Inici

Noticies

Concerts

Crítiques

Crónicas

Entrevistes

Opinió

Satan Arise

Letters to Myself

Melodic Metal
Spinefarm Records
2017

Temes

01 – Karma
02 – Heartrage
03 – Here to Save You
04 – Muted Life
05 – Closure
06 – Letter to Myself
07 – Dark Clarity
08 – Holding Your Breath
09 – Rescue Ride
10 – Black Wings
11 – Inside a Lullaby
12 – Dead to Me

Formació

Veus: Jake E
Guitarres: Jesper Strömblad
Guitarres: Euge Valovirta
Bateria: Alex Landenburg

Avui escric una ressenya de la qual no tinc cap compromís, cap discogràfica o agència darrere, ni tan sols amistat o afecte per escriure. Senzillament, tot i ser conscient que tinc molt pendent, em ve molt de gust parlar d'aquest gran disc, àlbum debut de la banda el 2017 i que no deixo d'escoltar de manera intercalada amb altres discos.

Es tracta dels suecs Cyhra i el seu debut Letters to Myself. Qui hi ha darrere d'aquesta portada? Doncs Jake I, a les veus, a qui coneixereu per ser el gran percursor de les veus netes de Amaranthe fins a la seva anterior treball i fins i tot els més veterans per ser part de la mítica banda sueca, Dream Evil. En les guitarres altra llegenda, com és Jesper Strömblad, fundador de Hammerfall i d'In Flames i comparteix instrument amb Euge Valovirta. A la bateria, Alex Landenburg de Rhapsody o Kamelot, completa una super formació.

La banda, precisament avui, ha signat contracte amb Nuclear Blast però el seu debut no ha tingut la repercussió que hauria. Almenys no al nostre país, que des de la sortida de Jake I de Amaranthe, únicament s'ha sabut de la seva col·laboració amb Zenobia a Malefic Circus, fins i tot en el videoclip, com ja va fer amb els tarragonins Ankor.

Doncs resulta que no era a casa reclòs, sinó que estava defensant i fent créixer la banda que té aquest tros de carta de presentació que obre amb "Karma". Recorda, evidentment per les veus, a Amaranthe però musicalment és més directe. Combina, com fa ara Nocturnal Rites, elements més tecnològics i de sintetitzadors i sens dubte el fort del grup, és la qualitat i enganxada de les seves tornades, impossibles de treure del cap; Karma és l'exemple.

Temes on la bateria és potent, directa i té so propi. No estem parlant d'un pipiolo als mandos i es nota, ja que Alex introdueix la seva pròpia melodia respectant el ritme del tema fent-lo créixer. "Heartrage" és un dels meus favorits, encara que crec que vaig a dir això dels 12 temes. Les guitarres tenen molt de cos i són molt pesades conferint molta agressivitat, però sobretot en les tornades contrasten de manera espectacular amb unes veus netes, ¡cors al·lucinants i una melodia enganxosa que es clava i et convida a cantar encara sense conèixer la lletra!

"Here to Save You": Tenia raó, ja que és un altre dels meus temes favorits ... una altra vegada. Després d'un breu inici de guitarra acústica i una electrònica present s'arrenca un riff de guitarra molt afilat. En aquest cas el contrast i la pesadesa van per sobre de la tècnica que sens dubte tenen aquests gegants i això desemboca en grans temes com el que ens ocupa, un cop més, amb una tornada de single. Segur que hi ha més !!

Si volem un tema una mica diferent, més malenconiós, amb ritmes que escapen als estereotips clàssics de metall, però sí que té molt d'actual i valent, és "Muted Life". Amb una tornada, un cop més i espero no cansar-te, boníssim.

Ho he esmentat en alguna ressenya, però es diu que el disc perfecte és el que està compost de singles i es parla en la història de la música poques vegades de treballs així. Em ve al cap el Thriller de Michael Jackson. Doncs singles a cabassos trobem sens dubte i el cinquè tema no queda exempt d'això: "Closure" és un tema més lent, sense arribar a balada, trist que evoca llunyania i que transmet moltíssim, amb una tornada de nou, que t'aixeca el braç al cel, amb una flama, i et fa buscar les lletres per cantar-!

Dóna nom a l'àlbum el sisè tall, més potent, molt més poderós pel que fa a força i amb unes guitarres de nou amb molt de cos i que omplen la cançó. Breus talls, tot just tres minuts i mig, 'suficients per a transmetre, arribar i agradar molt!

"Dark Clarity": Jugant amb la potència musical i arranjaments electrònics, aconsegueixen aquesta barreja que transmet Jake E i que s'empasta de luxe amb la seva veu, especialment en les parts de cors. Una banda que no m'agradaria no veure en viu. Segur que hi haurà oportunitat donat el seu recent fitxatge per un dels monstres mundials!

Havent traspassat àmpliament l'equador arriba "Holding Your Breath", més lenta, on Jake I juga descaradament amb l'autotune puntualment per conferir nous matisos a la música dels suecs que té el seu punt fort en les tornades, sens dubte, espectaculars, ¡on Jake juga alguna octava per sobre del que estem acostumats!

El sabor de boca és bo, molt bo i acabarem el disc dalt igualment, en aquest cas amb "Rescue Ride". Jugant aquesta barreja allunyada del metall en les veus però que després combina amb parts més clàssiques. El canvi entre estrofa i tornada és senzillament per ser estudiat i ja hi ha diverses bandes que s'atreveixen a jugar així amb l'actualització dels temps. Aquesta és la manera de perpetuar el metall en el temps i captar nous adeptes, 'sens dubte !!!!

És molt fàcil imaginar-se un directe de Cyhra, cantant, saltant i punys en alt a ritme de "Black Wings". Segur que aviat seran presents en més d'un festival gran al nostre país!

Té cabuda també una baladita com és "Inside a Lullaby". Preciosa, sentida i sense aquest toc després més potent que caracteritza les balades heavies ... no. Una balada sense més adorn ni cognom, ¡una preciosa cançó lenta!

I finalitzem amb "Dead to Em", guitarra acústica, part de discurs i aparició de piano per deixar-nos un tancament sense desperdici, encara que no s'anima i no deixa la potència fins al tram final amb una tornada de nou memorable.

Molt, però que molt recomanable el debut d'aquesta banda i no deixem de seguir-los la pista, encara que ara de la mà de Nuclear Blast, ¡serà impossible que no sentis parlar-ne !!!!

Víc Salda
27/08/2019

Arxiu de
novetats