Kamelot - The Shadow Theory (2018)
 |
Power / Heavy Metal
Napalm Records
2018
Temes
1. The Mission
2. Phantom Divine (Shadow Empire)
3. Ravenlight
4. Amnesiac
5. Burns to Embrace
6. In Twilight Hours
7. Kevlar Skin
8. Static
9. Mind Fall Remedy
10. Stories Unheard
11. Vespertine (My Crimson Bride)
12. The Proud and the Broken
13. Ministrium (Shadow Key)
14. The Last Day of Sunlight
Formació
Veu: Tommy Karevik
Baix: Sean Tibbetts
Guitarra: Thomas Youngblood
Teclats: Oliver Palotai
Bateria: Johan Nunez
Crítica
Kamelot fa molt temps que va abandonar el so que els va caracteritzar fa uns anys. Enrere queda aquesta essència que es percep en escoltar discos mítics com Karma o Epica. No obstant això, si alguna cosa caracteritza a aquesta banda és per la seva incansable necessitat seguir avançant com a músics construint cada dia la història del Power Metall, demostrant que encara queda Kamelot per a estona. Kamelot ens presenta el seu dotzè disc d'estudi titulat The Shadow Theory. Un disc de so melòdic i fosc compost per grans temes a través d'un disc que va millorant a mesura que avança.
El disc arrenca amb "The Mission", una intro clàssica i orquestral carregat de malenconia que dóna pas a "Phantom Divine (Shadow Empire)" un tema de Power Metall Modern molt enganxós on les guitarres assumeixen el paper principal d'una melodia que no deixa descans. Destaquen els arranjaments i l'orquestració, aportant al tema un so característic ple d'intensitat.
El tercer tall de l'àlbum és el tema que ha servit de single de presentació de l'àlbum. Ravenlight demostra un nivell excel·lent d'Oliver Palotai als teclats i una melodia enganxosa. La banda torna a apostar per les guitarres saturades i les melodies enganxoses a través d'un tema interessant, però que no ofereix cap novetat al gènere. "Amnesiac", el quart tema de l'àlbum introdueix elements futuristes a la melodia apropant-se en certs moments al Metall Progressiu. Els cors femenins ofereixen una nova dimensió al tema que li fa molt interessant. I és que, pel que fa a col·laboracions, la banda no s'ha quedat coixa amb la participació de Alissa White-Gluz (Arch Enemy), Simone Simmons (Epica), Gus G, Lauren Hart (Once Human) o Shagrath (Dimmu Borgir).
"Burn to Embrace" suposa un gran salt en el disc. La banda ens ofereix un autèntic himne, on Kamelot demostra la seva versatilitat instrumental, cosa que sumat al bon treball en les harmonies vocals i la subtil orquestració dels violins ofereix un caràcter èpic a un dels millors temes de l'àlbum. Amb "In Twilight Hours", la banda ens presenta una balada emotiva on els teclats adquireixen un protagonisme especialacompañando a l'equilibri perfecte entre la veu masculina i femenina tornant a elevar el potencial de l'àlbum a través d'un tema hipnòtic. "Kevlar Skin" aposta de nou per un riff de guitarra ple d'energia acompanyat pel doble bombo del bateria executat per Johan Nunez, construint un tema de Power Metall desbordat d'energia. Un tema molt tècnic i ple de virtuosisme instrumental. Destaca a més el treball de la banda en les tornades, un dels moments més enganxosos de l'àlbum.
"Static" és el vuitè tall d'aquest treball. De nou un mig temps molt melòdic i de gran tècnica instrumental que aporta molta elegància a l'àlbum. Una veritable obra d'art del Metall Melòdic que inclou un dels millors solos de l'àlbum. El segueix "Mindfall Remedy", moment en el qual Kamelot torna a donar canya. Un tema en el qual la banda s'atreveix a introduir veus guturals equilibrades amb veus netes.
"Stories Unheard" és un mig temps capaç de crear una textura especial. Un tema innovador que la banda ha sabut transmetre la seva facilitat per la creació de tornades enganxoses. Amb "Vespertine (My Crimson Bride)", Kamelot ens porta una mostra de com s'ha de construir un tema de Metall Simfònic en estat pur. Un tema de gran presència en l'àlbum que compta amb seccions instrumentals èpiques de gran qualitat compositiva. Una cançó elegant i addictiva des de la primera escolta, que, a més, compta amb un dels millors solos del disc.
Amb "The Proud and the Broken" tornen els Kamelot, tal com vam escoltar en la seva etapa més clàssica. Un tema malenconiós, dramàtic i ple de sentiment on els teclats són els grans protagonistes de la melodia. El segueix "Ministrum (Shadow Key)". Tema que tanca l'àlbum. Un outro de caràcter orquestral, una simfonia clàssica amb elements dramàtics que acomiada l'àlbum de la millor manera possible. A tall d'Bonus Track, Kamelot ens presenta "The Last Day of Sunlight", un regal de gran energia que no desmereix per res la seva presència en el disc.
The Shadow Theory, el nou àlbum de Kamelot presenta un pas més en la carrera d'aquests músics a través d'un conjunt de temes de gran elaboració i sentiment que sense estar ens els millors discos de la banda, demostra que Kamelot no són nous en això , presentant-nos un àlbum molt intens que no decebrà als seguidors de la banda.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!