Myrath - Shehili (2019)
 |
Progressive Symphonic Metal
earMUSIC
2019
Temes
Asl
Born to Survive
You’ve Lost Yourself
Dance
Wicked Dice
Monster in My Closet
Lili Twil
No Holding Back
Stardust
Mersal
Darkness Arise
Shehili
Formació
Veus: Zaher Zogarti
Teclats: Elyes Bouchoucha
Bateria: Morgan Berthet
Guitarra: Malek Ben Arbia
Baix: Anis Jouini
Crítica
Tenia tantes ganes i expectació com por. La veritat és que el single avançament "Dance", donava mostres que els tunisians era capaços de poder fer alguna cosa gairebé impossible: Igualar el seu anterior treball "Legacy", que era senzillament impecable.
Vaig conèixer a la banda amb el seu anterior treball que ja ens va cridar l'atenció, però Legacy va esdevenir un abans i un després, sent un dels llançaments que més he escoltat en els últims anys de llarg. Amb la seva integració de ritmes arabescos i la combinació de metall progressiu, introduint elements simfònics gravats per una orquestra, feien del disc, potser el llançament no de l'any, sinó de la dècada.
I va arribar el segon i el tercer single ... concretament, "No Holding Back" i "Born to Survive" ... mare meva! Que no va ser un gran disc, sinó que estem davant d'una gran banda talentosa, que ha sabut trobar el seu lloc en el metall mundial, convertint-se en referents clars per molts motius ... que ve un altre gran disc !!!
I va sortir, es va posar a la venda Shehili i ja amb més passió que una altra cosa, ens vam posar mà sobre a mà a gaudir d'aquesta nova joia.
"Born to Survive" després de la intro "Aixi" era l'encarregat de donar el tret de sortida, però aquest cop en estudi, ja que la van presentar del que serà el seu pròxim i primer DVD gravat en el teatre clàssic de Carthago, on la banda es va donar un autèntic homenatge per ser plasmat en imatges.
Una fórmula, però més progressiva. Molt guitarrera, més en la línia de Tales of the Sands, però amb el vessant melòdica molt present i fent del tema, un digne aperturista, amb una tornada que té també la màgia de l'anterior treball, que es basava també en tornades inoblidables.
"You'veu Lost Yourself", tindria també cabuda en l'anterior treball. Malek Ben Arbia deixa anar de nou a la imaginació amb riffs superbs que es veuen acompanyats de nou per arranjaments simfònics imponents. El baix de Anis Jouini està present per tot arreu, dota de presència i si li sumem la presència escènica que té el músic, ja no cal dir ...
Un dels secrets de la banda, fundada el 2001 pel guitarra, condemnat a convertir-se en referent de les sis cordes, compta amb una formació molt estable des dels seus primers llançaments, concretament, inamovible des del 2011 i això sens dubte afavoreix el clima per assentar les bases sobre les que actualment triomfa la banda, recordem, originària de Tunísia, on els ha costat encara més, aconseguir aquest reconeixement que internacionalment ja porten un temps collint.
Després d'aquesta barreja entre potència i emotivitat, ens arriba el primer single "Dance", que segueix completament l'estela del primer gran super èxit de la banda, com va ser Believer, fins i tot a nivell audiovisual amb un altre videoclip impressionant, amb aires de curt d'aventures més que de vídeo musical.
Impressionant la manera i la delicadesa de barrejar aquests elements que juguen en un tema, amb una tornada completament èpic. Abans de parlar d'un dels grans triomfadors personals, com és el vocalista Zaher Zogarti, valgui la pena parlar d'un dels grans treballadors que han aconseguit que Myrath sigui un producte reeixit i demandat i no és altre que el mànager i teclista de la banda: Elyès Bouchoucha. Un teclista solvent, efectiu, espectacular, a més un noi maquíssim amb el qual he pogut xerrar en un parell d'ocasions, molt professional, i que a nivell compositiu ha tingut molt a dir en aquest èxit. Les seves notes es troben en tot el disc com arranjaments o com a protagonistes i sens dubte és un dels grans noms a no oblidar en la història, ja no de la banda, sinó del metall progressiu actual.
