SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise

Suscríbete aquí!


Cobra Spell Rockville (Madrid)

Necrophobic + Sacramentum + Vidres a la Sang + Ouija + Barbarian Swords + Darkened Nocturn Slaughtercult + Ante-Inferno + Empty + Estertor Fortalesa (Hostalric)

We Rock (Dio Tribute) + Crimson Colt Bóveda (Barcelona)

Avalanch + Nurcry + Redención Zero Garaje Beat Club (Murcia)

Kiss the night with Jordy Stanley + Blue Madness Sixx Rock (Madrid)

Leo Jiménez Razzmatazz 2 (Barcelona)

Kabrönes El Escénico de Illescas (Toledo)

Kabrönes + Dragonfly + Jaleo Auditorio Julio Iglesias (Benidorm)

Prehistoric War Cult + Bloodsoaked Necrovoid + Opositor + Trollcave Sala Los Trecers (Sant Adrià del Besós)

Heavy Pettin Silikona (Madrid)

Alestorm + Saurom + Stratovarius + Rata Blanca + Wind Rose + Tyr + Equilibrium + El Reno Renardo + Kalmah + Ars Amandi + Eihwar + Linkoln Park + Oceans Ate Alaska + Brian Downey + Evil Invaders Zona polideportiva (Villena)

Hartmann - Hands On The Wheel (2018)

Hartmann - Hands On The Wheel
Hartmann logo
Alemania

Hands On The Wheel

Heavy Metal
Pride and Joy Music
2018


Temes

1. Don't Want Back Down
2. Your Best Excuse
3. Cold As Stone
4. Simple Man
5. Last Plane Out
6. Soulmates
7. The Harder They Come
8. Dream World
9. I Remember
10. Lost In Translation
11. The Sky Is Falling
12. Heart Of Gold

Formació

Veu i guitarra: Oliver Hartmann
Guitarra: Mario Reck
Baix: Armin Donderer
Bateria: Markus Kullmann
Teclats: Jimmy Kresic

Crítica

Hartmann ens porta amb Hands On The Wheel un àlbum de gran qualitat seguint l'estela del seu anterior àlbum, titulat Shadows and Silhouettes i editat per l'any 2016. Oliver Hartmann artífex d'aquest projecte que porta el seu nom, pot presumir de ser el guitarrista de bandes com At Vance o Avantasia, així com col·laborador de incomptables formacions. Un músic ple de talent capaç de compondre una obra mestra com és el disc que ens pertoca en aquest instant.

El disc l'obre "Do not want back down", un tema que arrenca de manera pausada, per a poc a poc atrevir-se amb un riff afilat i estripat, acompanyat d'unes harmonies vocals de primer nivell. El segueix "Your best s'excusi", carregada de ritme i intensitat, moment on l'adrenalina es dispara per a aquest conjunt de músics, creant una estructura que ens fa recordar inevitablement al so d'Avantasia. De nou, el treball a la guitarra i les veus és superb, demostrant una capacitat molt per sobre de la mitjana.

El tercer tall de l'àlbum es titula "Cold as Stone". Cort que es pot resumir com una autèntica obra d'art. Un tema que t'absorbeix i et transporta des de la primera escolta. Un sol de guitarra de la més alta escola, executat de manera excel·lent, fa augmentar la qualitat d'una cançó ben equilibrada. A continuació, amb Simple man, la banda sembla haver perfeccionat la fórmula per mantenir l'oient enganxat al teu equip de música. Una cançó que pot presumir de comptar amb el mestre Hans Zimmer, el mestre de les bandes sonores. Una cançó que beu de la tradició del folk irlandès, construint una melodia carregada d'emotivitat. A "Last planet out", tornem a escoltar tota l'energia d'aquesta banda, sense artificis ni adorns, una descàrrega d'energia. Riffs enganxosos i un gran treball vocal, per a una cançó brillant que compta amb el millor sol de guitarra del disc.

"Soul mates" és el mig temps de rigor que ha d'aparèixer en un àlbum d'aquestes característiques. Una cançó interessant, però que tampoc aporta cap novetat al disc. Continuem l'escolta amb "The harder they menja", per a mi, un dels millors moments del disc. Se'ns fa inevitable no recordar-nos a grans bandes com Led Zeppelin en escoltar un riff de guitarra com aquest. Cors excel·lents i una tornada enganxosa, què més podem demanar? A "Dream world" la banda ens mostra com crear un tema d'AOR equilibrat. Carregat d'energia, amb uns acords encertats, fa que se'ns quedi al cap durant molt de temps.

El novè tall d'aquest àlbum es titula "I remember", una cançó que comença de manera especial, amb elements del Space Rock, per progressivament anar agafant pes una base rítmica plena d'identitat i caràcter. Psicodèlia per a tots les orelles, una tornada enganxosa i unes harmonies plenes de profunditat. El segueix "Lost in traslation", un tema que difereix de tot el que hem escoltat fins al moment. Un tema que sembla de farciment i que poc pot aportar a aquest disc, no podia ser tot perfecte. Amb "The sky is falling" escoltem uns arranjaments de teclats a l'altura de grans mestres com Jon Lord. Una cosa que al costat de les guitarres aporten a aquesta cançó una densitat que ens transporta al millor del Hard Rock de la dècada dels 80. Tancant aquest àlbum, escoltem "Heart of gold", un altre mig temps d'estructura delicada, que compta amb arranjaments del més alt nivell, posant en valor la bona mà de Hans Zimmer. Un tema que tanca un disc que supera amb escreix les expectatives.

Hartmann ens porta un àlbum molt recomanable, un disc que fa olor de clàssic modern. No ho dubtis. Posa't el disc, i deixa't portar.

ZorroLoko
01/10/2018

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau




Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /web/htdocs/www.satanarise.com/home/sources/ob_page.php on line 1198
Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.