SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Morphium + We Exist Even Dead + Warg + Embersland + Deldrac Apolo 2 (Barcelona)

Avalanch Gineta Rock (La Gineta)

Black Seal + Worth The Cavern Rock Club (Terrassa)

Born in Exile + Blavk Orb + Yakanyà + Devorate the Universe + Acts of God + La Banda de l'Agonia + Nuclear Winter Mercat Vell (Mollet)

Sylvania + Sákata + Black Fridays Live (Madrid)

Four Noses Monasterio (Barcelona)

Enemy Inside + Left4ever Utopia (Zaragoza)

Ravenblood Monasterio (Barcelona)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Death Keepers - Rock This World (2018)

Death Keepers - Rock This World
Death Keepers logo
España

Rock This World

Heavy Metal
Fighter Rec.
2018


Temes

01. Rock & Roll City
02. Fire Angel
03. Death Keepers
04. Haven's Heaven
05. Rock This World
06. Thriving Forcast
07. Love's Within (Yourself)
08. Wildfire
09. Invention IV
10. Metallia
11. Smooth Hit Love

Formació

Guitarra: J.Antonio Maties
Guitarra: Eddie Gary
Bateria: Miki X Hunte
Baix: Gorka Alegre
Veus: Dey Rus

Crítica

Una de les bandes que més ha cridat l'atenció a nivell nacional en els últims temps és Death Keepers. En primer lloc per la publicació d'aquest disc que gaudeix de material d'alta qualitat però sobretot pel fitxatge a posteriori de la banda que ho va a defensar en viu, amb les incorporació del vocalista que va delectar-nos en viu: Mike Vescera (Yngwie Malmsteen, Loudness, ...), substituint respectivament a qui va ser també portadista Dey Rus. A més en les bateries Abel Sequera substitueix a Miki X Hunter.

La formació originària de la província de Barcelona ha optat per un metall clàssic amb unes guitarres de distorsió moderada molt dels vuitanta i melodia, molta melodia per obtenir aquest so d'abans adaptat als dies d'avui. Múltiples picades d'ullet als clàssics de sempre tant en composició com en so, fan d'aquest disc un àlbum d'agradable escolta en qualsevol moment.

Després dels rugits d'una Harley com en tants altres obres, s'obre pas "Rock & Roll City", tot just tres minuts i mig, basat en un bon riff i reivindicació del rock'n'roll.

El timbre de Dey en les veus és agut i una mica esquinçat. Recorda moltíssim al vocalista de Helloween, Andi Deris. "Fire Angel" per veure-ho, amb un toc d'hard rock on apreciem múltiples arranjaments de guitarra i excel·lents desdoblaments de veus i cors que es fa el mateix Dey.
La tornada ens deixa aquest aire tan Skid Row i bandes americanes de l'època com Def Leppard on les guitarres són protagonistes però alhora amb aquesta moderació que li confereixen aquest toc especial!

En el disc trobem múltiples col·laboracions de nivell com són les orquestracions de David Magrané (vallesà que ha girat amb Tarja entre d'altres) o les veus de l'aclamada Elisa C. Martín, al llarg de tot el treball.

Molt de l'estil Helloween de la seva època més happy (amb un aire a Future World amb Kai Hansen), igual que la portada, ens arriba el títol que dóna nom a la banda: "Death Keepers". Un tema que funciona en directe sense cap mena de dubte. Menor, dominant i subdominant bé adornades donen perquè un tapping acord, ens deixi un hit dels noranta a avui dia. Impossible que no agradi, encara que no aporta ja res de nou a l'escena!

"Haven 's Heaven" és un altre tema d'aquests que la banda deixa en el rodó amb garanties d'èxit. Petita melodia que arrenca protagonista per desembocar en un canvi de to ja amb la banda a full i el doble bombo, també subtil, marcant el tempo. Les guitarres d'Eddie Gary i de J.Antonio Maties són completament protagonistes, ja que la banda ha deixat la base dels temes, compositivament senzilla, per poder treballar sobre amb múltiples arranjaments i virtuosismes que omplen el tema i el deixen en un nivell de qualitat elevat; aquest i tots els de la feina.

Més gamberra arriba "Rock This World" donant nom al disc, amb unes veus realment mimades i prodigioses li un sentiment magnífic. Excel·lent el treball que deixa en el rodó Dey i que rematarà en viu una llegenda viva com Mike. Un espectacle, que serà digne de ser vist i que procuraré no perdrem si tinc l'oportunitat.

Estudis clàssics de conservatori de diversos membres de la banda, especialment Eddie Gary, qui arrenca "Thriving Forcast" amb un inici malenconiós de guitarra clàssic que desemboca a la resta del tema instrumental. Medi temps lent, on una frase principal va deixant diferents mostres amb el baix de marfi / Gorka i lluïment dels dos guitarres.

Impossible escoltar la feina i no pensar en donar, Iron Maiden, Helloween o Judes Priest. No és una excepció "Love 's Within (Yourself)". 5 minuts d'autèntic metall clàssic amb una base rítmica neta i veloç, i unes guitarres completament protagonistes.

Arribem al final i el disc no baixa el nivell d'intensitat ni de brillantor. "Wildfire" ens deixa de nou aires alemanys que fan olor de Helloween ... però a cap tema en concret ... és com una side B de discos de l'època i gravats avui dia, per la qualitat del so ...

Més detalls de guitarra clàssica, amb "Invention IV" però amb guitarres elèctriques, s'ofereixen a manera d'introducció a "Metallia". ¿I què esperem trobar després d'aquest títol? Doncs efectivament molt guitarreig i un altre tall que ja ens acosta al final del treball.

"Smooth Hit Love" és la balada del disc amb la guitarra inicial no podem deixar d'evocar a Metallica (Black Album) o fins i tot Skid Row. Petits gestos de complicitat que després finalitzen en composicions brillants, pròpies i que s'allunyen dels seus pares. Gairebé 9 minuts de balada que donen temps per donar curs a desdoblaments de guitarra, moments més dolços i fins i tot sentits sols.

Diversos anys de mim i dedicació han portat a la banda a treure aquest disc debut i ha comportat múltiples canvis de formació (l'últim amb el disc acabat de sortir del forn) però amb una qualitat suficient com per funcionar perfectament.

I vaig a tancar la review amb una reflexió interessant i ficant-me en un bassal: diuen que les bandes tribut funcionen bé i per això cada vegada hi ha més. Moltes crítiques per part de les formacions que es curren temes propis i fins i tot del públic però la gent s'identifica amb els clàssics de sempre. I ahi la reflexió: ¿Hi haurà trobat Death Keepers la fórmula, amb temes propis en majúscules, però sons i gestos de complicitat al que la gent demanda en viu? ¿Pot funcionar? No ho sé, el temps ho dirà, però jo, si puc, ho gaudiré davant de l'escenari.

Víc Salda
05/07/2018

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.