SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Night Heart La Nave (Canals)

SOTO + Big Clyde + JD Miller Urban Rock Concept (Vitoria)

Avalanch + Regresion Bikini (Barcelona)

Secret Rule Festo Die Hydria Gibraleon (Huelva)

Sutagar + Rat.zinger + Narco + Desakato + Exceso Poble Espanyol (Barcelona)

Zenobia + Regresion Stage Live (Bilbao)

Ankor + Astray Valley + Arcanus Bóveda (Barcelona)

Ravenblood + Scape Land + Crummy Hall (Málaga)

Retales + Ravenblood + Embers Pride Gruta 77 (Madrid)

Orion Child + Crusade of Bards + Crash Kidz Khitai (Madrid)

Lacrimas Profundere + Insight After Doomsday Silikona (Madrid)

Tales of Gaia + Illusion + Haunted Gods Monasterio (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Zenobia + Regresion Prince (Granada)

Crystal Viper + Kilmara Nazca (Madrid)

Orion Child Babel (Alicante)

Iron Savior + Dragonhammer + Aquelarre Bóveda (Barcelona)

Night Heart Sala The Times (Toledo)

Zenobia + Regresion Shoko (Madrid)

¡Pendejo! - Sin Vergüenza (2018)

¡Pendejo! - Sin Vergüenza
¡Pendejo! logo
Holanda

Sin Vergüenza

Stoner / Rock / Metal
Chancho Records
2018


Temes

1. Don Gernán
2. Fascista
3. La Cagada No Termina
4. Hacia la Luz
5. La Mala de la Tele
6. Bulla
7. El Timón Holandés
8. El Rutger
9. El Espejo
10. Llanto

Formació

Veu i Trompeta: El Pastuso
Baix: Jaap Monchito
Guitarra: Arjan Er Juan
Bateria: Pepellín Roosen

Crítica

Fica a la batedora l'actitud de Molotov, la mala bava de Motorhead i una versió distorsionada de la Pulqueria i tindrem una aproximació del que són 'Pendejo !. Una banda resident a Holanda marcats per riffs brutals i una base rítmica aclaparadora que amb aquest treball, titulat Sin Vergüenza, tercer treball de la formació, ens tornen a mostrar el seu particular manera de barrejar les arrels llatines musicals amb la distorsió del Stoner Rock més salvatge . Una banda amb un so propi de característiques mastodòntiques.

L'àlbum arrenca amb "Don Gernán", una cançó alegre, en comparació amb el que ens trobarem al llarg d'aquest treball. Un tema d'arrels Hardcore Punk cantat en castellà, on la secció de vents impregna d'identitat tota aquesta oferta sonora. El segueix "Fascista", on una trompeta càlida i suau dirigeix la melodia que acompanya la veu trencada i estripada d ' "El Patuso", un dels millors talls de l'àlbum.

El tercer tall del disc es titula "La Cagada No Termina", moment on els holandesos aposten per reduir el so propi del Stoner Rock i donar-li velocitat a la cançó, una cançó divertida que convida al pogo. A "Cap a la Llum", ¡Pendejo! Aposta per augmentar la intensitat de la melodia a través de la seva secció de vents. I és que el simple fet de disposar de trompetes entre la secció instrumental fa augmentar la sensació de festa i directe, sens dubte el lloc on l'espectacle ha de guanyar en intensitat.

A "La Mala de la Tele", la banda holandesa aposta per un text crític i ben construït per a una cançó que compta amb una base rítmica supèrbia, marcada per la ràbia heretada de bandes de la talla de Kyuss o Fu Manchu. El crossover és més intens que mai en aquest tall on la cruesa de la seva música i de la seva lletra potencia el treball d'una banda en ple estat de forma. Amb "Bulla", sisè tall de l'àlbum, ¡Pendejo! Desfermen tota l'agressivitat que semblaven estar retenint entre els solcs. Una cosa que han sabut equilibrar a la perfecció amb el només de trompeta i trombó capaç d'impregnar d'identitat cada segon d'aquest tema. "El Timón Holandés", és un altre dels grans moments del disc, una cançó enèrgica i positiva, amb un so propi, característic d'aquesta formació. Un tema creat per donar curs a les trompetes i aquesta particular base rítmica capaç de fer ressuscitar l'oient més desanimat.

Amb "El Rutger", la secció de vents queda en una segona posició. Ara el protagonisme és per les guitarres afilades, de riffs crus i el treball vocal ben construït sobre una cançó que guarda el seu millor moment en els últims segons. El segueix "El Espejo", un tema una mica més equilibrat, plena de passió i sentiment que enganxa des de la primera escolta. Un patró rítmic gaire agradable et atrapés des del primer segon. Tancant aquest àlbum escoltem "Llanto". Cançó que pot presumir de posseir un altre d'aquests ritmes hipnòtics i un patró rítmic demolidor, on la trompeta és l'encarregada de posar el matís melancòlic a la cançó.

¡Pendejo! Ens porta un àlbum de so inclassificable, al qual hauràs donar-li més d'una oportunitat perquè acabi calant. Un disc salvatge, enèrgic i ple d'actitud reflectit en cada segon a través de lletres complexes, una veu esquinçada, una base rítmica mastodòntica i una secció de vents capaç de transmetre molta identitat.

ZorroLoko
17/06/2019

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.