SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Black Seal + Hyronika Krawill (Iruña)

Ravenblood + Icestorm + Pugna Sinistra Monasterio (Barcelona)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Crisix + Seek'em All + Daeria + Jolly Joker + 11 bis + Scape Land + Worth + Thy Omen Parc de Can Mercader (Cornellà de Llobregat)

Skull Fist Silikona (Madrid)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Lacrimas Profundere + Insight After Doomsday Silikona (Madrid)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Orion Child Babel (Alicante)

Iron Savior Bóveda (Barcelona)

Sailing to Nowhere - Lost in Time (2017)

Sailing to Nowhere - Lost in Time
Sailing to Nowhere logo
Italia

Lost in Time

Symphonic Power Metal
Underground Symphony
2017


Temes

1. Lost In Time
2. Scream Of The World
3. Ghost City
4. Apocalypse
5. Suffering In Silence
6. Our Last Night On Earth
7. Fight For Your Dreams
8. New Life
9. Start Again

Formació

Veu: Marco Palazzi
Veu: Helena Pieraccini
Veu: Clara Trucchi
Teclats: Alessio Contorni
Guitarres: Andrea Lanzillo
Guitarres: Emiliano Tessitore
Baix: Carlo Cruciani
Bateria: Giovanni Noè

Crítica

Vaig conèixer fa poc a la banda italiana encara tot i que el treball que ens ocupa és el segon ja. Els vaig veure en viu a la gira amb Secret Sphere i em van agradar tant que crec mereix tenir cabuda una ressenya a aquest treball que no té desaprofitament algun.

A la fi dels 90, principis de segle, s'associava a una banda italiana a un power simfònic amb molta orquestració. Velocitat i melodia. Va arribar fins al punt que es va saturar bastant l'escena i només unes poques van sobreviure almenys de manera rellevant i va costar molt que noves bandes obtinguessin presència. Jo vaig ser concorde al mercat i em saturi i vaig deixar el gènere de costat a excepció d'algunes bandes que ja havien copat el meu cor auditiu.

Doncs bé, no sé si perquè m'he desaturado o perquè la proposta és diferent i interessant però m'ha cridat en gran manera l'atenció aquest disc, potser sigui també per la interessant proposta de 3 vocalistes donant varietat als temes.

A la banda la vaig veure en viu amb una formació lleugerament diferent de la que ha gravat el disc, ja que van presentar un guitarra joveníssim, Francesco Ciancio, substituint a Emiliano Tessitore i les dues veus femenines en què Chiara Tricarico (ex-Temperance) i Sara Tiezzi, substituïen respectivament a Clara Trucchi i Helena Pieraccini la qual ha abandonat la banda. Dit això, el disc sona realment bé, fresc, directe i sense grans girs que facin de la seva escolta una tasca àrdua.

Lost in Time ens ve presentat amb una superposició conceptual amb aires futuristes, que contrasten amb la pròpia posada escènica més neoclàssica "pirata". Sota aquest concepte s'obre el viatge amb la instrumental que dóna nom al disc després de la qual arrenca "Scream of the World". Molt guitarrera, amb esplèndid treball d'Andrea Lanzillo i Emiliano Tessitore. Després d'ells s'obre el gran protagonista vocal, Marc Palazzi (Kaledon) qui comparteix girs vocals i harmonies amb Helena Pieraccini i Clara Trucchi; 1 amb veu més melòdica i l'altra amb tints més lírics.

La idea abstreta és una col·lecció de temes que confeccionen un disc de fàcil audició per les seves melodies enganxoses i melòdiques amb tornades potents i enganxoses.

La tasca en segon pla d'Alessio Contorni als teclats li dóna rodonesa al so amb multitud d'arranjaments en un segon pla sense el qual perdrien bastant força; encara que la base rítmica és clarament responsable del que atractiva de la proposta amb el baix de Carlo Cruciani i la potent bateria res plana, amb un bombo sempre present amb vida pròpia, als mans i peus de Giovanni Noè. Amb això ens endinsem en "Ghost City". Un tema més mig temps que tenen els seus punts més futuristes i sols intercalats entre els dos guitarres i els teclats. Molt atractiu.

La banda compta amb diverses col·laboracions. Una d'elles és la de l'estel·lar omnipresent Fabio Lione als comandaments de la part vocal de la balada "Apocalypse". I és que sembla que una banda italiana de power melòdic no pot fer un llançament de projecció internacional sense comptar amb la participació d'un dels seus homes més reconeguts, fruit del seu pas ja no només per Rhapsody o Labyrinth, sinó també actualment en Angra a més de projectes paral·lels (Eternal Idol i Conti / Lione, per citar els dos més recents) i com a col·laborador de múltiples llançaments.

Arribem a l'equador del disc amb pur power amb el tema "Suffering in Silence". La durada del disc és més que correcta. No es fa pesat i deixa fins i tot amb ganes d'una mica més al finalitzar. La tònica de la veu de Marco liderant un tercet la combinació de veus fa molt atractiu el resultat. Sempre he dit que els directes de moltes bandes desmereixen al baixar el ritme de cors o fins i tot a l'punxar-los ... Sailing to Nowhere manté en directe el que s'escolta en estudi i fins i tot el supera!

"Our Last Night on Earth" és un dels temes amb melodies més futuristes combinant harmonies arabesques i diferents tempos i molt cor. S'agraeix un tema diferent, demostrant que en la varietat està el gust!

Un dels temes que més crida l'atenció per la seva tornada facilón és la que arrenca amb gran protagonisme del baix: "Fight for your Dreams". La veu de Marco és aguda però amb molt de cos i una mica nasal; combina amb la dolçor de les dones aconseguint un efecte únic en moltes ocasions.

Encara que el tema que més em fascina és "New Life" amb un desdoblament triple de veus amb un únic acompanyament d'orgue de fons. Bass tapping inclòs el tema és d'allò més complet deixant la bondats de cada membre al descobert i amb una tornada pentrante.

Finalment tanquem amb la segona balada del disc: "Start Again", aquesta vegada amb Roberto Tiranti de Labyrinth al capdavant, en una altra col·laboració de renom. També han comptat amb altres distingits convidats com Hideaki Yamakado (One of the best Shredder in Japan), Mestre Mistheria (Vivaldi Metall Project), Dino Fiorenza (Paul Gilbert, Steve Vai ...) i David Folchitto (Stormlord, Prophilax). Un bon elenc de noms que fan pujar la memòria cau del llançament, sens dubte.

En resum, un llançament de finals del 2017 a tenir en compte i que ens pot deixar bon gust de boca en molts moments donada la seva fàcil escolta, les seves melodies enganxoses i la bona feina de tots els seus membres. Sens dubte no vaig a perdre la pista de la banda!

Víc Salda
24/04/2018

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.