Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Suscríbete aquí!

Lionheart

Power Metal
Napalm Records
2017

Temes

1. Deus lo Vult 01:52
2. United 05:33
3. Lionheart 04:38
4. Hero 04:24
5. Rising High 03:31
6. Heaven 04:09
7. King's Landing 02:10
8. Eternal Victory 04:41
9. Stand and Fight 04:25
10. The Fortress (of Blood and Sand) 04:26
11. Empire 04:27
12. My Fantasy 04:45
13. The Final Crusade 05:37

Formació

Veu: Georg Neuhauser
Guitarra: Christian Hermsdörfer
Baix: Fabio D'Amore
Bateria: Andreas Schipflinger

Encara avui en dia passa que descobreixes bandes amb sis discos a l'esquena i no havies escoltat de la seva existència. És sorprenent al mateix temps que desesperant. Com és possible ... encara sort que intento escoltar moltes bandes ... que sinó fins no coneixeria a Arch Enemy per posar un exemple.

Després d'aquesta autocrítica, els austríacs Serenity porten ni més ni menys que 16 anys de carrera i tal com he comentat, sis discos ia sobre amb una gran discogràfica a l'esquena, Napalm Records.

Aquest sisè treball segueix sent un projecte conceptual, Lionheart, aborda les croades, tercera creuada, amb la figura de Ricardo I d'Anglaterra, més conegut com Ricard Cor de Lleó. Tema tan gran i extens com múltiples vegades usat en el metall per la seva èpica, mística i grandesa. Per cert, una grandesa no sempre sinònim de boniques i belles escenes que de vegades Hollywood s'entesta a plasmar. Famós per exemple per assassinar 2700 musulmans a Acre en no poder lleváselos com presoners. Morts no podrien tornar a lluitar contra ell. Un acte que fins al propi Saladí va entendre com a lògic i va respectar a Ricardo com a pocs creuats contra els quals va lluitar enviant als seus propis metges per pal·liar les malalties de Ricardo mentre estava malalt.

Al que ens importa, Serenity estan formats per Georg Neuhauser a les veus, Christian Hermsdörfer a les sis cordes, Fabio D'Amore al baix i Andreas Schipflinger en la percussió. El seu terreny de joc és el power metall de tall melòdic, temes plens de melodia velocitat i energia! Feia temps que no escoltava a una banda en tan bona forma com Serenity. I repassant per sobre les valoracions dels seus anteriors treballs, aquest Lionheart no és una excepció en la seva carrera, sisè treball i igual de bé valorat que els seus últims treballs. En aquest sentit, el que sento és ràbia per no haver-los conegut abans.

En tractar-se d'una obra conceptual no és el mateix que fer deu pistes independents, aquí ens porten 13 temes, amb alguna intro i pista d'enllaç de rigor, que han d'abordar un fil narratiu. Això complica la qualitat de cada tema, trobant bastants discos conceptuals amb abundants pistes soporíferes, però no és el cas de Lionheart. És cert que algun tema estaria de més sinó tingués un sentit narratiu, però palla no n'hi ha. El que cal remarcar és tot el contrari, la gran quantitat de temes potents i que m'han fet vibrar en les moltes escoltes que li he donat al disc.

Per ordre d'aparició vull remarcar alguns dels temes, "United", single perfecte per a aquest disc, no en va és un dels videoclips gravats. Veloç, potent, enganxós, contundent ... ¿algun qualificatiu més per un tema definitori del que és el power melòdic? És el tema que més he repetit una i altra vegada fins quedar-me sense veu. "Lionheart" dóna un cop de peu a la claqueta i revoluciona el disc per moments. Tall de canvis de ritme amb gravi perill per als que pateixin malalties cardíaques, passant de l'èxtasi a passatges melòdics bruscament, brutalment bruscos. Tema entre temes d'aquest disc. Indispensable gaudir si ets amant del power.

"Rising High" és el típic tema enganxós que esperes i ha d'aparèixer en qualsevol disc d'aquest calat. Senzill, ràpid i amb unes veus que se't graven des de la primera escolta. Rising High sailing with desire ... loss of war mark of the crusade ... "Eternal Crusade", "Stand Up And fight" ... segueixen al peu del canó oberta de Lionheart ... grans temes que perduraran en el temps. .. i amb el punt final de "The final Crusade" amb l'afegit de petits gestos de complicitat guturals fan d'aquest disc un dels millors de l'any passat sense cap dubte. I si li afegim la temàtica, gairebé ho fa orgàsmic per a un servidor.

Disc imprescindible per a qualsevol amant del heavy / power amb detalls progressius i èpics per tot arreu. Gran disc ho miris per on ho miris. Això sí, si ets un d'aquests avorrits de l'estil, que només saben destacar les mateixes ximpleries de sempre, abstenir doncs, és de necis escoltar el que ja saps que no t'agradarà només pel fet de posar-lo a parir ... això si es dignen a escucharl, és clar, que això estaria per saber.

Gran disc.

Sergi Arise "Hell"
22/01/2018

Arxiu de
novetats