SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Frozen Crown + Prima Nocte Rock en Femenino (Torredonjimeno)

Serious Black Acapulco (Gijón)

Bonded Utopía (Zaragoza)

Eternal Idol + Knights of Blood Silikona (Madrid)

SDI Forum Celticum (A Corunha)

Débler - Adictium (2019)

Débler - Adictium
Débler logo
España

Adictium

Power / Progressive / Heavy Metal
On Fire
2019


Temes

Tempus Fugit
Nunca Jamás
Polvo de estrellas
A esta ronda invito yo
Adictium
Grita que no
Me perderé en tu cuerpo
Recto hasta el amanecer
Violar y Rezar
Un mundo extraño
Nuestra Revolución

Formació

Veus: Rubén Kelsen
Guitarres: Álex García
Baix: Sergio García
Violí: Dani Fuentes
Bateria: Nelson Valenzuela

Crítica

El passat 11 d'octubre va veure a la llum un dels discos més esperats per a mi de el panorama nacional de l'passat 2019. Adictium, tercer treball de llarga durada dels madrilenys Debler, ens arriba amb unes expectatives altíssimes donat la qualitat i projecció que han aconseguit amb els seus dos primers àlbums, el qual significarà per a molts la consolidació de la banda.

Estem davant d'un disc de grandíssima qualitat en el que per a mi s'han superat ja que ens mostren temes molt més madurs, complexos i buscant nous sons, més enllà dels que ens tenien acostumats.

"Tempus Fugit" és el tema encarregat obrir el disc, la composició ve de la mà de Isra Ramos (Vocalista Amadeus i Avalanch) per donar pas a "Nunca Jamás", un tema ràpid i molt power. Sens dubte una genial elecció per arrencar, amb moltíssima força, energia i molt en la línia de la banda amb la identitat que fins ara ens tenen acostumats.

"Polvo de estrellas", va ser la primera presa de contacte amb aquest Adictium, és el següent tall en sonar, que des que va sortir va generar enrenou atès que mostra una evolució en el so que fins ara practicaven, amb matisos electrònics.

"A esta ronda invito yo", és el tema folk-festiu de el disc, per animar-se amb riffs de guitarra animats i els duels guitarra i violí, perquè, qui va dir que són necessàries dues guitarres per a un bon duel?

Adictium, encarregada de donar nom a aquest treball, sens dubte és una de les grans dins d'aquest. Presentat amb un gran videoclip de la mà de Winner Horse Productions, de la mà de David Romeu i part de la banda tarragonina Ankor dins de l'elenc d'actors.

"Grita que no", és el tema que més diferenciat queda d'aquest treball ja que dista molt de la línia que marca la resta. Des del començament podem apreciar sons arabescos de la mà de Dani Fuentes, membre que posa la cirereta a l'pastís en cada tema, per tenir a les mans grans moments, que de manera personal, em sembla increïble la feina que fa. Al principi, aquest tema em va generar "rebuig" per la merda de sempre ... por a la novetat, per convertir-se en el millor tema del disc en el qual desitjo l'arribada de el minut 3'10 "per ser un sol de violí amb cor mossàrab, sens dubte, espectacular, en tots els sentits, tornada.

Arriba el moment de baixar revolucions amb la balada de l'àlbum. "Me perderé en tu cuerpo" és un tema vellutat acompanyat de piano, amb un sentit cant de Rubèn, el qual ha crescut molt per a aquest treball, amb molts matisos en la seva veu.

"Recte fins a l'alba", va ser el segon single que va veure la llum. És un tema d'allò més ràpid amb la col·laboració de Leo Jiménez i que no pot faltar en els seus directes. Power en vena, de què va fer començar a créixer a la banda. Amb una bateria, que brilla amb llum pròpia, amb un doble bombo amb llum pròpia. El duel entre Leo i Rubén, sembla ser que estava pactat des de fa temps i la veritat és que és un plaer poder gaudir de les dues veus en un mateix tema, amb una tornada que no et podràs treure del cap.

"Violar y Rezar", tracta un tema delicat com és el de l'església i algun d'aquests éssers depravats que habiten i s'emparen dins d'ella, per aprofitar la seva condició, per a un dels més atroços horrors. Musicalment, destacar la guitarra enganxosa d'Álex, el qual marca fortament el ritme, a més de gaudir d'un sol, que no destaca entre els altres, perquè realitza un treball excel·lent en tots i cadascun dels temes. Imprescindible també!

"Un mundo extraño" ens acosta a la fin amb el co-protagonisme musical de guitarra i violí; amb arranjaments acústics i la contundència que marca el disc, que porta per constant uns tornades enganxoses, melòdics i que no pots deixar de cantar!

I això arriba al final amb "Nuestra Revolución", tema que dóna començament amb el sol de baix a les mans de Sergio, que té gran protagonisme al llarg de tot el disc. No totes les bandes aconsegueixen oferir aquest protagonisme a l'baix, que dóna un joc espectacular. Un altre tema de tall festiu-reivindicatiu, que no podràs deixar de cantar, saltant puny en alt!

La veritat és que la banda, de manera subtil, ha aplicat aquest dit d'actualitzar-se o morir i no només han renovat el seu so en diversos aspectes, sinó que l'han fet créixer i per tant, la lògica hauria de manar a la banda a créixer més encara. Merescut el tenen !!!

Vica Arise
10/02/2020

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.