Astral Doors - Worship or Die (2019)
 |
Temes
1. Night of the Hunter
2. This Must Be Paradise
3. Worship or Die
4. Concrete Heart
5. Marathon
6. Desperado
7. Ride the Clouds
8. Light at the End of the Tunnel
9. St Petersburg
10. Triumph & Superiority
11. Let the Fire Burn
12. Forgive Me Father
Formació
Bateria: Johan Lindstedt
Guitarra: Joachim Nordlund
Teclats: Jocke Roberg
Veu: Nils Patrik Johansson
Baix: Ulf Lagerström
Guitarra: Mats Gesar
Crítica
Els suecs Astral Doors ens presenten el seu nou llançament discogràfic. Sota el nom de Worship or Die, ens presenten un àlbum marcat per les excel·lents guitarres i producció de luxe. Tota una mostra de veritable Heavy i Power Metall que, seguint en la línia marcada per discos anteriors, encara és capaç de sorprendre'ns.
El disc l'obre Night of the Hunter i des d'aquest moment, percebem que estem davant d'un disc de qualitat, d'una banda en perfecte estat de forma. Amb This Must Be Paradise podem veure com estem davant un disc ple de grans melodies i harmonies. Uns riffs de guitarra ràpids i enèrgics descriuen aquesta melodia de tornada enganxosa. El tercer tall de l'àlbum es titula Worship or Die. Amb ella Astral Doors ens acosta a una cançó de Heavy Metal en estat pur. Una cançó que sona a clàssic i que no dubtem que arribés a formar part de cada un dels directes d'aquests suecs. El treball dels guitarristes al llarg d'aquest tema és simplement, superb.
Concrete Heart és el quart tema d'aquest àlbum, i amb ella el protagonisme absolut recau en Jocke Roberg i en el seu excel·lent treball en els teclats, aportant més profunditat a una cançó de Power Metall Europeu de gran qualitat. Amb Marathon, la complexitat de les seves composicions va en clar augment. Una cançó que coqueteja amb el Metall Progressiu, uns teclats d'infart i una base rítmica sòlida defineixen un dels pilars imprescindibles d'aquest àlbum.
En Desperado, Astral Doors torna a posar en valor el gran treball dels teclats, i l'empremta que és capaç de deixar sobre una cançó amb so propi. Nils Patrik Johansson ens ofereix la millor versió de si mateix al llarg de tot aquest tall.
La segona meitat d'aquest disc l'obre Ride the Clouds. Una cançó són clara identitat. El so d'Astral Doors traspua segon després segon sobre una composició de riff de guitarres sòlides i uns virtuosos teclats. Just el que podíem esperar d'una banda com aquesta.
Amb Light at the End of the Tunnel, la banda desborda creativitat. Amb una harmonia vocal de gran qualitat i plena de personalitat, la banda construeix un riff agressiu amb el qual intenta sortir una mica de l'esquema marcat en el que portem de disc. Amb St. Petersburg, Astral Doors aposta per un so amb èpic de l'estil de bandes com Sabaton. Tot un tema de Power Metall a tenir molt en compte. La base rítmica formada per Ulf Lagerström i Johan Lindstedt, a el baix i la bateria respectivament, mostra un mur de so impenetrable que aporta actitud a la cançó. El segueix Triumph and Serenity, un altre tall clàssic marcat pel Power Metall de millor qualitat. Una altra cançó potent que sona a clàssic.
Gairebé tancant aquest àlbum, escoltem Let the Fire Burn. Una cançó de Hard Rock Melòdic, proper a l'AOR que serveix de respir a través d'un disc intens. L'àlbum el tanca Forgive Em Father. Una cançó interpretada per guitarres acústiques i elèctriques, de textura propera i càlida i una atmosfera melancòlica tanquen un àlbum de gran qualitat.
Astral Doors ens porta amb Worship or Die tot el que podíem esperar d'una banda com aquesta. Els suecs segueixen fidels al seu estil creant un àlbum digne de ser escoltat, compost per bones composicions i una banda de luxe. Si el teu és el Power Metall no t'ho pots perdre.
Darreres crítiques d'estil similars:
Les més llegides:
Les més llegides de 2021/2020.
Les darreres del mateix país:
