Emerald Sun - Regeneration (2011)
 |
Temes
1. We Won't Fall 04:09
2. Theater of Pain 04:41
3. Where Angels Fly 03:42
4. Regeneration 01:50
5. Starchild 04:58
6. Speak of the Devil 04:50
7. Planet Metal 04:36
8. Chasing the Wind 04:16
9. Fantasmagoria 12:25
10. Holding out for a Hero (CD bonus) 04:16
Formació
Veus: Stelios "Theo" Tsakirides
Guitarra: Johnnie Athanasiadi
Guitarra: Teo Savage
Baix: Fotis "Sheriff" Toumanides
Bateria: Bill Kanakis
Teclats: Jim Tsakirides
Crítica
Regeneration és el tercer àlbum d'Emerald Sun, una formació grega que va deixar molt bones sensacions amb el seu anterior treball Escape From Twiligth i que ara amb aquest nou treball s'enfronten a un dels reptes més importants que pot tenir un grup, canvi de cantant. És possible que d'aquí prové el nom del disc, usant-ho com una manera d'afirmar que segueixen al peu del canó sobreposant-se a les adversitats. Si aquest fet ja és important, el practicar power metall ara és un altre llast per a alguns que ho veuen com un estil desgastat i acabat del qual no pot sortir res de nou.
És cert que aportar alguna cosa al power és complicat deido de la gran quantitat de bandes que van aparèixer anys enrere, unes genials, altres bones i algunes que van passar sense pena ni glòria, però això no ha de desmerèixer l'estil. El fet que hagin bandes que encara segueixin fidels al seu estil, innovant o no, és una cosa positiva i no hauríem descartar per això. I després d'aquest rotllo a manera d'editorial prosseguiré amb el disc de Regeneration ...
Regeneration, queda una mica per sota d'escapament From Twilight i segueix tots els patrons del power metall sense inventar res, però no és un mal disc ni molt menys. Amb un power metall a la italiana, més ric en melodies i teclats que el teutònic però en què les guitarres són les clares protagonistes, recordant als Helloween posteriors al Soul Sorvivour. Emerald Sun ha fet una bona feina, temes ràpids i amb melodies enganxoses.
El disc comença amb We Won't Fall, pur power metall imparable, on el nou cantant Stelios "Theo" Tsakirides sense tenir una veu capaç d'arribar a nivells molt alts es defensa bé. Potser el millor tall de Regeneration. El segueixen Theater Of Pain i Where Angels Fly on mantenen el nivell, i principalment en el segon tall és on la influència d'Helloween és molt clara. Passat l'equador del LP ens trobem amb un bon tema adornat amb una bona dosi d'humor Planet Metall.
En el tram final Chasing The Wind és el tema lent i amb una melodia molt enganxosa. Fantasmagoria amb més de dotze minuts és el tema més complex, comptant amb la col · laboració d'una veu femenina. Aconsegueixen que sense que sigui la millor peça d'aquest disc no es faci pesada. Regeneration es tanca amb una versió metalera de Holding Out For A Hero que no està malament com a raresa.
Emerald Sun no inventen res, no canviaran el power metall, és que potser han dit que el volien fer? Si t'agrada el power no et desagradarà Regeneration. Si el teu pensament és que el power és un estil sense sentit i obsolet no crec que hagis arribat fins aquí, però per si algú ho fa, no perdis el temps i busca alguna cosa del teu estil.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2019.
Les més llegides de 2017.
Les darreres del mateix país:
