Tako - Hilo de Cobre (2018)
Rock
Maldito Records
2018
Temes
1. Sopa de Perro
2. Mala Fe
3. La Flor de la Sinceridad
4. Hierro Negro
5. Hilo de Cobre
6. Prohibido Fingir
7. Resiliencia
8. Trampantojo
9. El Desván de Mi Raíz
10. La Niebla
Formació
Guitarra i veu: Mariano Gil “Rones”
Teclats i cors: Nacho Jimenez “Macartur”
Baix i cors: Fernando Mainer
Guitarra: Iñigo Zubizarreta
Bateria: Teto Viejo
Crítica
Hilo de cobre és el títol del nou treball discogràfic dels aragonesos Tako. Una carrera musical composta per ni més ni menys xifra de divuit discos, així com una infinitat de quilòmetres a l'esquena que avala tota una trajectòria rica en creativitat, capaç de mantenir la frescor.
"Sopa de perro" és el tema encarregat d'arrencar aquest treball. Energia des del primer riff de guitarra, equilibrant a la perfecció la cruesa de les guitarres amb les tornades enganxoses que ja formen part del so propi de la banda. La base rítmica transmet sentiment i contundència, cosa que s'anirà repetint a mesura que avanci el disc. un bon començament per a un disc que apunta maneres. El segueix "Mala fe", una cançó plena de dinamisme i sentiment, i és que poder comptar entre els teus files amb Fernando Mainer com a baixista és tot un valor afegit a la melodia, construint des de la base tot un himne que fa olor de directe.
El tercer tall de l'àlbum es titula "La flor de la sinceridad". Un tema relaxat, un mig temps de so més intimista. Tako demostra dominar diferents textures, així com les harmonies vocals, cosa que aporta a la cançó més profunditat. El segueix "Hierro negro", moment on la distorsió absorbeix el so de tot el tema. Contundència i energia a través d'un riff dinàmic i que sona fresc. Un dels millors temes de l'àlbum.
"Hilo de cobre" és el cinquè tema de l'àlbum. Arribats a la meitat d'aquest disc, en Tako aposta per les guitarres acústiques. Una cançó composta a través de grans harmonies on la veu de Mariano Gil "Rones": inunda la cançó de calidesa i textura. A "Prohibido fingir", en Tako eleva el nivell de la seva composició en el que és un altre gran moment del disc. De nou, les guitarres elèctriques formen un gran mur de so, dens, que acompanyat per una base rítmica en perfecte estat de forma acompanya una lletra de gran reivindicació social. Una cançó que, sens dubte, es convertirà en un clàssic de la banda.
El setè tall de l'àlbum es titula "Resilencia". La ràbia s'apodera dels aragonesos en una cançó de clares influències punk. Ràbia i energia a través de les guitarres d'Iñigo i "Rones". Un tema per no deixar de ballar. El segueix "Trampantojo". Seguint el que s'ha escoltat fins al moment, ens trobem amb un so equilibrat, capaç de demostrar-nos que encara queda en Tako per a estona.
Amb "El desván de mi ráiz" ens acostem al final d'aquest treball. Com a novetat ens trobar una secció de vents, cosa que acompanyat amb un gran riff de guitarra i grans matisos. La tornada i les harmonies vocals demostres la versatilitat d'una banda capaç d'equilibrar uns textos elaborats amb la ràbia del millor rock urbà. "La Niebla" és la cançó que tanca aquest disc. De nou, una guitarra acústica condueix la melodia d'aquest tema, acompanyat per una guitarra elèctrica, el disc conclou amb balada de grans harmonies i so minimalista.
Hilo de cobre ens demostra que encara queda en Tako per a estona. Un treball ple d'harmonies i rock cru que no defraudada. Deu composicions que demostren que estem davant d'una banda perfectament greixada, disposada a expulsar escenaris.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!