SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Lacrimas Profundere + Insight After Doomsday Silikona (Madrid)

Tales of Gaia + Illusion + Haunted Gods Monasterio (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Ravenblood + Northland + IllusioN La Boite (Lleida)

Zenobia + Regresion Prince (Granada)

Crystal Viper + Kilmara Nazca (Madrid)

Orion Child Babel (Alicante)

Raven's Gate + Sylvania + Valkyria Wah Wah (Valencia)

Iron Savior + Dragonhammer + Aquelarre Bóveda (Barcelona)

Ravenblood + Outreach + Synesthesia Malecón (Avilés)

Apocalypse Orchestra + Débler + Survael Apolo 2 (Barcelona)

Night Heart Sala The Times (Toledo)

Zenobia + Regresion Shoko (Madrid)

Frozen Crown - The Fallen King (2018)

Frozen Crown - The Fallen King
Frozen Crown logo
Italia

The Fallen King

Power Metal
Scarlet Records
2018


Temes

1. Fail No More 04:09
2. To Infinity 04:11
3. Kings 04:07
4. I Am the Tyrant 04:48
5. The Shieldmaiden 05:50
6. Chasing Lights 04:47
7. Queen of Blades 04:19
8. Across the Sea 04:45
9. Everwinter 03:38
10. Netherstorm 03:55

Formació

Veu: Giada "Jade" Etro
Guitarra, veu: Federico Mondelli
Guitarra: Talia Bellazecca
Baix: Filippo Zavattari
Bateria: Alberto Mezzanotte

Crítica

De la mà de Scarlet Records ens arriba el primer treball dels italians Frozen Crown. Formació de recent creació, 2017, any en el qual ja van presentar el seu primer single, The Shieldmaiden, tema que també forma part d'aquest disc, The Fallen King.

Si, és una review d'un servidor i això vol dir que exixte un 90% de possibilitats que es tarte d'una banda de power metall. Si, aquest estil que ha de ser el Salsa Rosa del metall, ningú admet en públic que li agradi, però es consumeixen intensament.

En efecte, Frozen Crown és un abanda power d'Itàlia ... a algun ja li hauran sortit granellades i tot. Al marge de les bromes, no estem davant d'una banda com la que el país de més enllà dels Alps solia importar en els noranta, bandes de power simfònic, anem, matadracs. Estem davant d'una banda de power més alemanya, amb moltes influències heavys i amb una segona veu gutural que apareix en alguns temes aportant una dosi de foscor que sempre és un complement perfecte perquè la proposta soni molt més moderna i perquè ens hem d'enganyar, és un recurs que ben fet és un plaer.

A grans trets em recorden els inicis de Unleash The Archers, power ràpid i melòdic amb tints death. El so és fresc i amb unes grans línies vocals i unes guitarres bastant treballades que entren molt bé i ja des de les primeres escoltes gaudeixes d'una bona estona i sense trobar-te amb cap tema que sobre, al marge de la balada de torn que no li veig molt sentit.

El disc arrenca amb un tema tan veloç com enganxós, una hòstia literal per a tots aquells que creguin que el power és avorrit i insípid. Tema que fàcilment podria estar rubricat per Stratovarius en la seva millor època. Més melòdica i pausada li segueix "To Infinity", amb tornada enganxosa, un bon mig temps accelerat.

"Kings" és el tema escollit per presentar el disc en forma de videoclip, un dels millors talls i amb un so més europeu amb una tornada que vols cantar i cridar fins quedar-te sense veu. I de nou un altre baixada de velocitat que no d'intensitat. "I Am The Tyrant" ens porta una mica de foscor on les primeres influències death, una segona veu gutural de Federico Mondelli, també guitarra que ofereix un bon contrapunt amb la veu de Giada Etro, que sent neta té la suficient força com per sonar potent .

I ve un dels millors talls del disc, "The Shieldmaiden", que fos el primer single. Tot un xut al més pur estil de Unleash The Archers, veloç i potent amb segones veus guturals, i tints èpics. Tremendo. "Chasing Lights" s'ha degut colar per error en la barreja ... fora bromes, és la balada de rigor que no veig que aporti molt, però si és del grat de la banda, qui sóc jo per a queixar-me, no? Serveix a manera d'equador del disc, per prendre una mica d'aire.

Ja no hi hauran més pauses en els quatre temes restants, toca el torn de la més moderna "Queen Of Blades" que entre una base rítmica que despunta en aquesta ocasió entre ritmes thrash i cores sota la veu melòdica de Giada i uns esquinçats, més que guturals. Una barreja més atrevida però que sona molt bé. "Across The Sea" és un mig temps accelerat bastant enganxós / comercial que ens porta a un final que torna a fer saltar pels aires qualsevol idea de relaxació que se'ns pogués passar pel cap. "Everwinter" trepitja de nou l'accelerador a tot drap amb uns riffs afilats de vertigen. De nou un gran tema enèrgic, pur power europeu sense concessions.

Tanca el plàstic "Netherstorm", una barreja de power / death frenètica i fosca que et deixa atònit i sense respiració, una barreja perfecta de nou ... altíssim el potencial d'aquests italians.

Tenint en compte que es tracta d'un primer treball i d'una banda amb una trajectòria tan curta ... la cosa promet i molt! El disc té els seus alts i baixos, no voya pintar-ho tot perfecte, però telita amb el que se'ns ve a sobre. A veure com evoluciona Frozen Crown, però potencial hi ha i molt.

Sergi Arise "Hell"
10/04/2018

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.