SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Orion Child Babel (Alicante)

Raven's Gate + Sylvania + Valkyria Wah Wah (Valencia)

Iron Savior + Dragonhammer + Aquelarre Bóveda (Barcelona)

Ravenblood + Outreach + Synesthesia Malecón (Avilés)

Apocalypse Orchestra + Débler + Survael Apolo 2 (Barcelona)

Night Heart Sala The Times (Toledo)

Zenobia + Regresion Shoko (Madrid)

Sabaton - The Great War (2019)

Sabaton - The Great War
Sabaton logo
Suecia

The Great War

Power Metal
Nuclear Blast
2019


Temes

1. The Future of Warfare 03:26
2. Seven Pillars of Wisdom 03:02
3. 82nd All the Way 03:31
4. The Attack of the Dead Men 03:56
5. Devil Dogs 03:17
6. The Red Baron 03:22
7. Great War 04:28
8. A Ghost in the Trenches 03:26
9. Fields of Verdun 03:17
10. The End of the War to End All Wars 04:45
11. In Flanders Fields 01:57

Formació

Veus: Joakim Brodén
Guitarra: Chris Rörland
Guitarra: Tommy Johansson
Baix: Pär Sundström
Bateria: Hannes Van Dahl

Crítica


Noveno disco de Sabaton que llega como viene siendo habitual en estos últimos años, lleno de controversia.

Algo que no suelo hacer al escribir una review, voy a dividirla en tres partes. La controversia (a alguno le va a sentar mal), la parte histórica (espero no ser muy pesado...) y la parte musical (lo habitual).

No hay nada más idiota que criticar a una banda que tiene éxito por el simple motivo que no te gusta. ¿Somo idiotas o que pasa? Nunca he visto a un grupo de gente, conjunto, comunidad, etc. autodestruirse porqué sí. Salvo las izquierdas, que de eso saben un rato. Señores, esto es heavy metal, mal visto por el resto de la sociedad aún en muchos casos. Somos maleantes, peludos, piojosos, bichos raros. En lo musical actualmente nuestro estilo sigue pasando desapercibido en los medios habituales, los grandes siguen comprados/vendidos por las grandes bandas y le damos vidilla los medios más under. ¿Y qué hacemos? Vamos a llenarnos de mierda. Porqué si algún día una banda progresiva de esas super técnicas pero que en sus melodías no hay ni un ápice de nada pegadizo estuviera en lo más alto o cerca, no nos meteríamos con ellos, al contrario, les besaríamos el culo no vaya a ser que quede como un inculto musical. Somos sencillamente borregos. Si a muchos nos gusta Sabaton, pues aprovechemos su tirón que ayudará al estilo y esto que nos gusta, el metal. Pero no, somos tan inútiles que mejor los ponemos a parir. ¿No os dais cuenta que si os meteis con Sabaton, os meteis con todos sus fans? Almas de cántaro es lo que demostrais ser.

Desde el primer momento que me enteré que Sabaton iban a centrarse en la Gran Guerra me entusiasmó la idea. Es una contienda que históricamente todos los países han querido olvidarla y hablan poco de ella salvo en países como Bélgica que aún siguen recordando a diario a los caídos liberando su país cada día a las 20:00h en la Puerta de Menin (Ypres), no en vano en esa ciudad y sus alrededores no hubo una batalla, ni dos sino hasta cuatro batallas, una de ellas la lamentablemente conocida por la Batalla de Passchendaele que se lleva un tema del disco.

Se suele hablar mucho de la Segunda Guerra Mundial, pero la primera se caracterizó por el brutal choque entre la guerra moderna e industrializada y las viejas tácticas. Una mezcla que hizo que millones de soldados lucharan con tácticas equivocadas contras armas masivas. Ametralladoras, artillería, gases, los primer tanques, aviones, bombarderos... Y todo ello en medio de una euforia inicial y un posterior agotamiento que arrastro y arrasó a la vieja Europa. Los mapas cambiaron, los grandes imperios perecieron, la orografía de Europa Occidental cambió por la artillería masiva, la población civil empezó a sufrir los ataques masivos y lo peor es que no sirvió para nada, la Guerra que debía acabar con todas las guerras, sólo arrasó con varias generaciones y dejó la semilla a punto para iniciar la Segunda Guerra Mundial.

Este Great War no se aleja del camino que ha tomado Sabaton en los últimos discos. Bajando las revoluciones a cambio de dar a sus temas un aire más pomposo y épico lleno de estribillos para que puedan ser coreados desde el primer compás en sus directos. Así que... bien hecho si es lo que buscan. Claro que echo de menos un poco más de garra, pero no me desagrada en absoluto su sonido.

El disco entra muy fácil, es simple, es sonido Sabaton, no inventan nada, pero es que lo hacen bien y lo saben mantener disco tras disco. Con eso a un servidor le basta y le sirve y lo disfruta.

Si escuchamos la versión introducida por Floor Jansen podremos escuchar una breve explicación del tema de cada corte. El disco aunque se centra en la Gran Guerra, no es un disco conceptual de principio a fin. El tema es demasiado complejo y nada fácil de plasmar en sólo un disco. Sencillamente han hecho diez temas y un tema de salida sobre un mismo momento histórico. Si me permitís, haré un track by track sobretodo de la temática de cada uno de ellos.

El disco abre con The Future Of Warfare. Floor nos explica brevemente lo que se nos avecina, como una bala en un país de los balcanes hizo detonar las alianzas europeas del momento, pensadas para que ningún país se atreviera a declarar la guerra a otro y como paradójicamente eso es lo que consiguieron. Tras el asesinato del Archiduque Francisco Fernando en Sarajevo, los imperios y estados cuales fichas de dominó van uno tras otro declarándose la guerra entre ellas formando dos grandes bandos. Más conocidas como La Triple Entente contra La Gran Alianza. Tras esta pequeña introducción el tema se basa en una nueva arma que en 1916 cambiaría la guerra para siempre, el tanque. El tema es un medio tiempo acelerado en la línea de The Last Stand, pegadizo y épico.

"Seven Pillars Of Wisdom" narra la historia de Thomas Edward Lawrence, más conocido como Lawrence de Arabia. Las guerras se combaten en el campo de batalla, pero también desestabilizando políticamente al contrario y eso es lo que hizo. Su mis
5000/5000
Límite de caracteres: 5000
Novè disc de Sabaton que arriba com és habitual en aquests darrers anys, ple de controvèrsia.

Una cosa que no acostumo a fer en escriure una review, vaig a dividir-la en tres parts. La controvèrsia (a algun li va a seure malament), la part històrica (espero no ser molt pesat ...) i la part musical (que és habitual).

No hi ha res més idiota que criticar una banda que té èxit pel simple motiu que no t'agrada. ¿Somo idiotes o que passa? Mai he vist a un grup de gent, conjunt, comunitat, etc. autodestruir perquè si. Llevat de les esquerres, que d'això en saben una estona. Senyors, això és heavy metall, mal vist per la resta de la societat i tot en molts casos. Som maleantes, peluts, pollosos, bestioles rars. En el musical actualment el nostre estil segueix passant desapercebut en els mitjans habituals, els grans segueixen comprats / venuts per les grans bandes i li donem vidilla els mitjans més under. I què fem? Anem a omplir-nos de merda. Perquè si algun dia una banda progressiva d'aquestes super tècniques però que en les seves melodies no hi ha gens de res enganxós estigués al capdamunt o prop, no ens ficaríem amb ells, al contrari, els besaríamos el cul no fos cas que quedi com un inculte musical. Som senzillament borregos. Si a molts ens agrada Sabaton, ja que aprofitem la seva estirada que ajudarà a l'estil i això que ens agrada, el metall. Però no, som tan inútils que millor els posem a parir. ¿No us adoneu que si us fiqueu amb Sabaton, us fiqueu amb tots els seus fans? Ànimes de càntir és el que demostreu ser.

Des del primer moment que vaig saber que Sabaton anaven a centrar-se en la Gran Guerra em va entusiasmar la idea. És una contesa que històricament tots els països han volgut oblidar-la i parlen poc d'ella excepte en països com Bèlgica que encara segueixen recordant diàriament als caiguts alliberant el seu país cada dia a les 20: 00h a la Porta de Menin (Ypres), no en va en aquesta ciutat i els seus voltants no hi va haver una batalla, ni dos sinó fins a quatre batalles, una d'elles la lamentablement coneguda per la batalla de Passchendaele que es porta un tema del disc.

Se sol parlar molt de la Segona Guerra Mundial, però la primera es va caracteritzar pel brutal xoc entre la guerra moderna i industrialitzada i les velles tàctiques. Una barreja que va fer que milions de soldats lluitessin amb tàctiques equivocades contres armes massives. Metralladores, artilleria, gasos, els primer tancs, avions, bombarders ... I tot això enmig d'una eufòria inicial i un posterior esgotament que arrossego i va arrasar a la vella Europa. Els mapes van canviar, els grans imperis van morir, l'orografia de l'Europa Occidental va canviar per l'artilleria massiva, la població civil va començar a patir els atacs massius i el pitjor és que no va servir per res, la Guerra que havia d'acabar amb totes les guerres, només va arrasar amb diverses generacions i va deixar la llavor a punt per iniciar la Segona Guerra Mundial.

Aquest Great War no s'allunya del camí que ha pres Sabaton en els últims discos. Baixant les revolucions a canvi de donar als seus temes un aire més pompós i èpic ple de tornades perquè puguin ser corejats des del primer compàs en els seus directes. Així que ... ben fet si és el que busquen. És clar que trobo a faltar una mica més de força, però no em desagrada en absolut el seu so.

El disc entra molt fàcil, és simple, és so Sabaton, no inventen res, però és que ho fan bé i ho saben mantenir disc rere disc. Amb això a un servidor en té prou i li serveix i el gaudeix.

Si escoltem la versió introduïda per Floor Jansen podrem escoltar una breu explicació del tema de cada tall. El disc encara que se centra en la Gran Guerra, no és un disc conceptual de principi a fi. El tema és massa complex i gens fàcil de plasmar en només un disc. Senzillament han fet deu temes i un tema de sortida sobre un mateix moment històric. Si em permeteu, faré un track by track sobretot de la temàtica de cada un d'ells.

El disc obre amb The Future Of Warfare. Floor ens explica breument el que se'ns acosta, com una bala en un país dels Balcans va fer detonar les aliances europees del moment, pensades perquè cap país s'atrevís a declarar la guerra a un altre i com paradoxalment això és el que van aconseguir. Després de l'assassinat de l'Arxiduc Francesc Ferran a Sarajevo, els imperis i estats quals fitxes de dòmino van un darrere l'altre declarant-la guerra entre elles formant dos grans bàndols. Més conegudes com La Triple Entesa contra La Gran Aliança. Després d'aquesta petita introducció al tema es basa en una nova arma que el 1916 canviaria la guerra per sempre, el tanc. El tema és un mig temps accelerat en la línia de The Last Stand, enganxós i èpic.

"Seven Pillars Of Wisdom" narra la història de Thomas Edward Lawrence, més conegut com Lawrence d'Aràbia. Les guerres es combaten en el camp de batalla, però també desestabilitzant políticament al contrari i això és el que va fer. La seva missió va ser donar ales a les regions d'Aràbia amb promeses, de vegades no molt plausibles, perquè s'aixequessin en contra del ja fràgil Imperi Otomà i així fer que aquest abandonés la contesa per tenir cura dels seus assumptes interns. Tema ràpid, del millor d'aquest disc, enganxós i amb aquesta espurna que antany tenien Sabaton.

"82nd All The Way" no s'ha de confondre aquesta divisió amb la famosa 82 aerotransportada. El soldat Alvin York de Tennessee, va ser un dels combatents més condecorats de la contesa, Medalla d'honor del congrés, Legió d'Honor francesa, Creu de Guerra italiana entre d'altres. I és que l'acció d'Alvin hauria d'estar en un èxit de taquilla de Hollywood, dins
l'ofensiva Meuse-Argonne seva unitat es va veure delmada en prendre el turó 223 i quan tot just quedaven 7 home va aconseguir silenciar els llocs de metralladora alemanys matant a 25 i capturant a 132. Cort molt melòdic a costa de perdre energia transformada en èpica. Bon Rompecuellos de directe!

"The Attack Of The Dead Men" Gas, la nova arma sinistra que van desenvolupar els alemanys i que després els britànics van usar de forma massiva. Des dels inicials gasos lacrimògen, clor, als letals mostassa o fosgen. Al principi obrint bombones perquè l'aire el porti a la trinxera enemiga i resant perquè no role el vent i més tard en forma de projectil d'artilleria. Causant de milers de baixes i fatiga de guerra, deixant als supervivents marcats psicològicament de per vida. La mort avançant invisible. Tema a manera d'himne, marcial i enganxós.

"Devil Dogs" és el sobrenom que van posar les tropes alemanyes als Marines nord-americà a la Gran Guerra, els gossos del diable. Van arribar tard, però no massa tard. Europa estava devastada, França i Anglaterra sense homes suficients, Alemanya sense recursos per una política de bloquejos anglesos i no haver pres la precaució de racionarlos, la guerra estava gairebé en punt mort. Però com va passar a la 2GM Alemanya té el do de provocar als Estats Units i involucrar-los, i això és el que va succeir en 1917. EUA no volia entrar en el conflicte, almenys no els votants, però un repetit torpedinament de vaixells americans i com a colofó ​​l'intent alemany d'encoratjar Mèxic perquè ataqués als EUA va ser la gota que va mobilitzar al gegant americà i trenqués l'estancament del front occidental. Gran tema del disc, èpic en dosis industrials, l'únic però, és l'inici, no té! Entra a preu fet sense avís ... massa aspre i sense vaselina!

"The Red Baron" La guerra es va elevar als aires i els primers avions van començar a muntar metralladores convertint-se en caces i entre ells un pilot alemany va sobresortir sobre tots ells. Manfred von Richthofen, el Baró Roig. As d'asos de l'aire. Al final no va ser derrocat per cap caça, va ser derrocat i mort per un tret d'una arma antiaèria a l'abril de 1918.
Enganxosa és poc, ¡addictiva! 100% Sabaton de l'última fornada. Com tot el disc, és un continu Rompecuellos.

