Wild - Sin Piedad (2018)
 |
Temes
1. Sin piedad 03:59
2. Todo o nada 03:40
3. Acorralado 03:49
4. Circo virtual 04:01
5. Vuela alto 03:50
6. Venganza 03:41
7. Bajo un cielo de cristal (Rapture I) 04:35
8. Pesadilla (Rapture II) 04:48
9. Madre Tierra 03:51
10. Luna de sangre 03:20
Formació
Veu: José García
Guitarra: Javier Pastor
Guitarra: Jaime Núñez
Baix: Juanma Castaño
Bateria: Niko Fernández
Crítica
Porto temps volent abordar a Wild, escoltant un tema aquí i un tema enllà però mai arribant a poder escoltar els seus discos com és necessari per conèixer a una banda. Ara ha caigut per fi a les meves mans el seu tercer disc Sense Pietat i és el moment perfecte per posar-me al dia amb Wild!
Setze anys han passat des que Javier Pastor arrenqués Wild ... any 2002, déu n'hi do i sorprèn que només hagin aconseguit tres discos, a part d'Ep 'si donem, però cada banda té la seva història i mai és fàcil ser fructífers en aquesta escena nacional tan oblidada i competida.
Wild practiquen una heavy / power que a molts dels que vivim els noranta-els dos mil ens portarà de tornada les nostres arrels. Una barreja de l'heavy clàssic amb el power de bandes d'aquells temps com Easy Rider, crec que amb aquest exemple la cosa queda molt clara, no? Una barreja tan explosiva com addictiva, sempre que es faci el nivell i frescor necessari. I tant que ho tenen!
Sense Pietat conté en deu talls de sumen quaranta minuts de temes ràpids, mitjos temps i talls contundents que m'han sorprès en una banda que com comentava, no tenia controlada, desgraciadament.
El disc arrenca amb el tema que dóna títol al disc, un inici desbocat elèctric que et deixa sense alè. Power metall amb guitarres afilades i amb José García que debuta en aquest disc amb un de aguts tremends ... un obertura tremenda, una obertura sense pietat alguna. Segueix "Tot O Res", mig temps clàssic enganxós amb tornada facilón que ajuda a mantenir el nivell i l'atenció ben alt. "Acorraldo" segueix la bretxa clàssica oberta i es torna encara més pesat i contundent, molt molt vuitanta.
Canvi d'aires amb un dels millors talls de Sense Pietat, "Circ Virtual", més dinàmic, ràpid, enganxós i amb as línies vocals més treballades. "Vola Alt" torna a tirar d'aquest power melòdic europeu que tant ens agrada a la meva generació, melòdic i contundent. "Venjança" un altre tema ràpid i agut, tremend treball vocal de nou, intens i agressiu!
En els últims quatre temes ja no abandonen la senda power que reprenen en l'equador de Sense Pietat, tant, "Sota Un Cel De Cristall" com "Malson", ritmes galopants Rompecuellos. Per a un servidor, temes així et carreguen les piles. El disc es tanca amb la melòdica "Mare Terra" i "Lluna de Sang", tall més clàssic però amb aquesta intensitat de la qual ha donat mostres Wild.
Grata sorpresa m'he portat amb Sense Pietat, encara que això comporti que m'he perdut els seus dos anteriors discos. Ara toca recuperar el temps perdut. Sense Pietat és una bona feina que agradarà sense dubtar a tots els amants del metall clàssic i del power nacional. Totalment recomanable!
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
