SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Synlakross + Astray Valley + Arcanus Bóveda (Barcelona)

Ravenblood + Scape Land + Crummy Hall (Málaga)

Retales + Ravenblood + Embers Pride Gruta 77 (Madrid)

Assot + Cultium Mortis + Noctämbuls + Goliat Razzmatazz 2 (Barcelona)

Orion Child + Crusade of Bards + Crash Kidz Khitai (Madrid)

Lacrimas Profundere + Insight After Doomsday Silikona (Madrid)

Tales of Gaia + Illusion + Haunted Gods Monasterio (Barcelona)

Skunk D.F. + Pycaya + Lude Bóveda (Barcelona)

Zenobia + Regresion Prince (Granada)

Crystal Viper + Kilmara Nazca (Madrid)

Orion Child Babel (Alicante)

Iron Savior + Dragonhammer + Aquelarre Bóveda (Barcelona)

Apocalypse Orchestra + Débler + Survael Apolo 2 (Barcelona)

Night Heart Sala The Times (Toledo)

Zenobia + Regresion Shoko (Madrid)

Dünedain - Memento Mori (2019)

Dünedain - Memento Mori
Dünedain logo
España

Memento Mori

Power Metal
Autoproducido
2019


Temes

Unidos
Memento mori
A un paso del cielo
Eterno
El viento de la batalla
Luchador
Venus
Siénteme
Hasta el fin

Formació

Veus i guitarra: Tony Delgado
Veus: Carlos Sanz
Guitarra rítmica: Mariano
Bateria: Miguel Arias
Baix: Alberto Velasco

Crítica

Una de les coses que volia fer abans d'anar al Llegendes, és deixar feta la ressenya de Dúnedain, els que ens obsequieron recentment amb un nou LP, segon ja amb Carles Sanz a les veus principals i amb ben establert ja al baix, Alberto Velasco.

Per a mi va ser una gran sorpresa el Pandemonium i el vaig qualificar com el millor disc de Dúnedain. La versatilitat de les veus de Carlos capaços de treballar en líric, en registres mitjans i en agut impossibles, li va donar una capacitat a la banda de crear al costat de la ja coneguda i carismàtica de Tony, unes composicions de nivell, explotant molt més que mai aquests jocs de veus.
Doncs bé, Memento Mori ... no es queda enrere. La banda segueix creixent després del impass que va viure i la veritat és que havent-los vist també en viu amb aquesta nova formació, he de dir que tot passa per alguna cosa i si es treballa bé, es creix; cosa que sens dubte ha fet Dúnedain: Ha tornat a fer un altre pas més aconseguint mantenir aquest estil reconeixible, aquestes composicions enganxoses i aquesta velocitat característica. Gran disc!

Bé podrien arrencar amb una intro èpica, amb una instrumentació vibrant i després donar pas a la batalla. Però Dúnedain, arrenca amb un gran tema com és "Unidos", de més de vuit minutazos que des del primer moment ofereix un riff marca de la casa i una bateria de doble bombo potent que no ens deixa cap dubte: Dúnedain ha forjat el seu estil, el manté i fins i tot el millora amb el pas del temps.
Nous riffs, on Tony i Mariano es desdoblen, la bateria de Miguel Arias rugeix amb el doble bombo a tota velocitat i el baix d'Alberto deixa una base melòdica molt potent. Dos minuts de tralla, ens deixen un trencament on Carlos es llança gairebé a capella a deixar clar qui té una gola prodigiosa! Tony li dóna la rèplica i comença el joc dúnedain que tant em al·lucina. Els jocs de veus, no són desdoblaments normals a terceres i no tinc els coneixements musicals suficients com per desgranar què poden fer (Vaig dir anteriorment que potser, la veu principal fa la melodia secundària, però ni tan sols estic segur que sigui així), però són marca de la casa i la banda deixa molt clar que Dúnedain no és només un grup, sinó un estil propi.

La fórmula Dúnedain seria molt senzill que sonés repetitiva i que tinguéssim la sensació de "una altra vegada el mateix ..." però han aconseguit donar amb la tecla perquè no sigui així, obtenir melodies i composicions variades i que cada disc sigui com un caramelet de mel. A més Tony i Mariano juguen amb aquests desdoblaments, no només en els riffs, sinó també en algunes parts de sol, que tan de moda van posar Helloween moltíssims anys enrere. Són capaços de combinar això també amb parts molt més dures i agressives, aconseguint un còctel riquíssim que no em perdré sempre que estigui al meu abast.

No vull fer un desgrani exhaustiu tema a tema, però "Memento Mori", a més de donar nom al disc, en la seva primera escolta, em va evocar a Iron Maiden. Un riff de guitarra pinçat amb una suau distorsió, ens marca la frase principal del tema, que ràpidament es dispara. Sense ser molt veloç, compta amb el doble bombo i en la tornada una guitarra acústica ens deixa fins i tot un esquinçat folkie.
De veritat, que no vull fer-me repetitiu però Carlos és un frontman espectacular, però ara mateix em trobo davant un disc d'estudi i el que he de dir és que és un vocalista com la copa d'un pi, aconseguint registre francament aguts, esquinçats i amb un timbre molt càlid en els seus vuitenes mitjanes (en plural, no és un error). Una pena que ens haguem perdut tants anys de talent a primer nivell, ja que sent encara bastant jove, el que no és, és un nen (amb afecte).
Un dels llançaments que ens deixa aquest disc és sens dubte "A un paso del cielo" amb un Tony marcant la tornada a l'iniciar amb una veu molt ronca, greu i esquinçada. Immediatament l'electrònica pren vida amb una melodia enganxosa i ballable. No podràs llevar-te aquest tema, reivindicatiu i amb gran càrrega de ràbia, del cap. A més, la tornada és un trepant, que puny en alt no vas a deixar de cantar. Espero poder gaudir-la en breu en viu. No tinc cap dubte que la interpretaran!

El disc és directe, contundent i no sobra ni un segon. No hi ha intros, outros, interludis ni intermedis. 9 temes directes i contundents que van per feina. "Eterno", és potser un mig temps en l'ona de la banda, on juguen de nou totes les seves bases: Desdoblaments de veus, guitarres tan melòdiques com potents i una base rítmica contundent.

Un tema que podria trobar-se en qualsevol dels Buscant el Nord, discos fetitxes per als seguidors de la banda però que al meu entendre ja no es troben entre el millor del grup després dels seus últims tres llançaments espectaculars, (encara que entenc que van ser la catapulta que els va portar a dalt) és "El viento de la batalla", que a més compta amb la col·laboració d'un altre dels grans vocalistes nacionals que es troba a més en un moment de forma espectacular: Tete Novoa.

Si volem un pelet menys de melodia i més tralla, també la podem trobar en el riff inicial del "Luchador". En arrencar per això, podem observar també un altre possible clàssic de tota la vida en la seva estructura, però amb arranjaments de teclats, subtils però que omplen i fan créixer el tema, on Tony també llueix amb el seu característic i prodigiós timbre, no oblidem que la banda compta actualment amb dos trossos de vocalistes i aquesta basa, ben jugada, és cavall guanyador.

El disc és variat, i té també un tema com és "Venus", que sense arribar en absolut a ser una balada, és més lent, més senzill, més malenconiós i trist. Relacions que moren adornen el disc i posen la pell de gallina com el tema que ens ocupa.

"Siénteme" si que és una balada en tota regla i per això compten amb la col·laboració inestimable d'un dels vocalistes de nova generació i gran èxit: Rubén Kelsen de Débler. Sens dubte el moment bonic del disc on les veus són grans protagonistes.

I "Hasta el fin" posa el punt i final al llançament amb molts matisos. Guitarres acústiques ens evoquen temes de Mägo d'Oz (Carles té en ocasions un timbre molt en l'ona de Jose Andrëa), negres i picades d'ullet també més folkies i una tornada sens dubte marca de la casa Dúnedain.

He de dir a manera de conclusió que el que més em crida l'atenció és el segell que té la banda, sent capaç de sonar sempre a si mateixos sense avorrir, amb noves idees, potents a l'una que melòdics i aprofitant sens dubte la gran basa de comptar amb grans músics i dos enormes vocalistes amb veus que s'empasten perfectament. Un disc que dubto molt que defraudi ningú, fàcil d'escoltar i que amb múltiples arranjaments, segueix l'estela del Pandemonium, deixant al meu gust, el de millor d'aquests joves d'Àvila que un dia van decidir inventar-se una banda i fer-la créixer fins a la primera divisió nacional, aconseguint mantenir-la aquí un munt d'anys, no sense dur treball, penes i sofriment pel mig.

Víc Salda
30/07/2019

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.