Embersland - The Art of Peace (2017)
 |
Progressive Metal
Autoproducido
2017
Temes
01 Strike Back
02 Purity
03 The Constant Of Chance
04 Emotions Of Time
05 Muse
06 Fatal Obsession
07 Road Of Hope And Death
08 Sweet Loneliness
09 Heroes In The Dark
10 Feel The Passion
Formació
Veus & Guturals: Will
Veus: Clara
Teclats i veus: Xavi
Baix: Víctor
Guitarres: Jimmy
Bateria i percussió: Luka
Crítica
La banda catalana de metall Embersland ens va obsequiar el final d'any amb un nou treball, el tercer ja en l'haver d'aquests joves.
La veritat és que s'aprecia una clara evolució en les composicions d'aquest tercer disc ja que comptem amb bastants elements progressius, així com en un so molt més directe i contundent.
A nivell de formació comptem amb un nou bateria, espectacular en viu i podem també ja dir-ho de l'estudi com és Luka Sheppard. A les veus femenines, una incorporació que ha insuflat nova vida, ja que té una veu aguda, melòdica, capaç d'emular el to líric que prenia en ocasions la banda, però he dit emular, és a dir, una veu amb cos, sòlida i que es converteix en protagonista indiscutible, en aquesta constant lluita vocal que ofereix la banda en els seus temes. Ella és Clara Beack.
Amb la resta de la formació estable, obrim aquest nou treball amb "Strike Back", un dels temes que més arriben del disc. Enganxós, melòdic i amb un canvi de to en la tornada molt meritori.
Copen la greu veu de Will i el constant contrast amb Clara i amb el teclista i compositor Xavi Cao, el protagonisme absolut. Nitidesa impecable en la guitarra de Jimmy i melodia enganxosa excel·lent per obrir el disc.
El segueix amb la mateixa tònica vocal "Purity", un dels primers llançaments de la banda per presentar aquest treball. En aquesta ocasió les veus s'empasten (les 3) a la perfecció, aconseguint un cos molt sòlid. La base rítmica de la banda la completa al baix Víctor, el qual ofereix el suport a l'única i contundent guitarra així com una força a la base molt present i potent. Un combo molt rodó i complet, certament.
"The Constant of Chance" obre pujant el tempo en una ràpida progressió, de manera electrònica, demostrant que la banda sap introduir elements nous millorant i adornant els temes. En aquesta ocasió Will s'encarrega no de les veus greus, sinó d'un gutural, potser més present en anteriors treballs, però que té una solidesa impressionant. Sé que parlar de timbres, si ens referim a guturals, pot sonar estrany, però m'agrada i molt el timbre de Will que aquesta vegada contrasta en gran manera donant la rèplica a la dolça veu melòdica de Clara.
De fons el ritme del bombo pateix constant canvi a galop entre el doble cop i ritmes propis, obra de Luka, el qual Víctor adorna amb greu melodia.
Un altre dels meus temes favorits.
El disc ha estat gravat i mesclat per Xavi i la resta de la banda, en els estudis del grup, però ha estat masteritzat per Mika Jussila en els Finnvoz Studios, un clàssic si de metall parlem, i garantia de qualitat.
Es nota en "Emotions of Time", tema que obre més lent i que està ple de elements progressius, on aquesta vegada és Xavi qui sembla portar la batuta vocal. Progressiu guitarrer, amb els teclats del propi Xavi adornant i fins i tot donant alhora a la guitarra de potent distorsió, amb molt de cos.
Si volem un tema dolç, una balada tendra i que ens posi la pell de gallina, la trobem en "Muse". Senzilla i sentida cançó, no exempta de potència per conferir aquest aire que té tota balada heavy com cal. No es pot evitar evocar la imatge de l'encenedor encès en alt, o perdó, que estem en ple segle XXI, mòbil amb pantalla encesa a la part alta dels braços estesos!
Esperem trobar pròximament una ocasió en què veure la banda en viu, ja que mai defrauda!
Dèiem que la banda es creix en viu, i estic segur que amb "Fatal Obsession", podrem veure aquest fet. Ritme curiós, amb tints progressius i nous guturals molt agressius. El enfilat del tema li confereix una tònica més potent, que únicament es trenca en una tornada de nou enganxós; i és que la banda té cura les seves composicions per arribar a aconseguir aquest equilibri entre potència, melodia, que sigui enganxós, però alhora no cansi, és a dir, que introdueixi múltiples canvis i contrastos ... tasca àrdua i gens senzilla que la banda aconsegueix disc rere disc.
A "Road of Hope and Death", trobem la primera col·laboració amb el violí d'Úrsula. Una mostra més, de fins a quin punt la banda té cura dels detalls. Un tema alegre, amb tints èpics i molt però que molt enganxós on es pot trobar un bons detalls del que pot oferir la banda a tots els nivells.
El tema més llarg del disc és "Sweet Loneliness", lent, progressiu, sense arribar a balada, però de nou amb molts canvis. Un final apoteòsic, amb una pujada d'intensitat i uns guturals de Will, acabats de sortir de l'infern.
Carlos Torregrosa torna a col·laborar vocalment en el disc, sempre espectacular a "Heroes in the Dark", de manera que són 4 els vocalistes que intervenen en el disc.
Finalitza el llançament amb un tema molt fresc, sonor com és "Feel the Passion". Un epíleg per aquest art de la pau molt èpic, diferent i que deixa bon gust de boca, sens dubte, i que ens porta a l'escenari a gaudir de la banda per una banda, ia l'espera del continu creixement mostrat any rere any, disc rere disc.
A tall d'anècdota final, la portada ha estat obra d'Antonio Seijas, i la fotografia, d'uns vells coneguts del portal, com són Syd & Hell.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!