SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Skull Fist Silikona (Madrid)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Night Heart La Nave (Canals)

Noctem + Astray Valley Bóveda (Barcelona)

Lacrimas Profundere + Insight After Doomsday Silikona (Madrid)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Orion Child Babel (Alicante)

Iron Savior Bóveda (Barcelona)

Night Heart Sala The Times (Toledo)

Daeria - Fénix (2018)

Daeria - Fénix
Daeria logo
España

Fénix

Melodic Metal
On Fire
2018


Temes

Fénix
Cosmos
Laberinto
Luz de Luna
Vacío
Solo
Reina de Corazones
Héroe
Lestat
Gea
Pensavientos 2018
Por si sirve de algo (acústico)

Formació

Veus: Ángel Ortiz
Guitarra: Víctor Vázquez
Guitarra: Eimel Trejo
Baix: Laura Moral
Bateria: Joel Marco

Crítica

Primer àlbum d'aquesta banda (o quart) anomenada Daeria que neix o més aviat reneix de les cendres de Doria.

Intentaré no trepitjar bassals de fang, però alhora descriure davant què ens trobem. Tenim una mostra alguna cosa continuista, però alhora trencadora i que s'allunya dels temes més hard rockers, amb molta més contundència, força i tècnica, sense deixar de banda mai la melodia.

El mateix títol de l'àlbum ens dóna ja una pista de davant què ens trobem: Un ressorgir de la banda de la qual va formar part Víctor Vázquez, amb una part dels músics que van viure aquesta última etapa com és la bèstia de Joel Marc a la bateria i el retrobament amb Laura Moral, qui en aquesta ocasió s'ha afermat al baix. Completen la formació una fera de les sis cordes com és Eimel Trejo, a qui ja coneixíem entre d'altres, per les seves treball a la banda tècnica i progressiva, Face the Maybe (i Ktulu). A les veus un altre vell conegut com és Ángel Ortiz, qui torna al metall després de la seva sortida de Sylvania i el seu pas primer per la banda més hardrockera Sextynice i actualment també a Orient, de qui aviat parlarem en una altra ressenya.

Comença el disc de manera continuista amb aquest segon single que ja hem vist anomenat "Fénix", on deixen les coses clares: Una base rítmica MOLT potent amb Joel (un dels millors bateries que he vist en viu) i Laura marcant la pauta sobre la qual es fonamenten les guitarres de Víctor i Eimel. Veiem un so d'aquestes bastant més cru i potent. I una veu melòdica, amb molt de cos, sobrada i fent un mal símil amb la gasolina, amb un "octavaje" de vertigen, des d'un terrenal més greu, fins aguts impossibles, dels quals no abusa en absolut!

El següent tema, anomenat "Cosmos", per a mi és el més continuista i en el que seria més fàcil confondre una "ae" amb una "ö". Un so renovat, potent, però una estructura que bé ens recorda temps passats, encara que això sí, amb la incursió de teclats en pràcticament tots els temes.
Un luxe la combinació que s'han donat cita en aquest treball, musicalment i melodicamente: I és que aquesta potència s'empasta amb la veu melòdica d'Ángel com anell al dit; un contrast dels que dóna gust escoltar.

Si la banda ha presumit alguna cosa, és de comptar amb l'ajuda a la producció musical d'un fera com és Isra Ramos i en molts punts es nota la seva mà, entenent això com un luxe i un privilegi que arrodoneix l'àlbum encara més. A més, realitza cors al costat del propi Àngel en tot el disc, anem, Canelita fina la qualitat d'aquest músic, i no perquè ara estigui en Avalanch, sinó que el seguim des dels seus començaments en Amadeüs, banda que no va rebre tots els elogis que mereixia en el seu moment. "Laberinto" compta amb una estructura més progressiva, i desemboca en una tornada molt enganxós. He de dir que aquesta és una característica que la banda ha canviat una mica i és que a les tornades fàcils i cantables, se'ls ha sumat lletres una mica menys complexes perquè el públic pugui corejar sense tenir prodigis de memòria en viu. Ho comprovarem en breu.
Hem de destacar en pràcticament cada tema els sols. Eimel és un fora de sèrie, cosa que ja sabíem, però ho plasma a la perfecció, i el sol d'aquest tema, és el primer en què penses en el nombre de dits o mans que ha de tenir per oferir-lo, amb una nitidesa, que no veiem el moment de poder gaudir en viu.

