Kilmara - Across the realm of time (2018)
 |
Heavy Metal
ROAR!
2018
Temes
...And Into the Realms
Purging Flames
The Silent Guide
The End of the World
My Haven
Principles of Hatred
The Forge
Disciples
I Shall Rise Again
Out From the Darkness...
Formació
Guitarres: John Portillo
Guitarres: Miguel Laise
Veu: Daniel Ponce
Baix: Didac Pla
Bateria: Javi Morillo
Crítica
No seria just i ja ha passat massa temps des del llançament del millor disc de la banda, el quart ja, i que clama al cel ser desgranat aquí ja!
No estic parlant d'una altra banda més que de Kilmara. Una banda clàssica a l'escena local, de la qual ja em van parlar i vaig anar expressament a veure en directe, quan ja tenien al mercat el seu segon disc Do not Fear the Wolf, el 2011.
La banda ha tingut una formació molt estable durant anys, amb diferents passos de baixistes entre els quals em quedo amb José Castillo i Raúl Ruiz (els dos anteriors), ja que han estat amb els que he convidido l'actualitat de la banda al llarg de aquests anys. La formació no ha patit més variació fins després del llançament del seu anterior treball, on el carismàtic vocalista alemany de la banda, Christian "Wolf" Kohl, decideix abandonar la banda perquè aquesta segueixi creixent.
S'obre llavors un període de recerca en el qual apareix un altre component de procedència internacional, com és el vocalista d'origen americà Daniel Ponce, el qual amb el seu fer aconsegueix donar-li una volta al so de la banda, i pot no abandonar temes anteriors i evolucionar a un so diferent.
Posteriorment un membre clàssic de la banda com és Kike Torres, guitarra dels de sempre, també cau del projecte, deixant òrfena la posició, que recull un fora de sèrie com és Miguel Laise (originari d'Argentina) i que ofereix un plus de qualitat a la banda, que ara sí, es llança després de la publicació d'aquest treball a presentar-lo en viu, podent fer-ho fins i tot en un escenari tan important com és el Rock Fest de Barcelona, ??entre d'altres festivals importants de talla internacional pel territori europeu. Per això compta també amb la incorporació, posterior a aquest treball, del jove i talentós bateria Eric Martínez, en substitució del també clàssic Javi Morillo.
Ja que estem parlant de la formació de la banda, hem de mencionar al carismàtic Didakio, baixista dinàmic al que coneixem per les seves actuacions en altres bandes com Awake i també autor de la portada que ens ocupa i no podem oblidar-nos del compositor principal, guitarra i artífex del projecte, John Portillo.
En fi. Un cop hem fet aquest primer repàs, podríem desgranar ja l'assumpte que arrenca amb una introducció com és "... And into the Realm". Una base èpica in-crescendo que deixa pas al tema presentació dels "nous" Kilmara: "Purging Flames".
Power en vena, menys progressiu que antany, amb un riff colpejador de guitarra amb unes distorsions potents i agressives. Una bateria machante i un baix que trona amb força. La veu de Dani es mostra versàtil, movent-se còmoda pels mitjans i pujant a tons càlids molt centre europeus, en l'ona del productor del disc, l'ex-Helloween, Roland Grapow.
Crec que és just dir, que les composicions són més directes, tenen més presència i són més fàcils d'escoltar, amb tornades més definits i taral·lejables. Sens dubte temes com aquest "Purging Flames", "The End of the World" o "Disciples", han de fer créixer a la banda en nombre de seguidors, ja que compten amb ingredients més que interessants: Riffs pesats, potència, melodia, doble bombo potent i una audició fàcil, que enganxa a l'oient.
Més lent, arrencant amb un tapping molt melòdic, és el segon tall, "The Silent Guide", que compta amb diversos talls en la seva estructura, portant el tema a un punt àlgid, on Dani demostra una versatilitat més que interessant.
El disc, sens dubte, podent comptar amb parts més de teclat o d'arranjaments, és guitarrer. "My Haven" demostra aquests talls de guitarra, a les mans de John i Miquel, amb un so molt potent, sols per tot arreu i un lliurament molt a la línia dels amants de les sis cordes
Molt power i interessant amb tints arabescos "Principles of Hatred", que ens deixa també un teclat molt present en els seus sols, obra de Jordi Longán, jugant amb la guitarra i donant alhora, en l'ona dels grups nòrdics de l'estil de mitjans dels 90.
Mig temps més lent i suau és "I Shall Rise Again", contrastant molt amb la resta del disc, que té un so molt nítid i encertat. Col·laboració de les veus femenines de la txeca Viktorie Surmova de Surma, realitzant un bonic duet amb el frontman del grup. Un tall més hard rocker / AOR on poder destacar cadascun dels membres de la banda.
També trobem parts més pesades, amb un metall més pesat i amb tints progressius, amb els que la banda ja havia donat mostra en el passat de sentir-se molt còmoda, com els que trobem també en "The Forge" o en l'últim tall del disc "Out from the Darkness", on el propi Roland Grapow a més dels cors que ha posat en tot el disc, també ens deixa diversos punts de protagonisme vocal.
Resumint, Kilmara ha donat no un, sinó diversos passos endavant, i em moro de ganes de veure'ls en viu amb aquesta nova formació. Pas a pas, poc a poc però amb gambades fermes per anar creixent i internacionalitzant a una banda que té el futur fora del nostre país, com sens dubte ja estem veient. Disc recomanable als seguidors de la banda, i als seguidors tant del power més melòdic com a aquests amants del metall més càlid però alhora contundent i ferotge.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2024.
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
Suscríbete aquí!