No hi ha un sol tema que es malgasti en Legacy. Recentment, en un vol transoceànic per aconseguir agafar el son, relaxar-me i passar les 14 hores de vol que vaig tenir, el vaig posar en bucle i va sonar repetidament fins que vaig tornar a obrir els ulls, amb gran part del trajecte a la meva esquena. No sé si encara m'atreveixo a dir el mateix que Shehili, que crec que està un petit pas per darrere, potser únicament per això de l'expectativa i que ja no és novetat, però si puc dir que és un llançament impressionant que els seus pitjors cançons, són del millor que escoltessis aquest any. "Wicked Diu" és una mostra d'això, potser dotada d'un metall més pesat, d'una base més recurrent però que compta també amb la impressionant tasca del bateria de la banda, Morgan Berthet, el qual porta a terme un treball espectacular. Ja sabeu que no qualsevol músic pot fer progressiu ... calen unes qualitats realment altes i tècniques per poder desenvolupar aquest tipus de música i més amb èxit!
No sé a què faran referència però el següent tema porta per nom "A Monster in My Closet" i sens dubte, el cridaner títol no deixa enrere de nou un protagonisme de la guitarra de Malek i d'una percussió més enllà de la bateria, que ens retrotrau a aquests contes d'arabescos, a l'desert i l'olor del vent amb sorra. Tornada de nou interessant el que ens trobem, i és que Myrath ha aconseguit una cosa gens senzill: Ganes de cantar els seus temes mentre et mous al seu ritme!
"Lili Twil", és un tema diferent. Arrenca amb unes guitarres acústiques i és més pesat, més marcat i potser estigui en el reduït nombre de cançons que he parlat abans. Les arrels àrabs són pràcticament la base del cant i com ja van fer en l'anterior treball, barregen l'anglès amb la seva àrab natal. La tornada i un parell de talls doten al tall d'una èpica interessant.
I arriba una altra gran joia de la corona: "No holding back", el qual també han donat suport amb un altre videoclip espectacular, ple de serps, vaixell solcant els mars, aus i lluites impressionants, davant el gran enemic de la banda: El Sultà Omar .
Han cuidat fins al més mínim detall i com a mostra d'això, un dels grans haters del grup en xarxes socials, és el propi Sultà Omar, qui disposa d'un personatge i ataca contínuament al grup, també desvetllant sorpreses, singles i notícies amb això.
Doncs comentava que, com si banda sonora de Hollywood es tractés, arriba un altre tema en l'ona de Believer. També havia comentat que un dels grans triomfadors, és la gran estrella de la banda, gran frontman i amb una veu realment embriagadora: Zaher Zogarti ha aconseguit convertir-se en aquest heroi en el qual es converteix en els videoclips de la banda, amb una tessitura vocal senzillament ideal per interpretar els temes de la banda. Matisos aguts, però sense desbordar, un registre ampli i una calidesa sonora, gairebé vellutada que fan que sentir-lo cantar sembli fàcil, que tots puguem fer-ho i que aconseguir uns resultats tan espectaculars, estigui a l'abast de tots. Convida a cantar amb ell i mereix una menció especial en l'èxit de la banda del Sud de la Mediterrània.
Dos temes més per paladejar com són "Stardust", més lent, a manera de semibalada èpica i preciosa i "Mersal", amb aquesta potent barreja de progressiu àrab, novament notòria i destacable.
Arribem a la fi amb "Darkness Arise", amb un Malek excel·lent en les guitarres, (abans he dit sis cordes quan molt probablement siguin 07:00), i una tornada de nou exquisit, combinant el prog amb tocs de power i un doble bombo present, per a les delícies dels que ens encanta aquesta sensació colpejant el nostre pit, amb els greus ben alts.
El tancament dóna nom al disc: "Shehili". "Sand Storms are coming ..." ens deien en la promoció prèvia al llançament i sens dubte és cert. Aquests aires del desert els pots sentir desgranant les diferents peces del disc i aquesta multitud de combinacions d'estils tan pròpia. Shehili no és una excepció i tanca amb fermall d'or aquest nou disc.
En conclusió, no m'atreveixo a dir que han superat a Legacy, però si no ho han igualat, s'han quedat molt a prop i això vol dir que en els últims anys, Myrath porta posant al mercat els seus llançaments, com a grans èxits, com millors discos de l'any i augmentant si legió de seguidors, que sens dubte va a acabar sent significativa. Una banda que no pot faltar en els grans festivals mundials, la qual ja he tingut el plaer de veure dues vegades en viu i espero que siguin moltes més. Sens dubte, em declaro fan d'aquests joves que s'han inventat a si mateixos en una escena complicadíssima, des d'un escenari dificilíssim i ho han aconseguit amb matrícula d'honor.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!