"Great War" segons puc entendre intenta preguntar per què es parla de la gran guerra, quan va ser una carnisseria sense sentit en moltes ocasions. En la narració posa com a exemple Passchendaele, tercera batalla de Ypres, Bèlgica. Ypres i la zona de Flandes / Bèlgica va ser una de les zones on el front occidental va ser d'allò més despietat, al costat de grans noms com Verdún o el Somme. En Ypres, zona britànica, es van arribar a donar quatre grans batalles al llarg de la guerra. En Passchendaele es va arribar al caos absolut, lluitant ja gairebé sense trinxeres, en un fangar extens durant sis mesos, amb unes baixes que van rondar entre 400.000 i 800.000 entre els dos bàndols. La pregunta és senzilla, ¿era necessari aquest constant enviament de tropes a la zona de la mort on no tenien altra sortida que perir i desaparèixer en el fang? A la porta de Menin, Ypres, hi ha els noms dels desapareguts britànics en Ypres, i encara avui en dia, a les 20:00 de cada dia el poble els brinda la seva gratitud per no haver-los abandonat. No en va, recordem que un dels grans detonants de l'entrada britànica en la guerra va ser l'ocupació alemanya de Bèlgica, país que van prometre defensar i així ho van fer. Un dels singles del disc, de nou reprenent aquesta velocitat que de vegades enyorem i amb tocs èpics enormes.

"A Ghost In The Trenches" tracta de l'aparició del franctirador. Es va aprendre ràpidament que era més eficaç tenir a uns quants soldats apuntant a la trinxera enemiga de disparar centenars de bales sense sentit. Es disparava a tot aquell que tragués el cap de la trinxera. Dia i nit. Sí, més del mateix, i el bé que senti que no baixin el nivell tema després tema ... eh? ¿Això no es té en compte?

"Fields Of Verdun", en un intent de trencar el front occidental, els aliats planejaven un atac franc-britànic en el Somme. Com la intel·ligència aliada no estava molt avançada i es filtraven moltes de les operacions, el comandament alemany va planejar l'atac a Verdun, una zona del front francesa poc defensada i que donava un "còmode accés a París en cas de la caiguda del front. Aquest atac es va convertir en una de les batalles més ferotges, cruels i despietades. Petain i el seu famós, "No passaran" es va complir a un altíssim preu. Tan cruel va ser que els francesos van establir una rotació d'unitats perquè cap unitat passés més d'una setmana en primera línia. Onze mesos de batalla, per no guanyar tot just uns metres de terra amb una factura de 750.000 baixes franc-alemanyes. Un altre dels singles d'aquest disc, gran tema dels que perduraran en el temps. Medi temps ràpid, fàcil i enganxós ... amb només amb tocs clàssics. Gran tema per al directe.

"The end Of The War To End All Wars". Sí, la guerra que havia d'acabar amb totes les guerres no va complir la seva funció. La factura final van ser entre nou i deu milions de morts, vint milions de ferits, molts d'ells desfigurats i / o mutilats. La pèrdua de diverses generacions, la caiguda de tots els imperis centreeuropeus i en l'aspecte militar, cap exèrcit vençut. Si que hi va haver uns guanyadors i perdedors sobre el paper, Alemanya no tenia recursos per aguantar i Austro-Hongria literalment havia desaparegut. Però l'exèrcit alemany no va ser "derrotat", no es va envair Alemanya. Això més la gran humiliació del tractat de Versalles, va encendre la metxa per a la 2GM. I a l'hora onche del dia onze, del mes 11 de 1918 van callar les armes i el món es va sumir en el silenci. Per res i per res. Això musicalment ho han brodat, un tema potents, èpic, grandiloqüent, ple de cors. Un fermall perfecte per a un disc ple de sentiments.

Finalment han afegit "In Flandes Fields" un poema escrit per John McCrae tinent del Cos Expedicionari Canadenca desplegat a Flandes, El va escriure després de la mort d'un tinent amic seu a la segona batalla de Ypres. La veritat és que si tanques els ulls i et poses en situació és emocionant i commovedor.

Sabaton segueixen al peu del canó amb un disc molt treballat, sobre un tema del qual s'ha tractat poc i que molts desconeixen i es queden amb la part més heroica de la guerra.

Musicalment pot ser que no sigui el millor disc de Sabaton, però han fet el que saben fer molt bé, un disc enganxós, accessible, que connecta amb el fan de la banda i ho fa vibrar. La música existeix perquè la gaudim, i això fem, passar-ho bé amb una de les bandes més grans que hi ha actualment.

Sergi Arise "Hell"
31/08/2019

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.