Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Suscríbete aquí!

Under Thoughts

Progressive Metal
Autoproducido
2017

Temes

1. A Call Breaks the Silence 02:27
2. Out of the Blue 05:36
3. Broken 05:10
4. Falling 04:14
5. When the Fall Begins 03:57
6. Into Darkness 03:23
7. Reunion 06:08
8. Going Up 04:39
9. Better Choices 04:43
10. Under Thoughts 02:16

Formació

Veus: Veronica Galindo
Guitarres: Juan Martin "JG6"
Bateria: Nestor Morente
Teclats: Helenca Montañes
Baix: Juan Francisco Jerez

Segon treball d'aquesta banda vallesana que fa un pas endavant diferenciant-se de primer de manera notable.

Rising Core practica un metal progressiu molt tècnic i melòdic on destaca el virtuosisme dels seus membres, però en aquest segon treball, a més, han afegit el fet que aquest component estigui al servei de cada tema; on a més cada cançó està al seu torn, al servei de la història conceptual, tràgica però amb missatge important: valorar el temps, valorar cada moment i oferir l'ordre de prioritat adequat a cada aspecte de la vida.

Com transmeten aquest missatge? Doncs amb una història tràgica que posa la pell de gallina. Arrenquem amb "A Call Breaks the Silence". Un tema introductori curtet, fosc que narra la crida a una executiva que treballa tarda a l'oficina. El seu marit acaba de morir en un accident.

Enllacem amb "Out of the Blue". La mare treballadora es pregunta, com explicar al seu fill, qui estava tan unit al seu pare el fet esdevingut. Per a això ens trobem un riff de guitarra de JG6, seguit pel baix de Juanfran a manera d'obertura. Un tema lent, pesat pel que fa a força del metall es refereix, i de nou embolicat en la tristesa i el lament en les veus de Vero qui fa un treball excepcional de transmissió.
El pont, que dóna pas a una tornada majestuós, cobra una força excel·lent amb la bateria de Néstor. Impressionant i la pell de gallina en llegir la lletra però no en la seva lectura, sinó en el seu seguiment musical, que expressa a la perfecció aquesta pena sentida.

Si la banda ha jugat fort amb alguna cosa, ha estat amb l'acoblament de la música amb la història conceptual, deixant potser en un segon pla (que no desapareixent) la virtuositat dels seus membres, fet que fa que el disc soni malenconiós i fosc, però molt rodó.

Un dels meus temes preferits és "Broken". Una explosió melancòlica, enganxosa amb el piano de Helenca en què el fill recorda unes paraules del seu pare: "No et preocupis, sempre estaré amb tu".
En clau de mig temps tirant a balada, em salten les llàgrimes, potser a empatitzar per tot el sentiment transmès i l'escenografia musical posada en lliça.
La guitarra, en absolut plana, gira ben acompanyada per la base rítmica marcant cada compàs amb molta força. Ens trobem davant d'un guitar hero que baixa en algun moment el llistó per servir al tema, però deixant petjades d'alta qualitat tant en els sols, com en l'empastament de cada tall que conté el tall, mai pla, tractant-se d'Rising Core. Senzillament brillant!

I si estàvem tristos, comença la caiguda amb "Falling". Doble bombo i riff canyer. Afinació bé greu (com a mínim C #) i un tall realment enganxós de nou. Aquest inici d'àlbum és clarament addictiu i es clava amb força.
Vam poder veure la banda en viu en el Ripollet Rock i fa poc en la presentació d'aquest treball i podem veure que aquest tema funciona realment bé en directe. A nivell d'història, la dona intenta seguir cap endavant amb la seva vida, però sense el suport del seu marit, s'ensorra tant personalment com laboralment. Tragèdia com poques, explicada a ritme d'un metall machacante amb una alta qualitat tant compositiva com interpretativa. Menció especial al sol!

"When the fall begins". Només llegint el títol ja veiem que la història no millora, almenys conceptualment. Em vaig quedar completament atònit les primeres vegades que vaig escoltar el tema, ja que el riff inicial conté un ritme de bateria completament arítmico (això és fals, però com a bon progressiu no és en absolut fàcil ni previsible. Boig és la paraula! Gairebé em esclata el cap intentat predir el següent compàs!).
Ràpid tornada molt melòdic que fan que l'escolta sigui prou plaent i de nou un bon sol de Joan ben recolzat pel baix de Juanfran, descrivint la presa de la decisió de prioritzar el treball per sobre de la família.
Vam finalitzar amb un doble bombo no continu, una pujada de tempo i una intensitat espectacular mentre Joan ens regala un altre Solazo ... seguim per a bingo amb un altre gran tema!

¿Parlàvem de foscor, tristesa i malenconia? Doncs ens trobem ara davant "Into Darkness".
Potser és per la meva caràcter o els meus gustos musicals, però els àlbums de caràcter "autodestructiu", és a dir, aquells que quan estàs malament, la música és un reflex d'aquest estat i lluny d'aixecar l'ànim, te'ls poses i et fan sentir encara pitjor (que estrany això), m'encanten. Així doncs el tema, lent, sense arribar a balada, ens explica sobre el plantejament de no veure una sortida i estar davant d'un pot de pastilles.
De nou la veu de Vero és capaç de transmetre aquesta angoixa, traslladant a nivell musical un estat d'ànim bastant profund.

La veritat, és que hi ha bandes que parlen de dracs, altres de cavallers, altres de temàtiques més genèriques i en aquest cas Rising Core han triat tractar un problema del dia a dia a manera d ' "història fictícia" de la qual segur podríem trobar diversos exemples en la vida real.
"Reunion" és la trobada oníric en el qual la parella li ofereix una sortida, ànims per tirar endavant: la solució. Aquí comença una mica el missatge una mica més optimista i la moralitat amb la qual ens haurem de quedar al finalitzar el disc. Ja la desvetllarem, però abans estem davant un altre tema de mig temps, amb olor de balada (una altra vegada sense ser-ho).
La banda ha aconseguit una conjunció en què tenen protagonisme total cada un dels instruments. Impossible concebre cada tema sense els teclats de Helenca. Força innegable la bateria de Nestor, amb un bombo amb vida pròpia, acompanyat amb el baix de Juanfran. Força, energia i qualitat en la guitarra de Juan contrastant tot això amb la melòdica veu de Vero. Rodonesa total com a banda!

¿Parlàvem de moralitat? Més val tard que mai. Així "Going Up" ens narra el canvi de prioritats de la protagonista, col·locant en el centre de la seva vida al seu fill. Perdem una mica de malenconia, que no de foscor i molt menys de força. Diversos canvis de ritme i riffs continus sense oferir treva.
La banda ha sabut canalitzar tota aquesta tècnica que desprenia el seu àlbum debut per portar-la a un camí en el qual quedi conjuntada i fins i tot camuflada en el resultat final. És a dir, un disc d'una escolta molt més fàcil, més directe i amb alguna cosa a dir des del primer moment. Una progressió necessària segons la meva humil opinió!

Arribem al final i ho fem amb el tema "Better Choices". Com el propi nom indica, si els teus decisions no t'han portat on volies, pren altres diferents.
Ens trobem alguna progressió aràbiga, una mica més de llum en la composició sense deixar un progressiu sever i és que el missatge a transmetre comença a arribar de manera clara: La teva vida la dirigeixes la teva, pren les decisions adequades!

Donant nom al disc ens arriba l'últim tema, instrumental contenint picades d'ullet a cada tema del treball i amb clar protagonisme de la instrumentació i teclats de Helenca.

Impressionant aquest segon LP de Rising Core que cal agafar-lo com "un tot". Cada tema pren sentit dins el total, de la història i de la narrativa inclosa, convertint-se en una obra artística completa i no únicament com un conjunt de temes, sabent trobar la posició de cada membre i el seu moment. La meva més sincera enhorabona per a gaudi i delit personal!

Víc Salda
30/11/2017

Arxiu de
novetats