SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Skull Fist Silikona (Madrid)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Night Heart La Nave (Canals)

Avalanch + Regresion Bikini (Barcelona)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Retales + Ravenblood + Embers Pride Gruta 77 (Madrid)

Lacrimas Profundere + Insight After Doomsday Silikona (Madrid)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Orion Child Babel (Alicante)

Iron Savior Bóveda (Barcelona)

Night Heart Sala The Times (Toledo)

Mystic Prophecy - Monuments Uncovered (2018)

Mystic Prophecy - Monuments Uncovered
Mystic Prophecy logo
Alemania

Monuments Uncovered

Heavy Metal
Massacre Records
2018


Temes

1. You Keep Me Hangin’ On (Kim Wilde/The Supremes Cover)
2. Hot Stuff (Donna Summer Cover)
3. Shadow On The Wall (Mike Oldfield Cover)
4. Are You Gonna Go My Way (Lenny Kravitz Cover)
5. I’m Still Standing (Elton John Cover)
6. Because The Night (Patti Smith Cover)
7. Space Lord (Monster Magnet Cover)
8. Get It On (T.Rex Cover)
9. Tokyo (Tokyo Cover)
10. Proud Mary (Creedence Clearwater Revival Cover)
11. The Stroke (Billy Squier Cover)

Formació

Veus: Roberto Dimitri Liapakis
Guitarra: Markus Pohl
Guitarra: Evan K.
Baix: Joey Roxx
Bateria: Hanno Kerstan

Crítica

La banda alemanya Mystic Prophecy ens regala un nou treball, una mica personal i controvertit, però que he de dir que d'una banda m'ha enganxat i de l'altra serveix com cultureta musical, fora del metall.

Recordem que la banda té una trajectòria folgada, doncs el seu primer LP, Vengeance, data del ja llunyà 2001 i des de llavors han estat ni més ni menys que 9 discos, amb algun recopilatori, EP i directe entre mig.

Obrim amb versió de "You Keep Em Hangin 'On" original de Kim Wilde i versionada per The Supremes. Ara li ha arribat el torn a aquest tema dels vuitanta a veure retocat dins d'un metall molt poderós per la banda liderada pel vocalista Roberto Dimitri Liapakis.

En tot el disc han fet servir unes guitarres molt poderoses amb un so francament dur, obra de Markus Pohl i Evan K. Això al costat d'un so de bateria i baix molt intens (Joey Roxx i Hanno Kerstan), amb molta presència fan del disc alguna cosa bastant interessant.

El cover de Donna Summer pertanyent a "Hot Stuff" és un dels temes que més m'ha cridat l'atenció, aconseguint un efecte molt Kiss, és a dir, metàl·lic però ballable i enganxós!

Videoclip ha merescut fins i tot el "Shadow on the Wall" de Mike Oldfield, encara que potser una mica més pesat i personalment, menys enganxós, encara que molt en l'ona del metall germànic més pesat.

Dins fins i tot d'un gènere més rocker, un supervendes com Lenny Kravitz també ha merescut un huequecillo amb "Are You Gonna Go My Way". Aquesta simplement és una versió bastant semblant a l'original, però endurida, és clar.

Impressionant que "I'ma Still Standing" sigui un tema d'Elton John. El lord britànic ha tingut cabut amb un tema potser més brillant i enganxós, però que tampoc camina en la mesura del millor del disc per al meu gust.

Una banda com una trajectòria com la d'aquests alemanys, em resulta entre rar i fins i tot trist que treguin un disc de versions a hores d'ara. Però succeeix, que li vaig tirar una escolta gairebé per curiositat i no he pogut treure-m'ho de sobre, ja que és altament enganxós i aconsegueix un efecte ballable i trencador que ha merescut aquest treball, que a més, em sembla brillant, no pel original, sinó per el ben fet que està!

Una altra rockera setantera com és Patti Smith amb "Because The Night" es troba entre les triades. Rock vell traslladat a metall del segle XXI és una barreja més que interessant que fa d'aquest, un tema també molt interessant.

Molt semblant a l'original i tampoc un clàssic de sempre és "Space Lord" de Monster Magnet, però dóna pas a "Get It On" de nou amb un so molt Kiss, original de T. Rex.

"Tokyo" de la banda homònima és un altre dels temes estrelles que va tancant el treball al costat de "Proud Mary" de Creedence Clearwater Revival, eliminant tot el component country que pugui tenir, per substituir-lo per potència i contundència.

Tanquem amb "The Strokes" de Billy Squier. És impossible no trobar similituds als temes de rock més clàssics amb Kiss, per si no ho hagués comentat, especialment per les veus i el ritme que ofereix la bateria.

Com he comentat, disc anècdota que podria passar sense pena ni glòria, però què nassos! està molt ben fet i el més important enganxa bastant !!!

Víc Salda
20/02/2018

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.