Eternal Idol + Knights of Blood Silikona (Madrid)

Bonded + Cenizas del Edén Utopía (Zaragoza)

Ross the Boss + Asomuel + Dark Embrace X (Sevilla)

Ross the Boss + Asomuel + Dark Embrace Paberse Club (Sedaví (Valencia))

XentriX Paberse Club (Sedaví (Valencia))

Game Over - Claiming Supremacy (2017)

Claiming Supremacy

Thrash Metal
Scarlet Records
2017

Temes

1. Onward to Blackness 02:26
2. Two Steps in the Shadows 03:56
3. Last Before the End 03:37
4. My Private Nightmare 03:57
5. Blessed Are the Heretics 06:20
6. Eleven 04:22
7. Broken Trails 03:56
8. Shattered Souls 01:50
9. Lysander 04:08
10. Show Me What You Got 03:00

Formació

Veu, baix: Renato "Reno" Chiccoli
Guitarra: Alessandro "Sanso" Sansone
Guitarra: Luca "Ziro" Zironi
Bateria: Anthony "Vender" Dantone

Crítica

Em trobo amb un altre repte acceptat. Una review d'un altre grup que ja té en el seu haver-hi 2 Ep 'si 3 discos. Així que aquesta seria la seva sisena entrega ... déu n'hi do.

De la mà de Scarlet Records arriba el nou treball dels italians Game Over. Arriba deixant després de si molt bones crítiques dels seus anteriors treballs, Crimes Against Reality i Burst Into The Quiet.

Després d'un bon grapat d'escoltes Game Over aborda un thrash metall influenciat per la Bay Area però amb detalls teutons. La premissa sembla imparable.

Sense dubte, el thrash cru i afilat, és l'essència de Game Over en aquest Claiming Supremacy però té molts gestos de complicitat a Metallica, com la introducció de Lysander que no deixa de recordar-te a Pulling Teeth i a bandes com Testament. Bon thrash en vena, brut, sense prestar atenció als detalls ... una mica ja es tracta d'això no?

Amb temes "Two Steps In The Shadows" o "My Private Nightmare" de pura adrenalina, potents i afildas guitarres i una bateria arrasadora. Però en contrapunt ens topem amb altres talls com "Eleven" o "Broken Trails" que et deixen una mica ... fora de lloc, més pausats i buscant jugar amb atmosferes que no acaben d'encaixar del tot i et deixen una mica fred.

Claiming Supremacy és un bon dic de thrash que et fa passar una bona estona gaudint de riffs veloços i afilats, però és cert que et deixa una mica indiferent, excepte un o dos temes, la resta passen una mica desapercebuts i no acaben de penetrar en teu cap.