EFFE - Tras la Tormenta (2018)
 |
Temes
1. Resurrección
2. Me muero
3. Por hacerle reír
4. Era el mar
5. A la sombra de una encina
6. Eterna, tranquila y formal
7. Sedúceme, destrózame…
8. Tras la tormenta
9. A ningún lugar
10. Ella es mi ruina
11. Vale ya
Formació
Bateria: Gustavo Ramos
Baix: Rubén Fernández
Veu i Guitarra: Fabián Navarrete
Guitarra: Borja Lacruz
Guitarra: Chema Mangas
Crítica
Els aragonesos Effe ens porten la continuació de Contes d'Hivern, editat l'any 2014. Ara, quatre anys més tard ens regalen amb Després de la Tempesta un disc compost per dotze talls plens de riffs enèrgics i melodies enganxoses. Tot un tribut al Rock urbà que a més compta amb col·laboracions de luxe. Les guitarres de Fabián Navarrete i Borja Lacruz dibuixen una melodia plena de caràcter i imaginació apuntant maneres de cap a on va a caminar la seva proposta. El segueix "Me Muero", pista que posa en valor el bon gust dels aragonesos per les melodies i les tornades enèrgics. Tot i baixar lleugerament el ritme, és sens dubte, un dels grans moments del disc.
El tercer tall del disc es diu "Por hacerle reír", un tema creat per al directe. Després d'uns arpegis cures, la banda demostra dominar la velocitat i la ràbia necessària per escopir un tema directe i enganxós. El treball vocal de Fabián Navarrete es mostra digne de menció, aportant al tema un caràcter propi. Amb "Era el mar", Effe ens porta una cura i elegant. Una cançó amb un text molt cuidat. "A la sombra de una encina" és el cinquè tall de l'àlbum. En aquesta ocasió la veu Kutxi Romero, conegut per ser membre de Marea aporta el seu estil de tal manera que la cançó bé podria ser part del recopilatori de la banda que el va fer famós.
"Eterna", tranquil·la i formal, és un tema ple de matisos. Un tema breu però carregat d'actitud i dinamisme. Tema en el qual col·labora "Kolibrí" Díaz, capaç de transmetre molta energia. El segueix "Sedúceme, destrózame" ... tema càlid, de caràcter íntim, on la banda és capaç de mostrar una faceta més. El vuitè tall del disc és la cançó encarregada de donar títol a l'àlbum. Després de la tempesta arrenca amb el so d'un baix elèctric saturat i ple de presència al qual se li van sumant la resta d'instruments fins a crear un tema que imprimeix caràcter, acompanyant una lletra molt acurada i plena de missatge.
"A ningún lugar" és el novè tema del disc, tot un exemple de com crear una bona cançó de Rock Urbà ple d'influències, però presumint d'un so propi. El segueix "Ella es mi ruina", mantenint la línia del que escoltat fins al moment.
En "Vale Ya", el convidat de luxe és Enrique Vila-real "El Drogues". Un tema carregat de missatge social i disposat a obrir ferides, en el que per a mi, és un dels millors talls de l'àlbum. Un tema de so cru i directe. Per finalitzar el disc, la banda ens presenta un bonus track que en el llibret titulen com "Cachorro". Un tema de so underground que tanca un àlbum honest i coherent.
Effe ens presenten amb "Tras La Tormenta" un disc d'autèntic Rock Urbà cru i ple d'actitud que no defraudarà als seguidors de bandes com Marea, Barricada o Leño. Un bon disc, recomanable, que sense aportar res de nou al gènere, és capaç de mantenir-te atent a través dels minuts que dura el mateix.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2020.
Les més llegides de 2017.
Les darreres del mateix país:
