta ràbia de l'explotació laboral. Un tema que sens dubte escoltarem en directe!

Van presentar aquest treball amb un videoclip que em va posar els pèls de punta per diversos motius. La temàtica i la seva expressivitat en el videoclip que pots veure sobre aquestes línies, la combinació musical i un cop més la lletra. Ens parlen aquesta vegada de l'abandó que senten les persones grans i ho fan en primera persona, mostrant-se de forma empàtica i molt conscienciadors.
Musicalment estem davant d'un dels temes que més m'agraden. Un metall molt afilat, amb diversos breaks i una tornada demolidor amb uns cors aclaparadores i un canvi de to molt aconseguit amb alguna que una altra dissonància que li confereixen gran originalitat.
Senzillament, gallina de pell!

I com ja havia esmentat dels seus treballs anteriors, les lletres tenen gran protagonisme. "El teu nom". Crisi social, manca de recursos que originen una pèrdua de tutela. Amb això ja la pell de gallina però d'esgarrifança, i més ara que tinc al meu càrrec a una barrufa.
Hem parlat una mica de la música, però seguirem amb això. Txus completa i al seu segon treball en la banda i al costat de Mario formen les cares de les sis cordes. El disc és eminentment guitarrer però potser aquesta vegada apareixen alguns tocs més de punk-rock californià, nous detalls per sonar a Infàmia però "diferents". I és que després de cinc treballs és molt important introduir elements i jugar amb ritmes i influències que no converteixin el disc en un més. Ho han aconseguit. Són Infàmia, sonen a Infàmia, agrada tant com anteriors treballs, i no són iguals, en absolut! Olé!

"El Mirall" ens deixa un altre calvari per a gran part de la societat tractant un tema com el de l'anorèxia. Ho fan amb un so més fosc i gran protagonisme del baix de Fran, trobant una compactació brillant. No cal barrejar ni gravar a l'altra punta del món per aconseguir un so més que notable!

El segon single que la banda ens va presentar no és altre que la balada "Com l'Aire". Certament, tenen molta mà a l'hora de compondre balades. El típic tòpic de la balada heavy, es compleix a la perfecció en cada treball de Infàmia (no en va han sonat en esdeveniments importants de la meva vida) i aquesta vegada no es queda enrere en cap cas.
Impressionant baladita, en la qual Fredy demostra que té una veu privilegiada, de la possiblement mal anomenada "escola Leo", usada per categoritzar un timbre, agut, amb cos i un registre capaç de pujar a vuitenes altes sense gaire problema i mantenint-comodíssim en mitjans. Una veu d'aquestes que agraden d'escoltar perquè són especials!

I parlant de veus, els cors que fa tota la banda són molt resultons, però Alberto (bateria) especialment té un timbre també privilegiat per a realitzar suports d'alta qualitat vocal.
"Fugint de Déu" és una tema que tracta de l'expulsió del dimoni a l'infern per pensar diferent d'aquest. Diàleg entre aquests, amb la curiosa característica que els puntuals suports guturals representen la veu de Déu.
Un so una miqueta més a punk californià, amb la veu molt metall de Fredy i uns solazos de categoria, que ofereixen una combinació d'alt calibre.

La bateria no és la base rítmica plana que sona de fons per marcar el ritme. Té vida pròpia i transmet la seva pròpia versió de cada tema. Albert, demostra així una execució brillant, que agrada de veure en viu, ja que a més ho combina amb els cors. S'ofereix una visió d'això en la segona part d'un tema com era "La meva Generació", inclòs en "Sense Respir". Es tracta de "El somiador".
Com dèiem, la banda ha abandonat la idea d'un doble bombo clàssic de power continu, per donar cabuda a més estils metaleros. Així doncs, ens trobem davant d'un tema d'estructura més d'hard rock, però amb un so i una potència que fa que costi trobar aquests matisos. Més varietat al sac, més motius perquè t'agradin els de La Rioja!

Arribem al final i ho fan amb una cançó de melodia en tons majors, és a dir festiva, alegre. Curiós per tractar el tema del bulling. És "El Mundo contra Mi". Certament, cada tema no fa més que demostrar que les lletres de la banda no tenen cap desperdici i val la pena fer-los un ull amb atenció.
Novament aquest so més californià es deixa veure, amb el protagonisme total de les guitarres de Mario i Txus.

I finalment tanquem amb "La Xarxa". Buscant el costat bo de les coses i oferint un missatge positiu, arriba aquest tema amb interessantíssim riff protagonista.
Canvi de to a l'hora de la tornada, per aconseguir un efecte enfatizante molt aconseguit i tancar un disc que no fa més que confirmar l'ascensió d'aquests Rioja.

Cinc discos, cinc, i la banda no deixa d'apuntar cap amunt, ben alt. Després d'haver-los vist en viu, haver marcat d'alguna manera moments importants de la meva vida, no em queda una altra que dir que em sembla més que interessant que la música sigui quelcom més que només això i aquí tenim un exemple: Es diu tant del rock 'n'roll, del metall com a forma de vida, ja que m'enorgulleix veure que aquest tòpic es pot aprofitar per denunciar i conscienciar la societat sobre els molts problemes existents, aquest drama personal que cada un porta dins per un motiu o un altre i que la música serveixi per alleugerir la càrrega del dia a dia.
Una manera d'expulsar la ràbia i oferir ganes de canviar coses. Els meus respectes cap a Infàmia!

Víc Salda
23/11/2017

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.