SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Skull Fist Silikona (Madrid)

Burning Witches + Darkembrace Rock en femenino (Torredonjimeno)

Night Heart La Nave (Canals)

Avalanch + Regresion Bikini (Barcelona)

Secret Rule Festo Die Hydria Gibraleon (Huelva)

Sutagar + Rat.zinger + Narco + Desakato + Exceso Poble Espanyol (Barcelona)

Ankor + Astray Valley + Arcanus Bóveda (Barcelona)

Ravenblood + Scape Land + Crummy Hall (Málaga)

Retales + Ravenblood + Embers Pride Gruta 77 (Madrid)

Orion Child + Crusade of Bards + Crash Kidz Khitai (Madrid)

Lacrimas Profundere + Insight After Doomsday Silikona (Madrid)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Orion Child Babel (Alicante)

Iron Savior + Dragonhammer + Aquelarre Bóveda (Barcelona)

Night Heart Sala The Times (Toledo)

Ankor - White Dragon (2019)

Ankor - White Dragon
Ankor logo
España

White Dragon

Melodic Metal
Rock Estatal Records
2019


Temes

Holy Wolf
Ghosts
Hill Valley
New Kingdom
Walking Dead
Fences
Gravity
Sail
Automatic
Nebula

Formació

Veus: Jessica Naomi Williams
Piano, teclat i bateria: Ra Tache
Guitarra, veus i teclats: David Romeu
Guitarra i veus: Fito Martínez

Baix: Julio A. López

Crítica

Qui no arrisca corre el risc de quedar encasellat, atrapat i de no evolucionar. Aquesta és la paradoxa. Així que, parlant de córrer riscos, ens arriba aquest nou treball d'Ankor, donant continuïtat a la formació que va publicar l'anterior i aclamat Beyond the Silence of These Years.

Sense gaire temps entre l'anunci de nou treball i la seva posada al mercat, ens van arribar dos avenços de White Dragon en format de videoclip.
Però anem a procedir en ordre ia parlar de la portada d'aquest treball, un psicodèlia de colors amb els membres del grup, novament en format digipack, i una clara inspiració japonesa, probablement de les experiències acumulades del seu anterior tour pel país nipó, on a més van gravar el videoclip de "Shhh .... I'ma Not Gonna Lose It". Ni logo, ni títol de l'àlbum ... un altre punt més innovador.

Arrenquem amb "Holy Wolf" ... una introducció de sintetitzadors i una melodia de piano; recordem que aquesta faceta recau sobre la polifacètica, també bateria, Ra Ratlleu, i veus angelicals de Jessica per donar pas a la repartició de cera. Guitarres potents, riff bàsic però senzill, pianos de fons i uns ritmes machacantes que porten a l'una, la bateria, el baix i les pròpies guitarres.
Contrastos per tot arreu, entre moltíssima força i contundència, el piano, molts breaks, la veu dolça contra la veu esquinçada i trencada en ocasions de Jessi, crits guturals per part de Fito ... anem una infinitat de sensacions en un mateix tema, que la banda té la virtut d'harmonitzar, agafar tots aquests ingredients i convertir-los en una cançó neta, gens forçada i on es reconeix l'estil de Ankor, els quals s'han convertit ja en una banda inclassificable, innovadora i sobretot amb moltíssim gust musical a la hora de combinar els molts elements que treballen.

El segon tall, va ser el primer que van presentar en format de videoclip. "Ghosts".
De nou al piano la tros de músic integral, Ra Ratlleu, qui s'ha guanyat un lloc al cor dels fans i en les orelles dels oients amb el seu impressionant talent, la seva simpatia i la seva presència escènica.
De nou agafen un pot gran i barregen una quantitat d'ingredients enorme. Una tornada que conté potència i melodia, amb parts que freguen el pop, amb parts que ratllen el extrem, però sempre combinat amb una exquisidesa que li confereixen aquest punt just que tant agrada als fans de la banda, i que dia a dia van sent més, i creixent a passos de gegant a nivell internacional.
Menció especial als videoclips, que són produïts per la productora Winner Horse, amb membres del propi grup.


La gran aposta, a part de no tancar-se a res, és el contrapunt i la força de cada tema. "Hill Valley" és un dels meus favorits i em consta que en directe està funcionant com una xurriacada.
De nou descriure-és una àrdua tasca, ja que conté una tornada ballable i cantable amb moltíssima força. Breaks que se't va el cap i parts netes amb guitarres amb estils diversos, amb molt reverb i delay, executats amb molta precisió, així com també parts més funkys.
Però sobretot, que ningú entengui un disc fluix o suau, si és que ets un fan del metall i del guitarreig. Hi predomina la força de les sis cordes i la potència de la bateria és impressionant. Els contrapunts no fan més que accentuar i multiplicar aquest efecte; per posar un exemple, a Hill Valley, tenim guturals i un tros que bé pogués estar en qualsevol cançó d'algun grup de brutal death.

