Human Ashtray - Exile (2017)
 |
Temes
1. BBMK-1000
2. The Last Lines of Exile
3. Bacteriological Warfare
4. Seeking the Strenght
5. Post Mortem Nihil Est
6. The Purest of All Evil
7. Death is Certain, Life No
Formació
Guitarra: Xevi Alegre
Veu: William
Bateria: Ciri
Baix: Isidre
Crítica
Exile és el tercer àlbum de la banda gironina de Death Metal Human Ashtray. Un àlbum ple de grans composició, i caracteritzat per una execució i so impecable. Un disc breu, però intens i ple de ràbia per a amants de gèneres com el Death Metall, el Deathcore i els Blast Beats. Un àlbum compost per set talls que no arriba ni la mitja hora de durada, tralla brutal sense descans.
"BBMK - 1000" és la introducció que obre aquest disc. Blast Beats trastocats i continus canvis de tempo en una intro que s'acosta al Grindcore. El segueix "The Last Lines of Exile", un tema que continua on va acabar el primer. Ritmes frenètics i unes guitarres plenes de ràbia i distorsió, acompanyen els demolidors Blast Beats executats per Ciri en un tema d'Brutal Death. El millor del tema ve al final, on la banda executa un mig temps ple d'intensitat.
"Bacteriological Warfare" és el tercer tema de l'àlbum. El tema més tècnic de tot el disc i al meu entendre, el de millor qualitat. Ciri torna a apostar per uns Blast Beats sense descans, propis de l'Brutal Death. Les guitarres recorden grans clàssics del gènere com el Scream Bloody Gore de la banda Death. El segueix "Seeking the Strenght", tema on Human Ashtray aposten pels sons old school. Un tema que fa olor de clàssic del Brutal Death, demostrant una vegada mes com a Espanya també sabem fer Metall Extrem de qualitat.
"Post Mortem Nihil Est" és el tema més experimental d'aquest treball. Un tema que combina passatges distorsionats i plens de ràbia amb passatges nets. Un tema que demostra la capacitat i versatilitat d'aquest conjunt. Una cançó plena de foscor i actitud parell tot tema que sembla dissenyat per al directe.
"The Purest of All Evil" és un altre d'aquests grans moments de l'àlbum, on la banda aposta pels sons propis de la vella escola, recordant-nos a bandes clàssiques del gènere com Morbid Angel. Un tema de so clàssic, ple de velocitat i tecnicisme. El disc el tanca "Death is Certain, Life No", un títol que ho diu tot, com declaració de principis. En aquest moment del disc Human Ashtray aposta pel Doom Metall i el tempo carregat de Groove sense perdre la densitat del Death Metal. Un ritme al servei del metall més extrem acomiada aquest àlbum.
Human Ashtray ens presenta amb Exile la bona feina de les guitarres de Xevi Alegre, cosa que acompanyat pel treball de Ciri a la percussió ofereixen un so amb caràcter propi. D'altra banda, la versatilitat de la veu de William, demostren el caràcter d'una banda convençuda del que fa. Un treball que no deixa descans, i que mantindrà l'oient en suspens al llarg de tota la seva durada. Perfecte si el teu és el Metall Extrem.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2020.
Les més llegides de 2017.
Les darreres del mateix país:
