Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Suscríbete aquí!

Cicatrices

Metal
Rock CD Records
2018

Temes

Cicatrices
Tras el cristal
Largo camino
La última lágrima
Devastado
Mil mentiras
En un adiós
Sin tu luz
Insania
Recuerdos

Formació

Veus: Andy Martínez
Guitarres: Ube Madrid
Guitarres: Jota
Bateria: Alfonso Ruíz
Baix: Juan Salinas

Segon treball dels murcians Headon. Anem a fer una mica de repàs de la banda ja que el primer treball anomenat "Rabia y Corazón" va ser un excel·lent disc que va ser considerat per molt el LP del grup del noi que canta igual que Leo Jiménez. Andy Martínez va abandonar la banda per a més inri per anar a ser el vocalista de 037 substituint precisament a Leo i la banda va seguir el seu periple amb Tihan Muñoz, amb el qual la vaig poder gaudir d'un directe que em va deixar acollonit.

Després d'un temps de silenci, aquests joves murcians van tornar a l'atac anunciant el seu segon disc anomenat Cicatrius i anunciant el retorn d'Andy a les veus. He de dir, que em feia una mica de por, però tenia tan bon gust de boca, que no vaig voler perdre-li la pista i encara sort que ho vaig fer. Mantenint de l'anterior formació a Rubén Madrid a les guitarres i Juan Salines al baix, vaig escoltar el primer single que no va fer més que reforçar la meva posició al respecte de la banda: Llançament de hórdago que no cal deixar passar.

Al poc del retorn, Juan Salines va anunciar la sortida de la formació i no tinc més notícies sobre aquest tema, però valgui dir que la feina que completen la guitarra de l'aclamat guitarrista Jota, un experimentat professor de guitarra dins de l'escena murciana i la brutal bateria d'Alfonso Ruiz completen una formació de luxe.

Iniciem el disc amb el tema que dóna nom a l'àlbum, que va ser primer vídeo que pots veure sobre aquestes línies i valgui dir que qui esperi trobar a Leo a les veus es va a portar una decepció. Andy ha aconseguit modular la seva veu per donar-li una personalitat i una empremta pròpia que li han fet créixer com a vocalista, amb un timbre és clar, semblant, però amb segell propi. Ja no es confondran en sentir els temes. Molta ràbia, una mica de esquinçament i un cos enorme que permet que l'agressivitat musical, combini perfectament amb aquesta veu que destil·la matisos també melòdics, permetent aconseguir aquest contrast entre força, brutalitat i melodia, també a la resta d'instruments.
Quan juntes metall pesat amb metall melòdic amb gust i estil, el resultat acostuma a ser bo i en mans d'aquests músics no deixa de ser un exemple més de cas d'èxit, com succeeix amb el segon tema: "Tras el Cristal".

"Largo Camino" és el tercer tema del treball, lleugerament amb un so més clàssic de metall i una bateria amb molta variació, no amb un doble bombo pla, que permet gaudir d'un altre gardela melòdic.

He de dir que Headon ha aconseguit treure un so propi amb identitat i que desprèn molta més personalitat que el treball anterior, sense perdre l'estela marcada, però amb la maduresa que aporta l'experiència i així han apostat fort amb un bon nombre d'acompanyaments audiovisuals ( concretament quatre de la mà d'IX Valieri) per donar a conèixer al públic aquest treball i això denota confiança en alguna cosa ben feta. El següent tema és un dels que pots gaudir format videoclip i és que la balada / mig temps "La última lágrima" no mereix malbaratament pel seu contrast lent amb una potència final i una expressivitat notable. Menció a l'esquinçament vocal del que mostra gran desimboltura Andy.

"Devastado" també va veure la llum en forma de vídeo-lyric i estem de nou davant un metall ràpid, fosc i pesat que deixa patent aquest aura que envolta Headon de banda potent i ombrívola, amb temes que són laments melancòlics i de ràbia sense trobar massa tints grans, que denoten festivitat i alegria: encara que soni estrany, just el que a mi m'agrada ja que són expressions de sentiments amb una intensitat gran, quan més força tenen!

Amb un protagonisme total de les guitarres de Ube i Jota, el disc continua amb "Mil Mentiras", sense deixar d'esmentar la base rítmica de Joan i la ressenyable bateria d'Alfonso.

El setè tall és el break, amb una balada en tota regla i que a més és l'últim videoclip publicat: "En un adiós". Molta potència i sentiment i nou regal a les oïdes per part de tots els membres!

Malenconia i tristesa es deixen veure de nou "Sin tu Luz", un tema directe i potent que no deixa espai a l'especulació.

Anem finalitzant el repertori amb "Insania" i un bon tapping, que dóna pas a ritmes pesats, no només de la base rítmica sinó també en els esquinçats de guitarra, marca de la casa en les seves composicions.

I per acabar, un altre tema que va com mig temps lent, que combina parts més netes amb agressivitat i duresa, recurs que la banda porta per la mà i fa servir a la perfecció en les seves composicions: "Recuerdos".


En conclusió, un llançament nacional molt fosc, potent i dur al mateix temps que melòdic, amb molta malenconia que m'ha semblat senzillament d'una qualitat tan alta que no podia deixar de parlar d'ell, encara malgrat la meva manca de temps a la hora d'escriure ressenyes de discos!

Víc Salda
15/01/2019

Arxiu de
novetats