Ciconia - Winterize (2016)
Progressive Metal
On Fire
2016
Temes
1. Snowfields
2. Eloinna’s Inn
3. Limbus
4. Scarsman
5. The Forgotten
6. A Wolf Never Comes Alone
7. Reel Of Trevinca
8. Forestwalk
9. Fiadoiro
10. Towards The Valley
Formació
Baix: Jorge Fraguas
Guitarra: Javier Altonaga
Bateria: Aleix Zoreda
Crítica
La banda val·lisoletana Ciconia, presenta Winterize. Segon treball discogràfic d'aquest trio de Metall Progressiu Instrumental. Un treball sòlid capaç de combinar el millor del Rock Progressiu de bandes com Pink Floyd amb influències actuals de bandes com Dream Theater. Winterize es presenta com una obra conceptual composta per deu talls de caràcter instrumental capaç de transportar-nos a llocs i moments remots.
"Snowfields" és el tema encarregat d'obrir aquest disc. Un tema pausat, ple de matisos on les guitarres acústiques construeixen arpegis melòdics que ens introdueixen en un disc enèrgic i ple d'expressivitat. Després d'aquesta peça pausada, i de caràcter íntim escoltem "Eloinna 's Inn". Una obra mestra on els val·lisoletans juguen amb els canvis de ritme durant més de nou minuts de durada. Destaca la tasca de Javier Altonaga a les guitarres, sent grans protagonistes d'aquest tema.
"Limbus", és el títol del tercer tall d'aquest àlbum. Seguint la línia marcada, Ciconia endureix el seu so cap a elements més propers al Heavy Metal, concretament, es fa inevitable recordar a la NWOBHM. Una composició complexa de base rítmica intensa capaç d'endurir el so de la banda. Un tema ple de dinamisme que ens introdueix en "Scarsman". Quart tema de l'àlbum, i al meu entendre, el millor de tot el disc. Una cançó que hipnotitza i et entabana en un conjunt de melodies de Metall Progressiu ple de contundència i qualitat.
Amb "The Forgotten", arribem a la meitat de l'àlbum. Un tema extens de Metall Progressiu, d'atmosfera densa on la banda posa en valor tota la seva capacitat per elaborar harmonies complexes només aptes per a oïdes exquisits. La combinació dels instruments elèctrics i acústics teixeix un entramat de sons digne de menció. Un tema superb capaç de demostrar tota la capacitat de la banda. "A Wolf Never Comes Alone" és un tema agressiu on Jorge Fargues i Javier Altonaga construeixen un riff afilat i enèrgic. Una cançó molt intuïtiva que s'agraeix davant tant virtuosisme.
Amb "Reel Of Trevinca", setè tall de l'àlbum, la banda segueix apostant per les atmosferes fosques i denses. Una cosa que se'ls dóna molt bé. Una atmosfera intensificada per la tasca d'Aleix Zoreda en la percussió. El segueix "Forestwalk", on la incorporació d'elements acústics ens submergeix en el clima creat per la banda a través dels seus diferents passatges. Sens dubte, el punt fort d'aquesta banda és la seva capacitat de crear textures i harmonies capaços de transportar a l'oient.
A "Fiadoiro", la banda introdueix teclats en una melodia complexa i hipnòtica capaç de mostrar una faceta més d'aquesta banda, que al meu entendre, té molt a oferir tot. Tancant l'àlbum escoltem "Towards The Valley". Un tema extens i contundent a través d'un veritable exercici de ràbia i tècnica, al servei d'una melodia, tancant l'àlbum de la millor manera possible.
Ciconia m'ha sorprès gratament. Un disc conceptual, instrumental, capaç de transportar-te a la història solament a través d'una guitarra, un baix i una bateria. Un disc per escoltar i deixar-te hipnotitzar per la complexitat de les seves estructures més enllà d'estils o modes. Un disc perfecte si t'agrada el Metall Progressiu.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!