Space Octopus - The Image is Done (2018)
Progressive Metal
Izkar Producciones
2018
Temes
1. Born to Feel More
2. Free
3. At The End
4. Dreams of Your Eyes
5. Forgiving Myself
6. Disappear
7. Be My Home
8. The Image is Gone
9. Fire´s On Me
10. Save Me From Myself
Formació
Veu i Guitarra: Dann Hoyos
Bateria: Miguel Lamas
Baix: Pablo Ruíz
Crítica
Des Biscaia ens arriba The Space Octopus, banda que ens presenta ja, el que és el seu quart albm d'estudi sota el títol de The Image is Gone. Deu talls de Hard Rock amanit amb múltiples influències i estils on la capacitat tècnica de Dann Hoyos a la guitarra (recordem que és llicenciat Cum Laude a la Universitat de Berklee College of Music de Boston) es posa en valor segon després segon. En aquesta ocasió, la banda es decanta per pel format en trio, completant el cercle el reconegut baterista Miguel Lamas (impressionant treball) i Pablo Ruíz al baix.
The Space Octopus obre aquest The Image is Gone amb "Born to Feel More" un tema d'Hard Rock cru, on Dann Hoyos mostra el seu virtuosisme, i la seva capacitat creativa a través d'una melodia enganxosa, acompanyat d'una base rítmica de gran enganxada. Un tema que enganxa des de la primera escolta. El segueix "Free", una cançó més enèrgica que l'anterior, moment on Space Octopus crea una estructura atmosfèrica barrejat, de manera molt equilibrada, amb clares influències del Pop Rock. Un tema complex, que costarà que entri a la primera, però que, un cop més, posa en valor la capacitat musical d'aquest conjunt d'artistes. El sol de guitarra és al·lucinant, ple d'influència dels grans clàssics del gènere. Impressionant.
El tercer tall de l'àlbum es titula "At The End", un tema que frega el Rock Progressiu i l'Art Rock. Una cançó molt dinàmica on es perceben influències de gèneres tan dispars com el Funk, el Jazz, ... entre d'altres. Els canvis de tempo i d'estructura és el gran protagonista d'aquesta melodia. En Dreams of Your Eyes, escoltem a una banda més melòdica. Pausada, ... capaç de construir un mitjà tempo calmat, de grans harmonies i molta calidesa a les veus. Una cançó que ens recorda a grans bandes com Staind o Alice in Chains. Amb "Forgiving Myself", la banda torna a apostar per les melodies pausades, plenes d'emoció, heretades del Post Grunge.
La calma dura poc, i la banda torna a deixar portar tota la seva actitud amb "Disappear", sisè tall de l'àlbum. Una cançó que recorda a Muse, encara que amb un so més orgànic. Un dels millors moments de l'àlbum. Tota una espiral sonora marcada per l'esquizofrènia que dibuixa la guitarra d'Dann. El segueix "Be My Home", un tema marcat per una melodia que beu lleugerament del Southern Rock, així com a les Power Ballads de la dècada dels 80, amb molts gestos de complicitat a Bon Jovi. Personalment, és del poc que no ha acabat de convèncer-me d'aquest àlbum.
El vuitè tall de l'àlbum, és l'encarregat de donar títol al disc, "The Image is Gone". Una cançó crua, que faci olor a carretera secundària. Hard Rock de gran qualitat i molta melodia. Una altra vegada més, el sol de guitarra és impressionant, només per això, ja val la pena escoltar la cançó. El segueix "Fire's On Em". Un altre moment parell ales atmosferes denses. Una cançó que sembla estar lleugerament influenciada per bandes de la New Wave. Tancant l'àlbum escoltem "Save Em From Myself", probablement el millor tall de tot aquest disc. Sembla que Space Octopus ha decidit deixar per al final les millors harmonies vocals de tot el disc. Una cançó senzilla, de grans moments, on la veu mostra textures riques en matisos, capaços d'impregnar d'identitat tota la cançó.
Space Octopus ens presenta amb aquest The Image is Done un disc de Hard Rock experimental, capaç de demostrar tot el potencial d'una banda amb extens bagatge i formació. Un disc divertit, liderat per Dann, endorser de Ernie Ball - Music Man, ple de grans moments, frescos i dinàmics.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!