SatanArise en Facebook
Críticas, reviews, novedades metal, discos, critica y tracklist - Satan Arise
Canal de Youtube de Satan Arise Satan Arise Twitter Satan Arise Facebook

Serious Black Acapulco (Gijón)

Bonded Utopía (Zaragoza)

Eternal Idol + Knights of Blood Silikona (Madrid)

SDI Forum Celticum (A Corunha)

Serious Black Master (Vigo)

The Last Oblation - Ante Ruinam (2018)

The Last Oblation - Ante Ruinam
The Last Oblation logo
España

Ante Ruinam

Brutal Death Metal
Autoproducido
2018


Temes

1. Aurum Deceptio
2. Omnibus Sileo
3. Sanguinem Paenitentiam
4. Aequitate, Episteme, Exitium
5. Principium
6. Proelium
7. In Ruinam

Formació

Baix i guitarra: Kasky Svart
Veus: Dani Kraken
--
Baix: David Suria
Guitarra: Jordi Chia

Crítica

Quan un disc SENCER surt del cap d'una persona sola és per atendre cada detall, cada espai, cada silenci, cada tram. Les coses estan posades allà per alguna cosa, les harmonies, les melodies, la violència i el so. Dic això perquè molt probablement hàgim de recórrer a aspectes propers a la demonologia per comprendre més de prop aquest projecte anomenat "Davant ruinam", de THE LAST oblation.

Aquest projecte està encapçalat, compost i dirigit per Juanjo Pérez (A.K.A. Kasky Svart) qui interpreta tots els instruments, deixant les veus a càrrec de Dani Kraken.
Si bé estem davant d'una base clara de Death Metal, les complexes estructures i composicions que van assaltant l'ambient pel que fa sona "Aurum deceptio", ens posa en un camí ple de velocitat que frega un tècnic ferotge, i una bateria intensa, que sona com un suport grandiós a les veus. L'atmosfera està plena de desesperació, altíssima confraria de bogeria i canvis tan artístics com lúcids. Cada cançó respon als anomenats que fan les bases; marca els ritmes, canvia els tempos, i es fa propietària de tota la fúria de THE LAST oblation.

Cada tema del disc és pura brutalitat. Té un so net, sense distraccions, estret i pensat com el pas final a tota l'obra a la qual ens enfrontem.

Les veus passen d'un Black fosc, profund i d'intestins, a un Death descarnat, però frontal, aspre com un Asphix acorralat. Durant determinats trams la desesperació i el terror treuen el cap per tot arreu (artísticament parlant, és clar), i no trobem lloc per ocultar-nos. La guitarra solta uns puntejos meravellosos, tècnics, crus i en la seva justa mesura. La bateria es creua amb el baix per deixar tot a disposició de qui interpreta uns diàlegs entre diversos tons, fent pròpies les lletres, sentint cada vers i escopint una fúria que, de nou, ressalta gràcies a la feina post-gravació. Els nivells estan altíssims, quant a intensitat i velocitat, la força no pot desaparèixer ni reduir la violència; aquí és quan la màgia dels controls apareix per desplegar la puntada final a aquest projecte.

Per tenir en compte, gairebé de manera atzarós, recomano posar dins de les teves llistes a l'hora d'anar a fer la compra o pagar els comptes: "Aequitate Episteme Exitium" i "principium". Per lectures religioses o sociopolítiques "Sanguinem Paenitentiam" (Vaja bogeria reflecteix cada instrument i profunditat les veus, la meva preferida). Mentre que la cançó que tanca "In ruinam" no podria estar en millor lloc: on un li dóna a el botó de repetir sense dubtes.

Si alguna cosa reflecteix aquest projecte anomenat THE LAST oblation és un treball primmirat, cura i pensat perquè sigui una oda, no tot just un altre disc de Metall Extrem. Entra en la meva decàleg de Black / Death nacional, sense cap dubte.

Sebas Abdala
04/04/2020

14/03/2018
Sara Sánchez
09/03/2018
Jesús Valverde
23/01/2018
Jordi Pons Gibernau



Inici Noticies Crítiques Concerts Crónicas Entrevistes Entrevistes
Licencia Creative Commons
Satan Arise por www.satanarise.com se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported.