Chaos before Gea - Chronos (2018)
 |
Progressive / Death Metal
Blood Fire Death
2018
Temes
1. The Void
2. Chronos
3. Rebirth
4. From The Cradle To The Grave
5. Consciousness, Conscience
6. Spiritual Awakening
7. The Nine
8. Legacy
Formació
Veu: Ismael Pérez
Bateria: David Arroyo
Baix: Damián Schmitt
Guitarra: Adrián López
Guitarra: Hernan Jensen
Crítica
Chaos Before Gea tornen per la porta gran amb Chronos, un treball compost per vuit talls afilats i plens de caràcter en un exercici particular de Metalcore i Crossover amb so propi. Un treball sòlid ple de múltiples influències que van des de Lamb Of God fins Gojira, passant per Symphony X o Alice In Chains. Un pols que de nou guanya els malaguenys, a través d'un disc que no et pots perdre.
The Void és el tema encarregat de mostrar tota l'energia i capacitat d'aquesta banda. Des del primer segon David Arroyo demostra tenir una capacitat innata per deslligar un veritable huracà després dels timbals. La veu d'Ismael Pérez s'esquinça deslligant energia en cada compas. Una cançó plena de qualitat, on la banda juga amb les textures i els matisos, mostrant la seva capacitat a l'hora de teixir aquest metalcore de so propi. El segueix Chronos, tema que dóna títol a aquest àlbum. Un tema cru, on la base rítmica torna a ser la gran protagonista. El treball d'Adrián López i Hernan Jensen a les guitarres imposa des del primer acord. Un altre gran tall per a una banda que sembla estar en continu ascens.
Rebirth és el tercer tall del disc. Un tema centrat en un riff contundent i cru, sense adorns, però ple de color i intensitat. Guitarres pesades que s'equilibren a la perfecció creant harmonies cuidades juntament amb els blastbeats trasbalsats teixeixen un tema propi per al directe. El segueix From The Cradle To The Greu, un tema que fa olor de bandes com Mastodon. Ple de lleugers cops de cua de metall progressiu de la millor fornada. Moment on la banda explora diverses estructures i canvis de direcció. Qualitat i integritat per a un tema que imprimeix caràcter.
Consciousness, Conscience transmet l'equilibri perfecte entre les veus netes i growls estripats creats per les cordes vocals d'Ismael Pérez. Un vocalista en perfecte estat creatiu que sorprèn a cada pista. Un tema fresc amb influències del Groove metall, lluny d'estructures simples o repetitives. El segueix Spiritual Awakening, pista on la banda, de nou, s'endinsa en camins propis del metall progressiu. La capacitat d'experimentació d'aquesta banda és digna de menció.
El setè tall de l'àlbum es titula The Nine. Un tema diferent, on la banda sembla beure d'influències de bandes com Alice In Chains i la seva etapa més fosca, una cosa que la banda ha sabut fer seu. Legacy és el tema que tanca aquest àlbum. Moment en el qual la banda deslliga qualsevol indici de ràbia que semblava contenir per deslligar un de les millors composicions de tot el disc. Un tema que ens recorda lleugerament a bandes com Machine Head, influències del Thrash Metall i algun gest de complicitat al death. El fermall perfecte.
Chaos before Gea ens presenta un disc sòlid i cru, ple d'actitud que reflecteix la capacitat d'una banda en creixement. Un disc ple d'influències i matisos que la banda ha sabut impregnar d'una actitud pròpia. Un disc breu no apte per als més puristes.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!