Diversos temes havíem escoltat ja d'aquest treball abans de la seva sortida, encara sense saber-ho i el quart és un d'ells. Isra Ramos en el seu moment va fer una producció amb la qual va comptar amb Rosa de la Creu (ex-Ankor) per "Luz de Luna". Sembla ser que en no prosperar, Daeria s'ha fet amb ella i compta amb la col·laboració estel·lar de la vocalista de Flames at Sunrise: Eve Nezer, un portent de qui ja hem parlat en alguna altra ocasió, capaç d'esquinçar, fer guturals o tenir una veu melòdica, clara i de timbre càlid.

"Vacío" és el següent tema. Metall més progressiu ens inunda en aquesta ocasió, almenys a l'inici, amb múltiples virgueries de Joel a la bateria i la suau veu de Isra Ramos protagonitzant la col·laboració "estrella" del disc, que combina a la perfecció amb el nou frontman de la banda .

Enganxós el ritme i el riff de "Solo", molt diferent, com deia, del que teníem escoltat la banda predecessora. Doble bombo a l'inici i canvi de ritme, amb guitarres a ritme d'una bateria zero plana d'acord amb el baix de la Laura i la melodia. Un tema que desemboca en una tornada de nou coreable i on combina de nou, parts enganxoses, amb parts d'aquestes que fan que les repetides escoltes no s'avorreixin l'oient, fins i tot amb tocs rítmics "disc". Probablement un dels tapats però un dels meus favorits!

Amb "Reina de Corazones" es van presentar. Per entendre'ns és "La Soga" o la "Caperucita" del disc, si riff principal, però amb temàtica i parafarnalia memorable, com s'aprecia en el videoclip. Cal destacar el baix de Laura a l'inici, durant la locució abans de desembocar en un brillant pont que porta a una tornada realment enganxós i que m'agradaria desgañitar en viu, sens dubte! Un pas de gegant!

I ens donem de cara amb una altra grata sorpresa com és "Héroe". Unes guitarres complexes, progressives i potentíssimes ens deixen amb un tema a mig camí entre el thrash, el metall més clàssic amb incursions arabesques, molts matisos progressius i la nova signatura de la banda, que crec que serà fàcilment recognoscible a partir d'aquest "primer" treball. La mà d'Isra es nota en algun gir vocal, ja que "fa olor" a l'última època de Amadeüs. En definitiva, que quan parlem de continuïtat és molt relativa ... més aviat seria influència ... anem ... una delícia!

I seguim amb una potència i una velocitat a la qual no estàvem acostumats, juntament amb múltiples canvis de ritme. Bon riff inicial de "Lestat" que ens deixa un tema diferent de nou, que manté com a punt en comú, una tornada enganxosa i uns sols d'upa.

Vam finalitzar el set de temes nous amb "Gea" que ens deixa una nova col·laboració després d'una entrada neta i malenconiosa. I és, en aquesta ocasió, Sergi Garcia de Bisonte vs Buffalo (ex-Xarxa Raw) el que posa guturals al servei de la banda, que ens deixa un tema més per la memòria amb combinacions i és que els contrastos generalment formen combinació guanyadora i en aquesta ocasió queda clar.

Dos bonus tracks ens regalen deixant clar que no renuncien als seus orígens i és "Pensavientos 2018" (del primer treball de Doria, Despertar), on destacaria, evidentment el canvi de veu (vaig a evitar comparar, perquè per a gustos, colors; senzillament diferents), molta més potència en les guitarres, unes bateries diferents i la inclusió contínua de teclat donant més farcit al tema, al costat de més cors. En fi, si era un gran tema, ho segueix sent, sens dubte.

El segon bonus, pertany també a aquest primer treball i és una versió acústica de "Por si sirve de algo". Emotiva, malenconiosa i senzillament preciosa on Àngel demostra que a més d'una bona veu, i un gran control, sap desprendre molt sentiment. Les guitarres van agafant intensitat i la instrumentació de fons li confereix una èpica que sincerament em sembla impressionant que acaba d'arrodonir Isra amb els cors. Tot un regal per als fans, sens dubte, i per a aquells que no coneguessin l'original, regal igual.


En definitiva, estem davant d'un primer disc, entre cometes, d'una banda que ha arribat amb molt a dir; molta qualitat que oferir, sense dubte el millor del que portem d'any, amb un seguit de combinacions que les fan favorites a l'èxit. Rotundament.

Víc Salda
27/09/2018

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.