Argos - Rompiendo el silencio (2017)
 |
Temes
1. Letargo
2. Mucho mejor
3. Hogar
4. Basta ya
5. Por ti
6. Mi mundo
7. No volverás
8. Dile que
9. El pacto
10. Nadie
11. Estarás ahÃ
Formació
Guitarra: David SantamarÃa
Veus i Guitarra: Javier Arias
Bateria: Marcos Minaya
Baix: Daniel Hidalgo
Teclats: Sergio López
CrÃtica
Des de Madrid ens arriba el nou LP d'aquesta banda que té al darrere una trajectòria bastant notable com és, Argos.
Un quartet sòlid i experimentat compost per una distribució instrumental clà ssica: Dues guitarres, i secció rÃtmica de baix i bateria, suficient per aconseguir sons tradicionals de metall però amb uns mitjans moderns i una conjunció molt actual.
Quart treball, segon de llarga durada que comença amb un tema poderós i potent com és "Letargo".
Gran manera d'obrir el treball, amb una carta de presentació molt melòdica on Javier Arias demostra des del principi una veu amb un ampli registre on trobem esquinçats mitjans, guturals, veu melòdica còmoda en les dues vuitenes en què es desdobla i amb un timbre molt agradable que conjunta amb la melodia de manera precisa.
El mateix Javier s'encarrega de la guitarra al costat de David SantamarÃa, un dels fundadors del grup allà pel llunyà 2004. Sense grans virtuosismes, sà que ens trobem riffs enganxosos, de fà cil audició i que enganxen com pot ser l'obertura de "Mucho Mejor".
Trobem nous matisos en la veu de Javier i una velocitat que creix sense arribar a poder ser titulada com power. Metall melòdic i per a tots els públics. Si ens imaginéssim un metall que sonés a la rà dio com a fórmula enganxosa per a l'oient, sens dubte, ens vindria al cap un disc com aquest "Trencant el Silenci" d'Argos.
La banda ha donat a conèixer aquest treball mitjançant el videolyric del tema "Hogar" que pots veure sobre aquestes lÃnies. Argos treballa multituds de temà tiques del dia a dia, però també amb un ull crÃtic com pot ser el tema dels refugiats.
Afilades guitarres les que sonen a "Basta Ya". De nou riff melòdic que situa a la banda com una formació amb un directe molt accessible i que tant de bo tinguem l'ocasió de poder presenciar.
Cuidades veus les que ha treballat Xavier, amb molts desdoblaments tant en vuitenes com a terceres incloent fins i tot guturals puntuals que donen el contrapunt.
La bateria de Marc fa rugir el doble bombo també en "Por tÃ". Tant de manera continuada com amb vida pròpia, satisfent una base rÃtmica al costat del baix de Daniel Hidalgo, molt elaborada i aportant més de ser la pròpia base; interessant la proposta d'aquests madrilenys a tots els nivells!
Molt guitarrer és "Mi Mundo", amb el seu corresponent entrada. El baix torna a dominar el primer pla mentre Javier dóna via lliure a diferents timbres que juguen amb la melodia vocal, fet que també s'ofereix en el següent tema: "No Volverás".
Medi temps pesat però molt enganxós "Dile que". Un dels meus favorits del disc on la banda ofereix una altra senya d'identitat més malenconiosa i molt interessant.
Després d'allò més semblant a una balada, arriba de nou la velocitat del pur metall amb "Nadie". Riff amb teclats de fons donant suport que ens deixen una tornada molt enganxós de nou, sent aquest un dels punts forts de la banda, sobretot de cara al directe: Tornades enganxoses, de fà cil arribada i melòdics.
Amb una altra entrada electrònica tanca el treball "Estarás ahÃ". Un tema que posa el punt i final al llançament, que ha de servir per rellançar i portar la música d'Argos a moltes orelles. Si vols metall melòdic, en castellà i enganxós amb una fà cil entrada, dóna'ls una oportunitat!
Darreres crÃtiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix paÃs:
