Millennial Reign - The Great Divide (2018)
 |
Power Metal
Ulterium Records
2018
Temes
1. The Genesis
2. Break The Tide
3. More Than Scars
4. Imagine
5. Till The End
6. In Your Silence
7. The Day The Sun Stood Still
8. Behind The Time
9. Wounds In Hand
10. The Great Divide
Formació
Guitarres: Dave Harvey
Baix: Neil Bertrand
Bateria: Steve Nichols
Veus: Travis Wills
Crítica
Ja tinc a les meves mans el nou disc d'aquests americans comandats pel seu guitarrista Dave Harvey, i en què també militen Travis Wills (veus), Neil Bertrand (baix) i Steve Nichols (bateria). El disc té previst sortir el vint de maig a través de Ulterium Records.
Amagats després d'una bonica portada, podem trobar deu temes que com sempre descric per a tots vosaltres en les següents línies.
Comença el treball amb "The Genesis" una bonica i curta intro orquestral que dóna pas al primer tall com a tal "Break The Tide" a on les potents guitarres i els teclats fan de les seves per donar-nos un tema realment melòdic i enganxós. En on brilla amb força una tornada ben recolzat pels cors en el seu background i que compta també amb un sol a l'altura.
La següent a caure "More Than Scars" demostra clarament que els teclats són realment importants en aquesta banda i donen sempre el contrapunt a les agressives i heavies guitarres de la seva base rítmica. Clar exemple d'això que comento, el trobem en aquest tall. Sens dubte enclavat dins el metall melòdic, i en el qual gaudeixo d'un altre tornada ple de bon gust i dramàtic al màxim, al que acompanya un altre bon sol dins de la seva part instrumental.
"Imagini" té uns aires orientals sobretot en els seus cors i teclats per al moment passar a una melodia dominada pels teclats i amb la guitarra donant la base d'una composició canviant i en moments alguna cosa prog. La veritat és que m'encanta la veu de Dave, arribant molt bé als tons alts i empastando molt bé el seu registre amb tot l'entramat musical.
Seguim l'escolta amb "Till The End" que és bastant més directa que l'anterior, i on he de destacar la seva excel·lent base rítmica amb uns riffs plens de potència i melodia que complementen a la perfecció a la part dominada pel teclat. Per donar-nos una peça realment addictiva i amb una lluminosa part central, que aconsegueix coronar-se com la que més m'ha agradat del que escoltat. Gran tema.
"In Your Silence" ens rep amb les acústiques i uns angelicals cors acompanyant a l'estupenda veu del seu comptant, per donar-nos de nou un grandíssim tema ple del millor metall melòdic. La veritat és que em recorden una mica als seus compatriotes Theocracy, i en el qual de nou s'alça com a vencedor absolut un imponent tornada dels que se't queden a la primera al cap. Un altre dels grans temes que estan inclosos en aquest fantàstic "The Great Divideix".
"The Day The Sun Stood Still" segueix apostant per la combinació de guitarres / teclats per donar-nos una peça dinàmica on les guitarres rítmiques marquen l'esdevenir musical de la composició. Sens dubte en aquest cas també he de admirar el treballat i elegant tornada que al costat d'un altre sol ple de feeling donen com a resultat un magnífic tema.
Seguidament sona en el meu equip "Behind The Time" que porta a la meva ment ressons de l'època gloriosa dels Queensrÿche des del gran ús de les rítmiques / teclats, passant per una grandíssima part central plena de màgia i elegància, i acabant amb un excel·lent sol. En definitiva, una joia feta cançó.
"Wounds In Hand" introdueix per primera vegada el piano per poc després impactar amb força el metall destil·lat per les seves guitarres per a un mig temps ple de força i melodia i que em torna a recordar als Queensrÿche en els seus primers temps. Sense oblidar-nos de la seva espectacular i molt dramàtic tornada o un sol que fa caure d'esquena, conformen un altre dels temes estrella d'aquest llarga durada.
Ja per finalitzar un disc que va de menys a més, podem delectar-nos amb "The Great Divideix" en la qual una enganxosa melodia de guitarra / teclat ens dóna la benvinguda i que és un compendi del que ja escoltat anteriorment. Tremendament melòdica, on els teclats com a la resta dels temes tenen molta presència i són al costat de les guitarres la base on es sustenta la proposta d'aquesta gent. Tancant amb fermall d'or un molt interessant disc de metall melòdic realment ben realitzat, amb un gran cantant, una producció a l'alçada i amb unes composicions que en molts casos freguen l'excel·lent.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!