Mad Hatter - Mad Hatter (2018)
 |
Power Metal
Art Gates Records
2018
Temes
1. Mad Hatter Shine
2. The Gunslinger
3. Dancing Light
4. Fly Away
5. Go
6. Phantom Riders
7. Face the Truth
8. Vengeance in His Mind
9. Bring Me the Moon
10. Mad Hatter Become
11. Death Angel Sins
Formació
Veu i guitarra: Petter Hjerpe
Baix: Magnus Skoog
Guitarra: Eric Rauti
Bateria: Alfred Fridhagen
Crítica
Els suecs de Mad Hatter ens presenten el seu primer treball discogràfic, titulat com la mateixa banda, Mad Hatter. Un àlbum de Power Metall de gran qualitat que demostra ser un gènere viu amb capacitat per reinventar-se una vegada i una altra. Un disc ple de melodia i energia que et recordarà inevitablement a bandes com Edguy o Sonata Artica. La banda sueca elabora un Power Metall del més alt nivell, una feina que sincerament m'ha sorprès, i que no puc deixar d'escoltar. La banda deu el seu nom al personatge elaborat per Lewis Carroll en la seva obra, Alícia al país de les meravelles, un marc simbòlic que la banda ha sabut donar forma per atrapar-nos en aquest món fictici de fantasia.
Mad Hatter sorgeix de les cendres de la banda Morning Dwell, de la qual prové el vocalista Petter Hjerpe i el bateria Fridhagen. Les influències d'aquest grup de músics són evidents, bandes com Helloween, Edguy, Heavens Gate, Stratovarius o Sonata Artica. Tot un elenc de virtuosisme i bon gust per a un àlbum que marcarà un abans i un després en el Power Metall Europeu.
"Mad Hatter Shine" és la cançó encarregada d'obrir l'àlbum. Un tema de més de 8 minuts de durada, on el Power Metall Clàssic de la banda mostra tot el seu arsenal amb el toc i estil modern que impregnen els suecs en les seves melodies. Un tema de gran melodia on la tornada se't quedarà gravat a la memòria. El disc comença de manera superba. El segueix "The Gunslinger". Una melodia de so exquisit. Petter Hjerpe, vocalista de la formació està en plena forma, acompanyat d'una banda molt lluïda. Un gran tema on la base rítmica no descansa ni un segon.
El tercer tall de l'àlbum es titula "Dancing Light". Una cançó molt enganxosa i de fàcil escolta. Un mitjà temps de cors elaborats, amb molta energia i essència que ens recorda als millors temes dels orígens del Power Metall europeu. El segueix "Fly Away". Una cançó que ens recorda a Gamma Ray. Una cançó potent que beu de clares influències Speed ??Metall. Un tema que fa olor de directe. Del millor de tot el disc, si és que el disc té una cosa dolenta.
A "Go", la banda baixa la intensitat del tempo lleugerament. Una cançó atmosfèrica i plena d'harmonies vocals, que ja semblen marca de la casa. Un gran tema, sens dubte. Gairebé sis minuts d'autèntic Power Metall influenciat per les bandes més grans del gènere. "Phantom Riders", un tema ràpid i enèrgic que ens recorda a l'actitud dels primers Helloween. Instrumentalment mostren una capacitat vocal de Petter Hjerpe mostra estar per sobre de la mitjana. El sol de piano aporta a la cançó un matís diferent força interessant.
"Face The Truth" és el setè tema de l'àlbum. Una cançó de Power Metall tradicional, sense cap novetat, on la banda demostra, un cop més, el domini i la coherència en el gènere. A "Vengeance In His Mind" la banda torna aventurar-se en un tema llarg i ple de matisos. On demostrar el seu bon fer amb les melodies elaborades i enganxoses. Un dels millors moments del disc a nivell musical, on les tornades cobren una força especial, plens de màgia i carisma.
A "Bring Em The Moon", la banda torna a mostrar-nos una cançó amb una tornada dinàmic i original, d'estructura clàssica, on la base rítmica formada per Magnus Skoog i Alfred Fridhagen fa que no puguis agafar aire ni un segon. "Mad Hatter Become" és la cançó que tanca l'àlbum. De nou un tema conceptual torna a transportar-nos a l'obra de Lewis Carroll. El sol de guitarra és probablement, dels millors instants de l'àlbum.
Com a regal, la banda ens presenta un bonus track titulat "Death Angel Sings". Una cançó molt interessant que no desentona en el conjunt de temes.
Mad Hatter ha estat per a mi, la gran revelació del Metall del que va d'any. Una banda que demostra que el Power Metall no està mort i que és capaç de reinventar-se una vegada i una altra. Un disc que no decebrà als veritables seguidors del Power Metal. Un disc exquisit, ple de matisos i carregat d'energia. Del millor que he escoltat en molt de temps.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!