Xeria - Tierra (2019)
Melodic Metal
Duque Music
2019
Temes
1- Mi Reina
2-Tienes Miedo
3-Tierra
4-Morir en tu boca
5-Terciopelo
6-Prohibido renunciar
7-Mil Flores
8-Resurgir
9-Dosis
10-En ti
11-Red de Perdición
Formació
Veus: Marina Sweet
Baix: Félix Gacho
Bateria: César Manjarrés
Guitarra: Carlos Z
Teclats: Víctor Herrera
Crítica
M'acaba d'arribar el disc debut d'una jove banda provinent de Valladolid composta per: Marina Sweet (veus), Víctor Herrera (piano), Félix Gacho (baix), César Manjarrés (bateria) i Carlos Zeta (guitarra).
Ja quan vaig escoltar el seu primer avançament em vaig dir que havia de fer la crítica, primer per la qualitat que atresoren que és considerable, però també per les interessants col·laboracions que detallaré posteriorment.
Després d'una portada un tant fluixa encara resultona per l'acabat daurat del digipack, s'amaguen onze temes que com és habitual en la meva manera d'escriure comento per a tots vosaltres en les següents línies:
Obren foc amb "El meu Reina", on podem comprovar que la música que aquesta gent practica és un metall melòdic amb una gran base de teclats i una potent guitarra rítmica. Un tema que té el seu major basa en la bona veu de Marina que brilla amb força en una tornada molt comercial en el bon sentit de la paraula. Comença bé la cosa.
"Tienes Miedo" és el seu primer single, i està més orientat al metall simfònic gràcies a una bonica melodia de piano inicial, però que no renuncia al metall, gràcies a un excel·lent treball en les guitarres rítmiques que acompanyen i donen caràcter a una composició en la qual torna a ser fonamental la seva tornada, enganxós i amb un punch brutal. Cal destacar també l'excel·lent harmonia / melodia de piano / guitarra i la seva posterior sol, curt però que encaixa perfectament en el seu entramat musical.
La següent a caure és el tema títol "Tierra" que té de nou un preciós inici de piano / guitarra que ens porta davant d'un tema marcadament melòdic / simfònic, amb un gran treball tant de guitarres molt presents en la seva base rítmica com en els teclats / cors que donen color a un tall tremendament addictiu i amb una part central plena de sentiment i que inclou unes bones veus doblades en el seu background. Molt bonica la seva part final, amb uns cors al Within Temptation, adornant i acompanyant de meravella a la versàtil veu de la seva cantant per conformar un dels punts àlgids del rodó.
"Morir en tu Boca" conté la primera col·laboració del disc, sent Israel Ramos (Amadeüs, Avalanch) qui posa la veu a una peça amb un bon riff inicial i que torna a entrar de ple en el metall melòdic, encara que en aquest cas amb un domini total de les afilades guitarres, que ens porten davant una tornada en què impera l'alternança de les dues veus per donar-nos una composició molt rítmica i dinàmica en què sobresurt un gran sol de Carlos Zeta. Sense ser un mal tema m'agraden bastant més les anteriors.
Segueixo l'escolta amb "Terciopelo" en què el piano torna a ser fonamental, atès que és una preciosa balada amb un gran treball de la seva frontwoman, que dóna calidesa i feeling a una tornada que va in crescendo i explota amb força en la seva part final. Dir també que el sol de guitarra és molt enganxós i contribueix a arrodonir una excel·lent composició.
"Prohibido Renunciar" marca la segona col·laboració en la veu de Lady Ani (Last Days of Eden) per a un tema molt simfònic i amb grans cors acompanyant les dues veus que conflueixen en una part central hipnòtica i molt treballada i que es constitueix com un altre dels hits del plàstic. La seva part instrumental desprèn màgia, amb una guitarra solista desfermada i amb el piano donant el contrapunt per a lliurar-nos una de les composicions que més m'han agradat i ja en van unes quantes, el que demostra la gran qualitat que té aquest treball.
Tot seguit sona en els meus cascos "Mil Flores" que és bastant més poderosa, amb les guitarres dobles servint de base a uns eteris teclats, però sempre al servei de la veu de Marina per confluir en una tornada que és accessible i amb un ganxo tremend , com gairebé tot el que s'ha escoltat. La seva part instrumental torna a ser de les meves preferides, amb un magnífic sol, acompanyat per un piano / teclat realment emotiu i bell.
"Resurgir" és un altre exemple clar de metall melòdic / simfònic, en la qual els cors / orquestra i unes incisives guitarres abriguen i donen grandesa a una peça molt addictiva, la seva part central se't queda gravada a la primera a la ment. M'encanta la barroca melodia de teclats de la seva zona instrumental.
"Dosis" és ràpida, amb una bona combinació de guitarres / teclats per a una peça que no és tan cridanera com gairebé tot el que s'ha escoltat, però que segueix sent una bona composició de metall melòdic.
Pel que fa a "En ti" és una preciosa power ballad amb una part central lluminosa i plena de melodia, amb un gran treball en les dobles veus i en què Marina aquesta sensacional. Sense oblidar un altre dels millors solos del llarga durada i un treball en els teclats excel·lent.
Ja per tancar aquest fantàstic "Tierra" puc gaudir de "Red de Perdición" que conté l'última col·laboració de l'àlbum de la mà d'Alberto Rionda (Avalanch), que presta la seva guitarra per deixar la seva marca en el sol d'una composició que no difereix molt de la ja comentat. Metall melòdic / simfònic amb gran profusió de teclats / orquestracions / cors, però també amb una forta presència de les guitarres en la seva part rítmica.
Grata sorpresa la que m'he portat amb aquesta banda, si t'agrada aquesta branca del metall en castellà, no ho deixis passar. Recomanat.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!