Against Myself - Unity (2018)
Progressive Metal
On Fire
2018
Temes
To The Unknown
Unity
Hero’s Soul
Over The Clouds
Demons
The Wanderer
Crystal Tower
Kill to Live
Oniros
The Hidden Truth
Formació
Veus: Irene Villegas
Bateria: Charly Carretón
Guitarras: Sergio Culebras
Teclats: Carlos Alcalde
Baix: Raúl Plaza
Crítica
Abans que perdi totalment la seva actualitat a causa del dràstic canvi de formació, anem amb l'anàlisi del seu últim i no tan llunyà treball anomenat Unity, que ha collit en general bones crítiques i no és per menys.
El primer que crida l'atenció és la portada. Sòbria però efectiva, tira endavant aquest concepte de units sota una bandera (ironies del destí) que ens deixa per davant un sorprenent canvi de formació, amb un canvi d'instruments per part de l'antic guitarra. I és que un dels membres fundadors abandona les sis cordes per passar a la bateria; estrany i poc vist el canvi de Charly Carretón, que es mostra així com un músic multiinstrumentista, que a més es troba gaudint amb la percussió de la banda britànica Savage Messiah.
Apareix Sergio Culebras, com a amo i senyor de les guitarres, Carlos Alcalde entra en els teclats i finalment Raúl Plaça s'encarrega de completar la secció rítmica amb el baix.
Anem doncs, al que ens importa que no és altra cosa que l'obra musical, que és sorprenent, contundent i diferent.
Després d'una intro molt èpica (To The Unknown) ens arriba el primer xut que dóna nom al llançament: "Unity".
Fosques melodies de teclat ens creen una atmosfera fúnebre, tètrica i fosca que ràpidament desemboca en un so de guitarra esquinçat, protagonista i amb riffs ben compassats amb la resta d'instruments, recordant-me passatges de grans bandes de reconeixement internacional com Symphony X o els francesos Adagio .
Contrastos per tot arreu, bé musicals entre els seus passatges, tònica que es repeteix en diversos temes, com en el contrast de la duresa sonora i la dolça veu de la recent ex-vocalista de la banda Irene Villegas, la qual realitza un treball impecable.
La tònica es manté i la revisió dels temes és semblant (que no els temes entre si). Contrastos, riffs interessants, ritmes acechantes i fórmules que combinen tornades meravellosos i influències d'altres bandes. Concretament en el tercer tall, sé veure figures de Ankor i sobretot una tornada enganxosa com pocs. Un tema gran!
Agressivitat que es veu aguditzada en alguns temes com és el quart tall anomenat "Over the Clouds". Afinaciones greus les que gasten els madrilenys i diferents recursos que es mostren deixant composicions llargues, amb diferents ritmes i passatges. Novament preciós la tornada canviant completament la tònica del tema, amb especial protagonisme dels teclats, donant èmfasi a cada cop de cada compàs.
Dels deu temes que ens ocupen, el cinquè anomenat "Demons" és potser el que conté el riff més experimental, més progressiu, experimentant també amb tocs més industrials i sons propis de bandes que ja he comentat que m'encanten. Divine Fire seria un altre exemple d'aquesta sèrie de bandes amb un so característicament greu, potent o fins i tot salvant les distàncies, les guitarres de Stravaganzza, quan aquestes eren únicament obra de Pepe Herrero.
La veu d'Irene és dolça i melòdica i m'evoca, per exemple, la de Nika Gaci de Rising Core. La proposta ens deixa temes dignes que no caiguin en l'oblit com és el sisè tall anomenat "The Wanderer", ple de matisos i amb protagonismes compartits entre cada un dels instruments.
Si es tracta de la malenconia i la dolçor, contenim el tema lent, a piano anomenat "Crystal Tower", que desemboca en format balada per deixar aquest moment d'encenedor en alt.
La bateria de Charly, amb un doble bombo amb vida pròpia, deixa també un segell de qualitat i de personalitat en les composicions, mantenint l'essència del so en els riffs de guitarra, amb un treball impecable per part de Sergio Culebras, qui es veu acompanyat i crescut amb molts suports del teclat de Carles alcalde. El riff inicial de "Kill to Live", bé mereix ja de per si, assistir a un concert de la banda, sense dubtar-ho !!!
Arribem al final amb un "temita" de "només" una mica més de 15 minuts. "Oniros". Si en els diferents temes de durada més limitada, la banda ja demostra una multitud de girs compositius i contrastos, imagineu en un d'un quart d'hora. La tònica i el so, ja s'han tornat recognoscibles al llarg de tot el disc i el tema demostra a més unes dots compositives a les que caldrà estar molt atents en un futur proper.
Finalment vam tancar el tema amb "The Hidden Truth". Tema amb el que van presentar el nou treball en format videoclip bastant abans de la data de publicació i que compta amb la col·laboració meravellosa de Diego Teksuo de l'homònima banda, amb les seves veus guturals i netes (i la seva participació artística en el corresponent videoclip). Sens dubte una peça escollida en el seu moment per ser un impàs entre l'anterior so de la banda i el que coneixem a dia d'avui, a més d'un gran tema.
Només el futur, esperem que proper, ens permetrà comprovar quin resultat tenen els canvis que es produeixin en la formació, començant per la front-woman i peça essencial fins a la data: Irene Villegas.
En la valoració del que és el treball, senzillament un creixement de la banda de diversos esglaons respecte el seu anterior treball "Odissey To Reflexió", datat el 2015. Per a la posteritat, sempre ens quedarà aquest Unity més que excel·lent !!!
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!