Gigatron - The Aluminium Paper Album (2017)
 |
Epic / Power Metal
Autoproducido
2017
Temes
Catapultrash
Viking Bugui
El Conan
Camiona
Cthulhu Piscinas
Visigoth King Powerlist
Supersatán
Ñaaacry!
Kknción
El Vuelo del Majarón
Alluminati I: El Papiro
De Aluminio
Alluminati II: Galileo Galactus
Alluminati III: El Superjebi
El Secreto del Metal
Formació
Brams, xiscles I carantoines: Charly Glamour
Fils D'Acer: Dave Demonio
Redobles i espasades: Johnny Cochambre
Sogas D'Acer: Kike Turulo
Crítica
La veritat és que fa ja uns mesos de la sortida d'aquest treball (l'any passat de fet), però no vull quedar-me sense parlar d'ell, ja que està a mig camí entre un gran disc de heavy metal i una paròdia del mateix.
Gigatron va néixer com a paròdia i amb riffs típics, fàcils i enganxoses, això sí. Charlie Glamour va tenir molts problemes de copyright amb algunes bandes i això els va portar fins i tot a treure alguna cara B d'algun disc no físic per aquest "petit problema". A poc a poc, evolucionant en el temps, la banda després d'alguns alts i baixos, va seguir amb el deixant de la paròdia però donant un salt musical que ja es va veure feta realitat en l'anterior Atopeosis 666, però que en aquest nou treball, per a alguns es hagi desaprofitat algun que un altre gran tema, i per a altres entre els quals m'incloc, ajuden a augmentar la llegenda de la banda anteriorment establerta a mansions de los Angeles.
Anem a desgranar una mica el concepte d'aquest Aluminium Paper Àlbum, el primer avançament ens va fer les delícies i era un avís que els diferents pals que tocaria la banda, barrejant el heavy metal amb altres estils, no deixaria indiferent a ningú, i és que el tema "Viking Bugui", no et deixa sense cantar, ballar i somriure al mateix temps! Extremadament freak, enganxós i ballable, una delícia, escolti!
Arrenquem amb "Catapultrash", una paròdia del gènere més semblant a altres temes anteriors que ja ens van deixar fascinats, com "Rebels de Cuir".
"El Conan", amb Charlie narrant una llunyana història com un vell andalús, ens deixa una altra història de l'estil de "Warrior of the Barri", amb un metall paròdic una mica més prescindible.
"Camiona" gairebé en diria una història d'amor freak entre un camió i diferents vehicles pesants com una locomotora ... més aviat anècdotes, personalment crec que de farciment, però sempre interessants d'escoltar.
"Cthulhu Piscinas" és una freakada com la copa d'un pi però que em sembla completament addictiva. Com si del metall més extrem i pesat es tractés, ens trobem camuflat un hit de l'estiu ballable ... sí ... entre metall pesat una mena de mambo o bachata ... impresinante!
Repassem els reis gots amb música folk amb "Visigoth Kings Powerlist" ... no oblidem que una de les idees és arrencar-nos un somriure ... i sí ... ho aconsegueixen.
"SuperSatán" és un tema de power més clàssic, d'aquells que Gigatron demostra que el metall ha de ser clau en els seus llançaments.
"El Vuelo del Majarón" és com la narració del vol d'una mosca. M'atreviria a qualificar-lo fins d'molest, però té mèrit la pronunciació per part de Charlie a aquesta velocitat i per suposat la interpretació de guitarra, que es manté a bon nivell tot l'àlbum.
I finalment una trilogia que és una cosa així com memorable, responsable d'haver escoltat el disc gairebé de manera compulsiva últimament i és que el que envolta "Alluminati" és senzillament addictiu, musicalment per una banda, majestuós, on es veu clarament la influència de Kike Turulo en la composició i fins i tot letrísticamente, que et manté amb un somriure constant.
La primera part, amb aires més egipcis, ens narren el descobriment de "El Papiro de Aluminio", donant origen al nom de l'àlbum. Un metall molt més elaborat, interpretat a la perfecció, amb múltiples arranjaments i parts orquestrals. Charlie empra diversos tons i timbres per fer-se un forat com a vocalista, narrador, agut, greu i èpic!
El so perfecte ens deixa el que serà el fil instrumental amb el qual finalitzaran la trilogia, espectacular el tall que es produeix, demostrant el salt que ha donat la banda amb el pas dels anys, creixent musicalment a nivells insospitats en els seus inicis, amb un tint èpic que ens trasllada a bandes més aviat de l'estil d'Opera Magna (gest de complicitat, gest de complicitat).
El líder de tota la gresca va ser "Galileu Galactus" i al so d'un harpsichord, ens arriba un break que va creixent en intensitat fins arribar a la culminació del tema, com un dels temes més enganxosos que he escoltat l'any que portem a curs. Arriba un punt en que tot i comptar amb molts elements paròdia a part de les lletres, passen gairebé desapercebuts amb la qualitat musical i donen ganes de deixar-ho tot i posar-te a saltar puny en alt!
Vam finalitzar la trilogia amb "El Superjebi", amb una lletra senzillament divertida, però de nou musicalment culminem el quart d'hora de delit amb una altra joia compositiva. Es queden la paròdia i les lletres a part ... doncs el piano, l'orquestració, les guitarres, els múltiples talls i la tècnica necessària per a interpretar-lo en viu, et deixa atònit.
Un quart d'hora del millor a nivell nacional dels últims temps ... molts em diran que no és avaluable ... però t'asseguro que aquesta trilogia m'ha fet saltar pel menjador de casa, com pocs discos ... senzillament queda el debat si és un malbaratament musical a l'interpretar-lo a l'estil Gigatrón, podent formar part d'alguna cosa més seriós o si per contra serveix per augmentar la llegenda de la banda ... i la meva veredicte és molt clar: Gigatron s'ha fet un lloc en el mercat del metall d'aquest país i si ha sumat un increment de qualitat musical, ja que no cal dir! Que no me'ls perdré en viu en el que pugui !!!
Vam finalitzar amb una locució anomenada "El Secreto del Metal", que no deixa de ser un enaltiment a l'estil, però que ja gairebé que no importa, després que les teves orelles hagin gaudit de "Alluminati", ja que només per això, ja té sentit la resta de l'àlbum ... encara que sigui a manera d'anècdota (exceptuant Viking Bugui, brillantíssim).
En fi, Gigatrón va arribar, es va fer un buit, i aquest forat cada vegada és més gran, més merescut i qui sap a on pot arribar!
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!