Riff trencat qual lament el que inicia i que és la frase principal de "New Kingdom". Un metall americà em ve al cap i em evoca grans bandes, amb guitarristes de renom d'allà. Tornada al més pur estil Ankor i em sento incapaç de dir què vol dir això, però clarament recognoscible. Estic segur que qualsevol persona que no hagi escoltat la cançó i tingueu present a la banda, reconeixerà aquesta fórmula secreta, que ni la Coca Cola, ¡escolti!

Sobre aquestes línies pots visualitzar una altra obra mestra de forma audiovisual: Walking Dead.
Un tema més festiu, molt guitarrer, amb subtils arranjaments electrònics i que consta de talls i breaks que no fan més que deixar-nos bocabadats.
Tornada ballable amb coreografia i un break màgic que ens deixen un duet amb guitarra clàssica a les mans de David Romeu, gran artífex de tota aquesta aventura, piano i la veu dolça i prodigiosa, aquest cop en castellà, d'una vocalista que té molt a dir en el panorama mundial, vocal i interpretativament parlant com és la ja esmentada Jessica Naomi Williams.

Hem parlat de guitarres i torna a procedir a "Fences". Però, qui està al comandament? Doncs no són altres que el carismàtic Fito i el gran David Romeu, el qual torna a posar veus, a més de gran part de la composició. Parlàvem també del so americà, i resulta que repeteixen en la barreja amb Dan Korneff i la masterització amb Ted Jensen, després de l'enregistrament de l'àlbum per la pròpia banda (Ra i David), a excepció de les bateries pel clàssic local però efectiu, Txose Ruiz (Wheel Sound Studio).

Un so molt clàssic de Ankor el que inicia i envolta "Gravity". ¿I aquest cop el baix? Doncs a més d'estar de gira, ha gravat pràcticament la totalitat del disc, Julio A. López. Antic membre de la banda i que des d'aquí estem desitjant que vaig arribar l'anunci que sigui un membre més enllà del que circumstancial, fix de nou, convertint al grup en quintet i lliurant les seves virtuts al bé de la banda, com els guturals que gaudim en anteriors lliuraments.

Joc de veus el que conté "Sail", amb nous sons de guitarra i electrònica, sense descuidar el piano. Anem, tot un treball ben pensat que desemboca en trossos que contenen rap metall, melodia pop, i un munt de combinacions que van molt més enllà del dur / suau, deixant aquest còctel de contrastos en alguna cosa molt més complex que fred / calent - pop / metall, tan usat en altres bandes que es poguessin considerar influències o referents.

Arribem al final del disc amb la inclusió del so de saxo (d'Aleix Garrido) per deixar-nos encara més flipats. Es tracta d ' "Automatic", una manera com qualsevol altra de veure el creixement integral com a músics, almenys a nivell compositiu d'aquests joves talentosos. Certament, crec que podria sonar en qualsevol emissora de ràdio, i ho dic com a cultura musical (Iron Maiden va ser número un i tots escoltem a Guns'n'Roses fins a la sopa). Guitarres potents acompanyen aquest tema més lent, i crec que és un bon emplaçament per ampliar la frontera de seguidors de la banda.

El disc tanca sorprenent de nou amb "Nebula". Una mena d'èpica moderna, amb nous breaks calmats i una apoteosi com a culminació d'un treball que conté molts singles, entenent que un disc ple de singles, a priori, és un disc reeixit i explotable, que arriba fàcil al públic i que permet identificar-se amb multitud de temes.

Per posar un però, que per a mi no ho és, però perquè tampoc ningú se senti enganyat, si ets un gran fan del metall més clàssic, el que es coneix com un true metall, (en alguns entorns talibà); probablement no reconeguis molts patrons i això alteri les teves idees i els teus clixés et evoquin a dir que no t'agrada el disc. Potser a mi mateix, si em presentes aquest disc fa 10 o 15 anys hagués actuat d'aquesta manera ... però els temps en què els teclats havien de ser exclosos del metall, per a mi van quedar enrere i crec que cal experimentar i importar idees fresques que sumin i sense cap dubte, Ankor és diferent, aposta fort i espero de cor, ¡que sigui cavall guanyador de nou!

Víc Salda
20/06/2019

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.