Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Never Say Forever

Hard Rock
The Fish Factory
2018

Temes

1. Anywhere
2. Nasty Habits
3. Believe
4. I Am Rock & Roll
5. Hey Babe
6. Stay Behind
7. Set My Soul on Fire
8. I Wanna Go

Formació

Veu: Lazy Lane
Guitarra: Yannick
Baix: Luke
Bateria: Alex Rayder

La banda valenciana de Hard Rock Jolly Joker ens torna a enlluernar amb la seva particular, i salvatge, Sleazy rock. Tres anys després d'editar Here Come The Jokers la banda ens porta Never Say Forever, un disc honest i directe, marcat per una actitud incalculable, i algun que un altre canvi en la formació que no deixa mes que més presència a les guitarres, ara assumides íntegrament per Yannick. Un àlbum de so cura i una producció supèrbia capaç de treure el millor de cada un d'aquests músics.

El disc arrenca amb Anywhere, un tema en el qual la banda aclareix qualsevol dubte sobre allò que escoltaràs al llarg d'aquests vuit talls. Una actitud salvatge, d'autèntic Hard Rock macarra, heretat del Sunset Strip de la dècada dels 80. Les referències a bandes com Mötley Crüe o els primers Guns'n'Roses són més que òbvies, una cosa que es barreja amb influències més properes a el temps com els escandinaus Hardcore Superstar, tot això amanit en un perfecte equilibri amb el so d'alt octanatge que els propis Jolly Joker han sabut destil·lar al llarg de la seva carrera. En Nasty Habits la temperatura no fa més que pujar. Un tema perfectament equilibrat on la base rítmica demostra posseir un nivell de compenetració mil·limètricament mesura. El so del baix elèctric i de la bateria és un gran segell d'identitat del que bé pot presumir aquesta banda. Actitud en estat pur. Autèntic Hard Rock.

Believe, és el tercer tall d'aquest àlbum. Cançó que ha estat escollida per la banda com single de presentació d'aquest disc. Un tema en el qual Lazy Lane mostra la seva capacitat per adaptar-se a diferents registres, cosa que s'evidencia en el que probablement sigui el millor tornada del disc, alguna cosa que es vora reflectit en cadascun dels seus directes. El segueix I Am Rock & Roll, moment clau d'aquest àlbum. Un tall en el qual l'estil de Mick Mars a les guitarres és palpable. Un tema que fa olor de Mötley Crüe en cada porus. Riffs salvatges capaços de construir un conjunt d'harmonies perfectament corejables. La línia vocal és una invitació a la festa permanent, capaç de fer-te ballar tota la nit.

Amb Hey Babe hem passat l'equador del disc. En aquesta ocasió Jolly Joker ens mostra un tema de riff dels setanta sense perdre per això l'essència que aquesta banda ha estat capaç de construir. El sol de guitarra és digne d'esment, marcat per la tècnica i la passió al llarg d'un tema molt enganxós, que resultarà difícil d'oblidar. Un altre gran tema que no ha de faltar en cap dels seus directes, d'aquestes cançons capaços de resumir en només uns minuts tot el potencial d'una banda. Increïble. El segueix Stay Behind, de nou la base rítmica protagonitza un altre d'aquests instants dignes de menció. La veu de Lane es troba en perfecta harmonia amb una banda que demostra estar gaudint de cada segon.

A Set My Soul on Fire destaca l'aposta ferma pel interludi acústic, cosa que imprimeix major personalitat a aquest treball. Tancant aquest àlbum escoltem I Wanna Go, instant que, a manera de comiat, la banda decideix apostar per l'ús d'uns teclats, cosa que imprimeix major personalitat a una cançó amb lleugeres influències del Hard Rock de la dècada dels 70.

Jolly Joker ens porta amb aquest Never say Forever, el millor disc de la seva carrera, així, sense cap mena de dubte. Una banda marcada per l'actitud i la maduresa capaç de compondre un disc sòlid i honest, directe a la boca de l'estómac ple d'influències de grans bandes i tota l'actitud canalla que només el Sleazy Rock és capaç de traslladar. Un disc d'escolta obligada d'una banda que promet donar molt del que parlar.

ZorroLoko
11/06/2019

Arxiu de
novetats