Sebastien - Art of Creation (2018)
 |
Heavy Metal
Pride and Joy Music
2018
Temes
1. Act Of Creation
2. No Destination
3. Wake Up
4. Amy
5. Evermore
6. My Empire
7. Queen From The Stars
8. Winner
9. Heal My Soul
10. Promises
11. Die In Me
12. Full Moon Child
13. Hero
14. V síti štestí (bonus track)
Formació
Veu i Guitarra: George Rain
Guitarres: Andy Mons
Baix i Cors: Petri Kallio
Teclats: Pavel Dvorak
Bateria: Lucas R.
Crítica
Sincerament, Sebastien és l'única banda de metall originària de la República Txeca que conec. Tot i així, reconec que la seva carrera, sempre m'ha fascinat. Després editar Dark Chambers of Deixa Vu, àlbum que personalment em va semblar superb, ens arriba el seu tercer disc, titulat Act of Creation, un disc molt prometedor. Un disc de Heavy Metal que sap combinar a la perfecció el millor hard rock melòdic amb elements de l'AOR.
L'àlbum arrenca amb Act of Creation, un tall potent, amb un so carregat de caràcter i actitud capaç de demostrar com aquesta és una banda amb nom propi. El segueix No Destination, un tema breu però de riff afilat i base rítmica intensa. La veu de George Rain es mostra en ple estat de forma. Un àlbum que comença demostrant tot el seu potencial, sense cap tipus de concessions.
El tercer tall de l'àlbum es titula Wake Up, plena d'energia, atropella una composició èpica, capaç de mostrar tota la capacitat d'una banda que encara té molt a mostrar. Al meu entendre, del millor de tota la seva discografia. Grans harmonies parell encara gran peça. Amb Amy, escoltem una cançó d'autèntic AOR amb elements del Hard Rock més melòdic. Un tema que fa olor a bandes com Europe o els primers Bon Jovi, sense que, per això, perdin ni una mica de l'actitud que caracteritza els txecs.
En Evermore la banda recupera la ràbia de les seves estructures. Una cançó que fa olor de directe. Un tema capaç de transmetre molta energia, i que difícilment se't ira del cap. Amb My Empire, la banda ens mostra la seva versatilitat com a músics. Un mig temps, pausat i tranquil, amb diversos elements operístics que freguen el Metall Simfònic.
El setè tall de l'àlbum es titula Queen From The Stars. De nou, els arranjaments orquestrals són els grans protagonistes d'aquest tema. Una cançó que combina instruments acústics amb unes harmonies vocals lúgubres i denses que aporten foscor a una cançó de gran qualitat. Amb Winner, la banda no amaga les influències que havíem intuït. Un tema carregat de teclat i d'influències del metall suec de la dècada dels 80, acompanyat d'unes guitarres enèrgiques i una bateria plena d'intensitat. El segueix Heal My Soul, moment on l'AOR aconsegueix el seu major nivell. De nou, una gran cançó que demostra el nivell d'aquesta banda, a través d'un disc que no fa aigües per cap costat.
Amb Promises, arribem al desè tall d'aquest treball. Moment on els txecs exploren el seu costat més salvatge. Unes guitarres crues s'obren camí sense compassió. Una base rítmica colpeja el ritme de manera contundent a través de tres minuts i mig de Hard Rock marcat per l'actitud. Les guitarres afilades continuen en Die in me. De nou, el teclat de Pavel Dvorak ens obre un nou horitzó en la melodia.
En Full Moon Child, escoltem la versió més eclèctica d'aquest conjunt de músics. Una cançó diferent al que hem escoltat fins ara que però, no fa baixar la qualitat d'aquest treball. Amb Hero, arribem gairebé al final d'aquest disc, una de les grans composicions de l'àlbum, i que ens torna a demostrar com els txecs han sabut aprofitar cada pista d'aquest disc per demostrar-nos que no són una banda qualsevol. El disc el tanca V Siti štestí, una cançó pausada que a manera de bonus track, conclou un àlbum de gran nivell.
Sens dubte, Sebastien ens porta un àlbum coherent, sòlid i ple de grans moments. No ho dubtis, és un àlbum d'escolta obligatòria.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!